18 febr. GELOSIA I RIVALITAT ENTRE GERMANS
Baralles, cops, discussions entre els teus fills?
Com pots gestionar la rivalitat entre els teus fills?
La gelosia és un sentiment, en el que la sensació predominant és la por a perdre o veure reduït el carinyo i/o l’atenció dels pares. El nen/a amb gelosia tem que els seus pares, les persones estimades per ell/a, ara prefereixin al germà/na. La gelosia sol acompanyar-se d’enveja i ressentiment cap a qui es percep com a rival.
A més a més, en els infants amb gelosia apareixen sentiments ambivalents: per una part, ressentiment cap al germà però per l’altra l’estimen, i en part reconeixen que no té la culpa. És completament normal que aparegui aquest sentiment.
Fins als vuit o deu anys d’edat, els episodis de gelosia apareixen del gran cap al menor; però a partir d’aquella edat, pot canviar l’orientació del més petit al gran.
Aquesta rivalitat entre germans es manifesta en conflictes i disputes provocades per la possessió d’objectes, activitats, espais, privilegis o l’atenció dels pares. És habitual que durant la infantesa els germans passin gran part del temps discutint i barallant-se.
PER QUÈ ES PRODUEIX LA GELOSIA?
El naixement d’un nou germà implica per un nen una situació de certa “pèrdua”. A aquesta experiència molts autors l’anomenen “síndrome del príncep destronat”.
La mare, especialment en els primers mesos, atén d’una manera especial al nadó. El temps, les carícies, la tendresa, les cures ja no són tots per al “príncep destronat”. El naixement d’un germà és, en molts casos, la fi del monopoli i de l’exclusivitat de la relació amb la mare.
Les altres persones, familiars, amics, veïns… es bolquen d’una manera especial al recent nascut. Ignoren en moltes ocasions al germà gran.
Cal dir que aquesta situació no és traumàtica ni perjudicial pel nen. És un procés normal que ha de viure i que, en realitat, serà positiva per al seu desenvolupament ja que l’ajudarà a assimilar que no està sol al món; i ha d’aprendre a compartir l’amor dels seus pares.
QUÈ PERSEGUEIX EL NEN/A AMB GELOSIA?
- Atreure l’atenció dels pares.
- Expressar la rancúnia o ressentiment.
- Fer-se la víctima.
- Mantenir la seva situació privilegiada.
- Forma de rebel·lia cap als pares.
QUINS SÓN ELS COMPORTAMENTS HABITUALS?
La gelosia es pot manifestar de diverses formes i a través de diferents conductes:
- Molestar: La forma més freqüent és que un germà busqui a l’altre amb intenció de enutjar-lo, enfadar-lo i provocar-lo.
- L’agressió: Sovint, la rancúnia i els sentiments negatius porten al fill gran a agredir al petit sense que hi hagi una provocació: pessigar, mossegar, pegar… En ocasions l’agressió es produeix de forma solapada: Quan una abraçada va acompanyada per un pessic. En moltes ocasions els nens intenten justificar l’agressió dient que ho han fet per que el petit estava fent alguna cosa inadequada.
- Menyspreu i insults: Es poden observar comentaris despectius que busquen ridiculitzar i ferir a l’altre.
- Delatar: Fins als 9 anys, el germà gran acostuma a actuar com a “xivato”, delatant al germà petit, inclòs en situacions que ells mateixos han provocat. L’objectiu és demostrar als pares que el germà no és tan bo com pensen, busca ser reconegut com a col·laborador i que es pares prenguin mesures contra el petit.
- Canvi de conducta: El canvi de conducta del germà gran quan arriba a la família un nadó, no es dóna immediatament al naixement. El canvi de conducta s’inicia quan el petit es comença a fer notar, al voltant de l’any, en els primers passos i amb la parla.
- Regressió: Els nens de 4 a 6 anys poden presentar comportaments que tenien amb menys edat: tornen a demanar el xumet o el biberó, quan ja l’havien abandonat. També pot reaparèixer la parla infantil, voler a dormir amb els pares o fins i tot deixar de controlar els esfínters quan ja ho tenien adquirit.
