18 oct. ESTILS EDUCATIUS PARENTALS
La manera com els pares crien i eduquen els seus fills, afecta directament al seu creixement i desenvolupament, tant a nivell emocional com social i psicològic. Els nens, a través de les relacions que tenen amb els seus pares, aprenen a veure el món, a relacionar-se amb els altres, a gestionar les seves pròpies emocions, construir la seva autoestima, gestionar l’estrès i tenir eines per enfrontar-se a situacions difícils. Per tant, el tipus de relació que s’estableix dins de la família marca una diferència important en la confiança dels nens i en la seva capacitat per sentir-se segurs i valorats.
Existeixen 4 tipus d’estils educatius:
1. Estil autoritari: Control rígid i manca d’empatia
Característiques: Els pares autoritaris tendeixen a establir regles molt estrictes sense explicar-ne el perquè i esperen obediència incondicional. Quan el nen no compleix les normes, recorren sovint al càstig com a forma de correcció. En aquest tipus de criança, no es dona importància al diàleg ni es té en compte com es sent el nen, ja que les seves emocions solen ser ignorades o no valorades.
Exemple: Si un nen arriba a casa amb una mala nota, un pare autoritari podria respondre amb un “No m’importa la teva excusa, la teva responsabilitat és estudiar! Estàs castigat tot el mes”. El nen, en aquest cas, no té la possibilitat d’explicar què li ha passat ni de reflexionar sobre com millorar.
Impacte emocional: Tot i que aquest estil pot aconseguir fills obedients, sovint provoca problemes com una baixa autoestima, ansietat i, fins i tot, depressió. Els nens criats en aquest tipus d’entorn, poden sentir que no són suficientment bons o que les seves emocions no compten, la qual cosa pot complicar la seva capacitat de gestionar l’estrès i els reptes en el futur.
2. Estil permissiu: Molt afecte però sense límits
Característiques: Els pares permissius acostumen a ser molt afectuosos i càlids amb els seus fills, posant sempre per davant el benestar emocional i evitant qualsevol tipus de conflicte. Tot i això, no imposen normes clares ni demanen responsabilitats concretes, cosa que deixa els fills en una situació on tenen molta llibertat per prendre decisions, sovint sense la guia o els límits necessaris. Aquests pares tendeixen a pensar que, si són massa estrictes, podria perjudicar la relació amb els seus fills. Per això prefereixen donar-los tot el marge possible per fer el que vulguin. Aquest enfocament, crea un ambient on els fills no tenen expectatives ben definides ni tampoc hi ha conseqüències evidents per les seves accions, ja que els pares prefereixen evitar confrontacions o moments incòmodes.
Exemple: Si un adolescent vol sortir fins tard a una festa, un pare permissiu podria dir: “No m’agrada gaire, però fes el que creguis millor. Si dius que els teus amics ho fan…”. En aquest cas, tot i que el pare mostra afecte i flexibilitat, no dona cap orientació o límit clar perquè l’adolescent pugui prendre una decisió més prudent o segura. Això pot portar el fill a no ser conscient dels riscos potencials o les conseqüències que una decisió així podria tenir.
Impacte emocional: Tot i que els fills criats en aquest tipus d’ambient poden sentir-se molt estimats i amb molta llibertat, la falta d’una estructura clara pot generar certa inseguretat interna. Sense límits ben definits, és possible que aquests nens tinguin dificultats per gestionar les seves emocions quan es troben davant de situacions frustrants o desafiaments. A mesura que creixen, la manca d’hàbits de disciplina o de pautes clares pot dificultar-los la gestió de responsabilitats. Això pot derivar en problemes emocionals, com l’ansietat o la depressió, sobretot quan s’enfronten a situacions difícils que no saben com gestionar, ja que no han après a establir límits personals o a tolerar la frustració.
3. Estil negligent o indiferent: Manca d’afecte i de normes
Característiques: Aquest estil de criança es caracteritza per la manca d’implicació emocional dels pares en la vida dels seus fills. Els pares no solen establir normes ni proporcionen suport emocional als nens. Són pares que, per diferents motius, poden estar emocionalment o físicament absents, i no es comprometen amb les activitats dels fills ni mostren gaire interès pels seus problemes o necessitats. Això pot passar tant per circumstàncies externes, com problemes personals, feina excessiva, o per una incapacitat emocional per connectar amb els fills. Els nens, en aquestes situacions, poden sentir que no tenen ningú a qui acudir quan ho necessiten.
Exemple: Si un nen ha tingut un mal dia a l’escola i busca consol en el seu pare o mare, podria trobar-se amb una resposta com: “No tinc temps per tu ara. Estic enfeinat/da. No parleu amb els teus amics d’aquestes coses?”. Aquesta resposta no només no ofereix suport, sinó que deixa el nen amb la sensació que les seves emocions no són importants o que ha de gestionar sol els seus problemes. Aquesta desconnexió pot fer que el nen es senti ignorat i emocionalment desprotegit.
Impacte emocional: Els nens que creixen amb pares negligents sovint experimenten sentiments d’abandonament i solitud. La manca de suport i interès per part dels seus pares, els fa sentir que no són importants o que el que els passa no té valor. Aquesta sensació de desatenció pot afectar greument la seva autoestima, fent-los sentir que no mereixen ser estimats o atesos. A llarg termini, aquest tipus de criança pot estar associat amb el desenvolupament de problemes de salut mental, com la depressió, i amb comportaments de risc durant l’adolescència, com el consum de drogues o la recerca d’atenció en entorns perillosos. Els fills poden buscar fora de casa el suport i l’afecte que no troben en la seva família, cosa que els pot posar en situacions compromeses.
