20 des. FOBIA D’IMPULSIÓ: QUAN LA MENT JUGA EN CONTRA NOSTRE
Tothom experimenta de tant en tant pensaments estranys o desagradables que semblen sorgir sense cap motiu aparent. Imagina caminar pel carrer i tenir la idea sobtada de llançar-te davant d’un cotxe o, mentre sostens un ganivet a la cuina, imaginar-te fent mal a algú estimat. Per a la majoria, aquests pensaments passen sense gaire importància.
Però, per a algunes persones, es converteixen en una font d’angoixa insuportable i constant. A més, a vegades, és un motiu de consulta al nostre centre on la persona ho manifesta sense atrevir-se gaire. Sovint, perquè tenen por que es confongui amb un pensament suïcida o perquè els fa molta vergonya reconèixer la magnitud d’aquests pensaments.
Aquesta condició s’anomena fòbia d’impulsió, una variant del trastorn obsessivocompulsiu (TOC).
QUÈ ÉS LA FÒBIA D’IMPULSIÓ?
La fòbia d’impulsió és una manifestació del TOC en la qual predominen pensaments intrusius que generen por de perdre el control sobre si mateix. Aquests pensaments solen estar relacionats amb accions moralment reprovables, perilloses o socialment inacceptables que la persona mai voldria dur a terme.
Exemples freqüents que ens hem trobat a consulta:
- Por de fer mal físic a altres persones, inclosos familiars o desconeguts. Per exemple, tenir un ganivet a la mà i tenir un pensament de clavar-li a la persona que tinc al costat. O per exemple, por d’atropellar quelcom de forma voluntària mentre es condueix.
- Por d’agredir verbalment a altres persones. Per exemple, insultar o ser ofensiu cap a les creences religioses d’algú.
- Temor de fer-se mal a un mateix de manera impulsiva, tot i no desitjar-ho. Per exemple, anar conduint amb el cotxe i imagina que puc fer un cop de volant voluntari. O per exemple, estar en un mirador i pensar que em precipito al buit.
- Por de desenvolupar una malaltia mental greu. Es pot creure que amb molta facilitat puc embogir, desenvolupant una esquizofrènia, un trastorn bipolar o un trastorn límit de la personalitat. Sovint aquest pensament sorgeix quan senten notícies de quelcom que ha matat a un ser estimat, o quan es veu una pel·lícula en què quelcom té una malaltia mental.
- Idees sexuals inapropiades o contràries als valors de la persona. Per exemple, por de sentir atracció per quelcom del mateix sexe quan s’identifiquen com heterosexuals o viceversa. O per exemple, por de ser pedòfil, és a dir a sentir atracció sexual envers nens, malgrat sentir rebuig i aversió cap a aquests pensaments.
El tret diferencial d’aquests pensaments és que són EGODISTÒNICS: no reflecteixen els desitjos ni la personalitat de la persona que els experimenta. En realitat, el simple fet que aquests pensaments causin tant de malestar evidencia que són percebuts com contraris als valors personals.
COM ES DIFERENCIA DE LES IDEES DE SUÏCIDI?
És important no confondre la fòbia d’impulsió amb les idees de suïcidi o altres problemes relacionats amb la impulsivitat. En la fòbia d’impulsió:
- No hi ha desig de morir ni intenció de fer mal. Els pensaments de fer-se mal a un mateix són percebuts com una amenaça aliena i temuda, no com un desig real.
- La persona viu amb por constant d’actuar en contra de la seva voluntat. Aquesta por està arrelada en la incertesa i la necessitat de control absolut sobre els pensaments i accions.
- Mentre que les idees suïcides poden venir acompanyades de desesperança i emocions depressives intenses, en la fòbia d’impulsió el malestar prové principalment de l’ansietat i de la interpretació catastròfica dels pensaments INTRUSIUS.
Aquesta distinció és crucial perquè orienta el tractament i evita confusions diagnòstiques.