ALTRES MANIFESTACIONS DE LA GELOSIA
- Tristesa o somatització: Els nens es poden mostrar tristos, plorant sense motiu aparent, preguntant als pares si l’estimen. En altres casos els nens poden patir dolors abdominals, de cap… sense cap causa mèdica aparent. Pot ser una reacció inconscient del nen i en altres ocasions busquen atreure l’atenció dels pares.
- Excés de responsabilitat: Alguns nens poden manifestar la gelosia a través d’una excessiva responsabilitat i preocupació pel petit. Acostumen a cuidar-lo i protegir-lo en excés, es desviuen pel germà. Tot el dia poden parlar d’ell, són excessivament generosos amb ell. També pot haver un canvi significatiu de responsabilitat cap als estudis o d’ajuda a casa.
- Indiferència: És menys habitual i es pot donar en nens de 6 a 8 anys. Consisteix en ignorar al germà: viuen com si no hagués nascut, no hi acudeixen quan plora, s’allunyen i es relacionen poc amb ell. No fan cap referència sobre d’ell i no l’acostumen a fer aparèixer quan se li demana un dibuix de la seva família.
QUINS FACTORS INFLUEIXEN?
- L’edat del nen: Entre els 2 i 3 anys poden patir la gelosia amb més intensitat ja que és l’època en què estan més apegats a la mare i a més a més coincideix amb l’inici de l’escolaritat, veu com a ell el porten a l’escola mentre que el germà petit es queda amb la mare.
- Diferència d’edat: La diferència de 4 a 6 anys entre els germans acostuma a ser la més crítica per patir gelosia. El gran és més conscient de la pèrdua de privilegis que comporta l’arribada del germà.
- Ésser l’únic petit: si el germà gran era l’únic nen petit de la família (únic net, nebot) pot augmentar la sensació de deixar de ser el centre i quedar desplaçat.
- Sexe diferent: l’arribada d’un fill de sexe diferent acostuma a rebre’s pels pares amb gran satisfacció. El germà gran capta la preferència del nou germà.
- Relació amb mare: els fills que mantenen relacions més estretes amb les seves mares poden mostrar més contrarietat després del naixement d’un germà, ja que la mare dedicarà molt més temps a atendre el nadó i la sensació de pèrdua és major.
- Millor dotació d’un germà: és dóna quan el germans van creixent i es van fent grans. Si un dels germans està més ben dotat en qualsevol aspecte poden sorgir rancúnies i enveges; que sigui més intel·ligent, més atractiu, millor esportista….
MESURES EDUCATIVES ESPECIALS PER PART DELS PARES
Són mesures i estratègies de caràcter general, no únicament pel tractament de la gelosia, per tant són útils per qualsevol aspecte desenvolupament dels nens.
- Pautes educatives adequades:
- Disposar de normes clares, concretes i coherents.
- Elogiar i fer atenció a les conductes positives.
- Ensenyar a compartir: Un dels motius de la rivalitat entre germans és haver de compartir espais, objectes, i activitats. Moltes famílies resolen aquest conflicte adquirint un objecte per cada un, no sempre és la solució més adequada. És preferible que ells mateixos estableixin les seves normes i acords per poder compartir. Encara que això també provoqui disputes entre ells, afavorirà a llarg termini la relació entre ells.
- Fer família:
- Realitzar activitats units: afavoreix a unió i estreta relacions. Menjar junts, passejar, excursions, jocs de taula…
- Afavorir la comunicació: establir uns dies o moments a la setmana on els membres de la família puguin comunicar lliurement les seves vivències. Algunes famílies ho realitzen apagant la televisió a l’hora de menjar. Aquesta mesura implica buscar i preparar el temps necessari per escoltar i aprendre comunicar de forma adequada.
- Relacions familiars: afavorir també la relació amb la família extensa. Sentir-se orgullós de la família, mantenir contacte amb ella i afavorir els costums i tradicions.
- Compartir responsabilitats: cada membre de la família tindrà una sèrie de responsabilitats, adequades a cada edat. Afavorirà la unió i la col·laboració entre els membres.
CONSELLS PER TRACTAR LA GELOSIA
Quan tractem la gelosia no pretenem eliminar els sentiments creant un món fictici pel nen, on ha de seguir creient que res a canviat i que ell segueix sent el centre d’atenció. Cal ajudar-lo a assimilar la realitat i la nova situació que per a tots suposa un altre fill a la família.
Es pretén donar seguretat al nen que sent gelosia, que comprengui que, encara que hagi de compartir l’amor amb el germà. A ell se’l segueix estimant de manera incondicional.