4. Estil democràtic: Equilibri entre afecte i control
Característiques: L’estil democràtic es caracteritza per trobar l’equilibri perfecte entre afecte i control. Els pares que segueixen aquest model estableixen normes clares i coherents, però ho fan sempre amb afecte i respecte cap als fills. No es tracta només de posar límits, sinó també d’explicar-los i fer que els nens entenguin per què són importants. A més, fomenten la independència dels fills, permetent-los prendre decisions dins d’un marc segur de regles i responsabilitats. El diàleg és clau en aquest estil, ja que s’animen els fills a expressar les seves emocions i opinions, cosa que ajuda a construir una relació basada en la confiança i el respecte mutu.
Exemple: Si un nen torna a casa amb una mala nota, un pare democràtic no es limita a castigar-lo o a retreure-li el resultat. En lloc d’això, podria dir: “He vist que no t’ha anat bé l’examen. Què creus que ha passat? Com podem treballar perquè la propera vegada sigui millor?”. D’aquesta manera, es dona l’oportunitat de parlar del problema, d’entendre les raons que hi ha darrere i d’aprendre de l’experiència. Això no només evita el càstig sense reflexió, sinó que també ensenya al nen a ser responsable i a buscar solucions amb suport.
Impacte emocional: Els nens que creixen en un entorn democràtic solen desenvolupar una gran confiança en si mateixos i una bona gestió emocional. Se senten escoltats, valorats i guiats, la qual cosa els dona seguretat per enfrontar-se als reptes amb més tranquil·litat. Aquest estil fomenta una autoestima sana, ja que els fills senten que els seus pares estan allà per recolzar-los, però també els donen espai per créixer i aprendre dels errors. Gràcies a aquest equilibri entre afecte i control, els nens solen ser més resilients davant les dificultats i tenen menys probabilitats de desenvolupar problemes com l’ansietat o la depressió.
PAUTES PER APLICAR L’ESTIL EDUCATIU DEMOCRÀTIC:
1. Posar límits clars i raonables
Els nens necessiten saber quines són les normes de casa i què s’espera d’ells, però és important explicar per què són importants.
Exemple: “No pots jugar amb la consola abans de sopar perquè sinó no tindràs temps per fer els deures. Primer acabem la feina i després tindràs temps per jugar.”
2. Fomentar una comunicació oberta
Escoltar què volen dir els teus fills i transmetre que la seva opinió compta.
Exemple: “Com t’ha anat el dia a l’escola? Hi ha alguna cosa que vulguis explicar?
3. Involucrar-los en les decisions
Fer-los partícips de les decisions que afecten a la família, perquè se sentin importants i responsables.
Exemple: “Aquest cap de setmana podem anar al parc o veure una pel·lícula a casa. Què et ve de gust fer?”
4. Explicar les normes i les conseqüències
En lloc de dir simplement “perquè ho dic jo”, explicar per què hi ha una norma i què passa si no es compleix.
Exemple: “Si no reculls les joguines després de jugar, algú pot fer-se mal. És per això que hem de mantenir l’espai endreçat.”
5. Ser justos i coherents amb la disciplina
Si es trenca una norma, aplicar conseqüències raonables, però sempre explicant el perquè.
Exemple: “Si no fas el llit al matí, avui no podràs mirar dibuixos després de l’escola. Però demà ho pots intentar de nou.”
6. Fomentar la seva independència
Deixar que prenguin petites decisions i assumir responsabilitats segons la seva edat.
Exemple: “Avui pots escollir quina roba et vols posar i després et rentaràs les dents tu sol.”
7. Ser un bon model
Els nens aprenen molt observant què fan els pares. Si vols que siguin respectuosos i responsables, tu també has de mostrar-ho.
Exemple: “Jo també recolliré les meves coses ara, així acabarem abans i tindrem més temps per fer alguna cosa divertida junts.”
8. Reconèixer i reforçar el bon comportament
És important reconèixer quan fan les coses bé, no només corregir els errors.
Exemple: “M’agrada molt com has ajudat a parar taula sense que t’ho digués. Això demostra que estàs aprenent a ser responsable!”
9. Permetre’ls aprendre dels errors
Els nens han d’aprendre que equivocar-se és part del procés.
Exemple: “Has vessat el suc, no passa res, a tots ens passa de vegades. Anem a buscar un drap i ho netegem junts.”
CONCLUSIÓ
L’estil educatiu democràtic és clau perquè permet als nens créixer en un entorn on se senten escoltats, respectats i, alhora, aprenen la importància de les normes. Aquest enfocament no només ajuda a establir límits sans, sinó que també fomenta l’autonomia, la responsabilitat i la capacitat de prendre decisions de manera equilibrada.
Adoptar un estil democràtic és una aposta per l’educació emocional i el creixement personal dels fills, creant un ambient de confiança i respecte mutu.
FONTS CONSULTADES
Pasyclinic. (2024). Estilos Educativos Parentales: Claves Psicológicas para Fomentar el Desarrollo de tus Hijos.Article extret del lloc web següent:
Armando, J. (2017). Los 4 estilos educativos: ¿cómo educas a tus hijos?.Article extret del lloc web següent: https://psicologiaymente.com/desarrollo/estilos-educativos
Maternidadserena. (2024).Crianza positiva: guía completa con pautas y ejemplos prácticos. Article extret del lloc web següent: https://maternidadserena.com/crianza-positiva-guia-completa-con-pautas-y-ejemplos-practicos-1257
Martínez, E. (2024). Crianza positiva: qué es, pautas y prácticas con ejemplos. Article extret del lloc web següent: https://www.parabebes.com/crianza-positiva-que-es-pautas-y-practicas-con-ejemplos-4847.html