UN CONCEPTE SEGONS EL DSM-5
La fòbia d’impulsió no és un diagnòstic separat al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), sinó que s’emmarca dins del trastorn obsessivocompulsiu (TOC). En particular, aquesta condició és típica d’aquelles formes de TOC on predominen les obsessions pures, sense compulsions físiques evidents.
En la fòbia d’impulsió, la persona pot no mostrar rituals visibles, però sovint realitza rituals mentals (com revisar constantment si podria perdre el control o evitar situacions que podrien desencadenar els pensaments).
PER QUÈ APAREIXEN AQUESTS PENSAMENTS?
Els pensaments intrusius són una part normal de la ment humana. No obstant això, en les persones amb fòbia d’impulsió, es desenvolupen creences irracionals i no adaptatives que donen més poder i significat a aquests pensaments, com ara:
- Fusionar pensament i acció. Creure que pensar en alguna cosa terrible és tan dolent com fer-ho. Per les persones amb fòbia d’impulsió els pensaments són moralment equivalents a les accions.
- Responsabilitat exagerada: És la creença que un mateix té el poder decisiu de provocar o prevenir esdeveniments negatius importants. Es tracta de sentir-se completament responsable d’evitar qualsevol situació negativa, encara que estigui fora del seu control.
- No tolerar la incertesa. Dificultat per afrontar l’ambigüitat, la novetat i els canvis inesperats.
- Necessitat de control absolut. Pensar que és inacceptable tenir pensaments desagradables i que aquests s’han de suprimir a sigui com sigui.
Aquestes creences, lluny de reduir l’ansietat, alimenten un cercle viciós. Com més intenta evitar o suprimir la persona aquests pensaments, més sovint apareixen, ja que el cervell els percep com importants.
TRACTAMENT DE LA FÒBIA D’IMPULSIÓ
Tot i l’angoixa que pot provocar, la fòbia d’impulsió és tractable. Els enfocaments més efectius inclouen:
- Teràpia cognitiu – conductual (TCC). Específicament, la tècnica d’exposició i prevenció de resposta és molt útil. En aquest procés, la persona s’exposa de manera gradual als seus pensaments temuts sense intentar neutralitzar-los, cosa que permet reduir la seva intensitat amb el temps. També es treballa per reestructurar creences no adaptatives, com ara la necessitat de control absolut sobre la ment.
- Acceptació dels pensaments. A través de tècniques basades en l’acceptació (com el mindfulness), es pot aprendre a veure els pensaments com a fenòmens mentals transitoris i sense significat inherent.
- Psicofàrmacs. En casos més greus, es poden utilitzar antidepressius inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS), que han demostrat ser eficaços en el tractament del TOC.
QUAN BUSCAR AJUDA?
Si els pensaments intrusos causen ansietat intensa, afecten les teves relacions o interfereixen en el teu dia a dia, és important buscar suport psicològic. No estàs sol/a, i és possible recuperar el benestar amb el tractament adequat.
A la nostra consulta, t’ajudem a entendre que aquests pensaments no et defineixen ni són un reflex del teu veritable jo. Perquè, al final, la teva ment és un espai complex, però amb suport i comprensió, pots recuperar el control i la serenitat.
FONTS CONSULTADES
ANTÓN MENÉNDEZ, D (2016). PSYCIENCIA. ¿Qué es la fobia de impulsión? Recuperat de: https://www.psyciencia.com/que-es-la-fobia-de-impulsion/
ISEP (2023). ¿Qué son las fobias de impulsión y cómo se diferencian del pensamiento suicida? Recuperat de: https://www.isep.es/actualidad/fobias-impulsion-diferencia-pensamiento-suicida/
MATEU – MOLLÁ, J (2019). Fobia de impulsión: síntomas, causas y tratamiento. Recuperat de: https://psicologiaymente.com/clinica/fobia-de-impulsion
