22 jul. ESTAR SOL O SENTIR-SE SOL? EXPLORANT ELS MATISOS DE LA SOLITUD.
En l’era de la hiperconnexió digital, milions de persones se senten soles diàriament. La solitud és un fenomen que va més enllà de la simple absència de companyia. És una experiència humana universal que pot afectar a qualsevol persona en qualsevol moment de la seva vida. No obstant això, la solitud és un fenomen complex que pot manifestar-se de diferents maneres. És fonamental distingir entre estar sol i sentir-se sol, ja que aquests estats tenen implicacions diferents per al benestar emocional i psicològic.
Estar sol es refereix a la condició física de no tenir altres persones al voltant. Aquesta pot ser una elecció deliberada i sovint beneficiosa, proporcionant un espai per l’autoreflexió, la creativitat i el descans. Contràriament, sentir-se sol és una experiència emocional negativa i desagradable caracteritzada per la percepció d’aïllament i la manca de connexions significatives, independentment de la presència d’altres persones, on les nostres necessitats socials no estan cobertes, ni en qualitat ni en quantitat. És una experiència subjectiva i depèn de la percepció de cada persona.
TIPUS DE SOLITUD
- Solitud emocional: Es produeix quan una persona manca de relacions íntimes i significatives. Aquest tipus de solitud és profundament personal, i pot derivar a sentiments de buit i de tristesa. És un estat mental que deriva en sentiments relacionats amb la incomprensió, la falta de vincle amb altres persones, la tristesa, la inseguretat i la sensació de buit.
- Solitud social: Es refereix a la manca d’integració en una xarxa social més àmplia. Aquesta es relaciona amb la quantitat de connexions socials i el sentiment de pertinença a un grup o comunitat.
Però, quins són els factors que més afecten en aquesta percepció de solitud?
- Satisfacció amb les nostres relacions: implica sentir-nos compresos, escoltats i recolzats amb les persones amb qui compartim experiències.
- Proximitat emocional: tot i estar envoltats de persones en entorns socials, la falta de connexió emocional pot fer-nos sentir sols fins i tot estant acompanyats. La proximitat emocional és essencial per sentir-nos còmodes i acompanyats en les nostres interaccions.
- Autoimatge i percepció social: la nostra manera de veure’ns a nosaltres mateixos, com interpretem les interaccions socials o els pensaments erronis sobre nosaltres influeix en la percepció de solitud.
- Expectatives sobre les relacions: creences disfuncionals sobre com haurien de ser les nostres relacions, i moltes vegades no adequades a la realitat actual.
IMPACTE EN LA SALUT MENTAL
La solitud, especialment quan és persistent i intensa, pot tenir efectes significatius en la salut global d’una persona.
- Depressió i ansietat: la solitud crònica pot ser un factor de risc per al desenvolupament de trastorns depressius i d’ansietat, derivant en sentiments profunds de tristesa, desesperança i una sensació generalitzada d’angoixa.
- Autoestima i autoconcepte negatiu: la manca de connexions socials positives pot afectar negativament la percepció d’un mateix i la confiança en les habilitats personals.
- Dificultat en les relacions interpersonals: la manca de pràctica en habilitats socials pot empitjorar la solitud, generant dificultats per iniciar o mantenir relacions o un patró de relacions superficials i conflictes recurrents.
- Problemes de son: insomni, dificultats per dormir o despertar-se sovint durant la nit.
ESTRATÈGIES PER GESTIONAR LA SOLITUD EMOCIONAL
- Fomentar connexions socials significatives, encoratjant-nos a establir noves amistats i mantenir les relacions existents.
- Cuidar les relacions personals: millorar la comunicació i l’empatia amb amics, familiars i parella, practicant l’assertivitat per expressar les nostres necessitats i emocions de manera saludable.
- Promoure l’autocura i el benestar emocional: fomentar hàbits saludables, millorant l’estrès i l’estat d’ànim.
- Explorar interessos personals: participar en activitat que afavoreixin el creixement personal i la connexió amb altres persones amb interessos similars.
La solitud pot afectar negativament en la nostra salut mental i física, influenciant la manera com ens veiem a nosaltres mateixos i com interactuem amb el món que ens envolta. És essencial recordar que la solitud no sempre és un estat negatiu; pot ser una oportunitat per la introspecció, el creixement personal i la creativitat. No obstant això, quan esdevé una càrrega, és important buscar ajuda i suport.
Enfrontem la solitud amb comprensió, empatia i acció. Fomentem les connexions autèntiques, practiquem l’autocura i oferim suport en aquest viatge emocional.
FONTS CONSULTADES:
Vidal, J. (2020). La soledad. Compréndela y conviértela en tu aliada. Centro Área Humana. Recuperat de: https://www.areahumana.es/lasoledad/#:~:text=La%20soledad%20emocional%2C%20es%20la,la%20que%20compartir%20la%20vida.
Nguyen, T. (2023). The importance of solitude – why time on your own can sometimes be good for you. The Conversation. Recuperat de: https://theconversation.com/the-importance-of-solitude-why-time-on-your-own-can-sometimes-be-good-for-you-204393
Fiftiers. (2024) La Soledad en la Era Moderna: Un Problema Silencioso.
Fiftiers. Recuperat de:
https://fiftiers.com/la-soledad-en-la-era-moderna-un-problema-silencioso/