- Fer el germà gran col·laborador dels pares, per exemple que col·labori en adormir al petit i després el gran quedar-se una estona amb els pares i fer algun joc amb exclusivitat amb ells.
- Ensenyar modals adequats per relacionar-se entre ells. Ensenyar als dos germans, però especialment al gran, la manera adequada per relacionar-se. Es tracta d’ensenyar-lo a actuar en situacions conflictives: com demanar-li que jugui amb ell, com demanar-li una joguina o que deixi de molestar-lo. Els nens no saben de manera innata com actuar.
- Explicar als germans el tracte diferencial que rep cada un. A partir dels 4 anys es pot explicar el tracte diferencial entre germans. A més a més explicar-li que ell va tenir aquell tracte de cura i tendresa i que ara, per ser gran, se’l tracta de certa forma diferent. I deixar-li ben clar que el tracte diferencial no implica estimar-lo menys.
- Prestar una atenció especial quan el comportament és adequat: Elogiar i prestar atenció quan els dos germans estan junts i no apareix situació de conflicte. Així aprendran conjuntament com esperen els pares què es comportin.
- Evitar les comparacions entre ells. Valorar cada germà individualment. Sovint les comparacions es fan per motivar algun dels dos germans, però aquesta actitud pot aconseguir l’efecte contrari. És més adequat parlar d’ells mateixos, dels seus aspectes positius i negatius, de les seves possibilitats individuals, però sense comparar.
- Procurar moments de relació exclusiva amb cada fill. És important que els germans disposin de moments de relació exclusiva amb el pare/mare. Són moments en els que són i es senten protagonistes, moments especials de comunicació, confidència i expressió d’afecte.
- Deixar que expressin els seus sentiments. Davant d’expressions com: “jo a aquest no l’estimo”; o “mama tu m’estimes?” La reacció dels pares no ha de ser “Això no s’ha de dir”, o “com preguntes aquestes coses?”; cal deixar que expressin els seus sentiments. Podem traslladar als fills una experiència personal positiva, posant-nos en el lloc del nen per facilitar la comunicació dels seus sentiments i opinions acostuma a ser una bona manera d’actuar.
- No ficar-se massa en les seves disputes. La intervenció dels pares hauria de produir-se quan els germans s’agredeixen físicament. Les disputes entre els germans són un terreny adequat per a que els nens aprenguin a negociar, cedir i resoldre conflictes amb altres persones. Aquest aprenentatge els servirà per la vida.
- Fomentar el tracte individual. El més adequat és que els fills tinguin normes/responsabilitats comunes i algunes ajustades a la seva edat. Ha d’afavorir-se que cada un tingui els seus gustos i estil propi en la forma de vestir, en aficions, tipus de joguines, activitats, etc.
- Respectar els espais d’intimitat de cada un. S’ha de procurar assegurar al germà gran que el petit respectarà el seu espai i les seves pertinences. D’aquesta manera el germà gran comprovarà que el segueix respectant i tenint en compte i que els pares també intervenen al seu favor.
- Ignorar conductes inadequades.
- Delatar al germà: els pares han d’ignorar aquestes acusacions i no actuar quan un germà delata a l’altre en coses menors. Si els pares atenen a aquestes acusacions estaran recompensant un comportament inadequat. És convenient ensenyar-los que hi ha certes conductes de les que si es necessari informar als pares, però d’altres, no.
- Regressions: no s’ha de castigar o ridiculitzar aquests comportaments, al contrari, acollir-los amb comprensió.
- Evitar que el germà petit sigui una càrrega pel gran. Evitar que el germà gran hagi d’assumir la responsabilitat del menor, de manera que el petit es converteixi per ell en una càrrega o que hagi d’assumir estar al seu càrrec amb freqüència. En alguns moments pot supervisar-lo però no de manera continuada.
Si la gelosia del teu fill/a és exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament en les relacions familiars serà necessària l’ajuda professional.
FONTS CONSULTADES
Jarque, J. (2013). Celos y rivalidad entre hermanos (Escuela de pedres. Problemas habituales). Grupo Gesfomedia.
Microsoft Word – GELOS.DOC (xtec.cat)
La rivalidad entre hermanos – HealthyChildren.org
Segueix-nos a:
