14 nov. EL SILENCI DE LA VIOLÈNCIA CONTRA ELS HOMES
La violència domèstica és des de dècades un tema de creixent interès social i polític, especialment pel que fa a la violència contra les dones. No obstant això, una dimensió important d’aquest fenomen que està subestimada o passada per alt és la violència que pateixen els homes. Sobta llegir aquestes paraules, oi? Doncs sí, existeix! Aquest article explora la violència domèstica contra els homes, i pretén aportar llum sobre les seves causes, conseqüències i el desafiament d’abordar un problema silenciat.
Més d’una vegada, en consulta privada, he trobat que hi ha homes en situació de separació que, després de diverses sessions, revelen conductes d’abús psicològic, amenaces i fins i tot maltractaments físics per part de la seva parella. La majoria d’aquests homes no venen a parlar d’això, sinó que ho mencionen (sovint sense ser-ne del tot conscients) com una conseqüència d’altres problemes que estan vivint, que sovint són el resultat de l’impacte psicològic devastador d’aquest abús.
Aquest tipus de violència és una realitat oculta, invisibilitzada tant pels estigmes socials com per la manca de reconeixements oficials. Hi ha homes que pateixen maltractament físic, psicològic, emocional, econòmic i sexual a l’àmbit domèstic, però que, per diverses raons, no aconsegueixen accedir a la mateixa visibilitat ni suport que les víctimes femenines.
Què és la violència domèstica contra els homes?
La violència domèstica es defineix com qualsevol tipus d’abús o maltractament que es produeix a la llar, generalment perpetrat per parelles sentimentals o familiars pròxims. Tot i que l’atenció mediàtica i social s’ha centrat principalment en les dones com a víctimes d’aquest tipus de violència, els homes també poden patir diversos tipus de maltractament. Les formes de violència que poden afectar els homes inclouen:
Violència física: Encara que és menys comuna que en el cas de les dones, la violència física cap als homes a la llar existeix i pot tenir conseqüències greus. Sovint es percep com a menys greu a causa que els homes són vistos com a físicament més forts o capaços de defensar-se. No obstant això, els casos de violència física poden implicar atacs amb objectes contundents, amenaces amb armes o atacs sorpresa que poden provocar lesions greus.
Violència psicològica o emocional: La violència emocional és, de bon tros, la forma més estesa de maltractament cap als homes, encara que també la més difícil de reconèixer i quantificar. Aquest tipus de violència inclou insults, menyspreu, humiliació constant, manipulació i control sobre les emocions i decisions de la víctima. Per exemple, frases com “no serveixes per a res”, “ets un fracàs” o “ningú t’estimarà” són freqüents en relacions abusives. Aquest tipus de maltractament pot conduir a problemes psicològics greus com depressió, ansietat, i en alguns casos, suïcidi.
Violència econòmica: El control de les finances o la restricció dels recursos econòmics és una tàctica d’abús que s’utilitza per exercir poder i control. En molts casos, l’home pot ser el principal o únic proveïdor econòmic de la llar, però la seva parella pot privar-lo de l’accés als seus propis ingressos o controlar-los completament. Sovint, es força o manipula a la víctima a lliurar el seu salari o es limita el seu accés a diners per a les seves necessitats personals, cosa que crea una dependència forçada.
Violència sexual: Encara que és menys comuna i més estigmatitzada, la violència sexual contra els homes a la llar no és inexistent. Alguns homes poden ser forçats a mantenir relacions sexuals en algun moment de les seves vides. En relacions homosexuals, el percentatge és més alt, però també menys documentat a causa de l’estigma associat.
Violència social: L’aïllament social és una altra forma insidiosa de control que s’exerceix en relacions abusives. Consisteix a evitar que la víctima mantingui contacte amb amics, familiars o companys de feina. Sovint, l’agressor manipula situacions o fabrica excuses perquè l’home no surti de la llar o perquè perdi les seves relacions interpersonals, cosa que augmenta la sensació de dependència i control.
La violència emocional i psicològica al detall
Desenvolupem plegats amb més detall, la forma més estesa de violència que pateixen els homes, per aportar eines que ajudin a detectar-la. La manipulació psicològica i emocional pot ser una forma extremadament destructiva de violència dins de la llar, especialment perquè és més subtil i difícil de detectar que la violència física. Sovint s’utilitzen tècniques de control i manipulació que afecten profundament la salut emocional de la víctima, erosionant la seva autoestima i mantenint-lo en una situació de dependència i subordinació. A continuació, es detallen exemples específics de manipulació emocional i psicològica que algunes dones poden exercir sobre els homes dins de la llar:
1. Gaslighting o manipulació de la percepció de la realitat
El gaslighting és una forma de manipulació psicològica en la qual la dona fa que l’home dubti de la seva pròpia percepció de la realitat. Això pot incloure negacions constants de fets evidents, falsificació d’informació i acusacions que confonen la víctima.
Per exemple: Una dona pot mentir sobre les seves accions o paraules passades i, quan l’home ho confronta, ella pot respondre amb frases com “T’estàs imaginant coses” o “Mai vaig dir això, ho estàs inventant”. A poc a poc, l’home comença a dubtar de la seva memòria, la seva percepció dels esdeveniments i fins i tot de la seva salut mental, cosa que el fa sentir confós i vulnerable.
2. Culpar constantment l’home dels problemes de la relació
En aquest tipus de manipulació, la dona utilitza la culpa com a eina per controlar la parella. Fa que l’home es responsabilitzi de tot allò que va malament en la relació, independentment de les circumstàncies reals.
Per exemple: Si la dona no està satisfeta amb algun aspecte de la seva vida o la relació, pot culpar l’home per no ser “suficientment bo” com a parella o per no atendre prou les seves necessitats. Aquest tipus de retrets constants poden ser: “Si m’estimessis de veritat, faries això o allò”, o “Tot va malament perquè mai em comprens”. Això genera en l’home un sentiment de culpa, ansietat i necessitat de complaure la seva parella per evitar més crítiques.
3. Aïllament social
L’aïllament és una forma de control on la dona impedeix que l’home mantingui relacions saludables amb altres persones, com amics, familiars o col·legues. Això es fa amb la intenció de fer que l’home depengui emocionalment exclusivament d’ella.
Per exemple: La dona pot queixar-se constantment si l’home passa temps amb amics o familiars, fent-lo sentir culpable per voler tenir una vida social fora de la relació. Pot utilitzar frases com “No et preocupes prou per mi, si ho fessis, voldries passar més temps amb mi en comptes de sortir amb els teus amics”. A poc a poc, l’home pot sentir que ha de sacrificar les seves relacions per evitar conflictes i agradar a la seva parella.
4. Amenaces velades
Aquest tipus de manipulació implica fer comentaris o insinuacions que fan sentir l’home insegur sobre el futur de la relació, el seu benestar emocional o fins i tot la seva reputació. Les amenaces sovint són indirectes, però tenen la intenció de generar por o ansietat.
Per exemple: Una dona pot amenaçar d’abandonar l’home si no compleix els seus desitjos, utilitzant frases com “Si segueixes així, me n’aniré” o “Ja veuràs el que passarà si no fas el que et dic”. També pot insinuar que revelarà secrets personals o difamarà l’home davant de la seva família o el seu entorn laboral, fent que la víctima tingui por de les conseqüències socials o emocionals.
5. Desvaloració constant o abús verbal
Les crítiques constants, burles o insults dirigits a l’home són una forma de desvaloració emocional que busca erosionar la seva autoestima. Aquesta tàctica implica fer comentaris despectius sobre la seva aparença, habilitats, intel·ligència o qualsevol aspecte de la seva personalitat.
Per exemple: Comentaris com “Ets un inútil”, “No fas res bé”, “Tots els altres homes són millors que tu”, “Què faig jo amb algú com tu?” són maneres de reduir l’autoestima de la víctima i fer-la sentir que no és digna d’afecte o respecte. L’home pot arribar a creure que no és capaç de trobar ningú més o que no mereix ser estimat, cosa que el manté en la relació abusiva.
6. Control financer
Encara que es percep sovint com una tàctica de violència econòmica cap a les dones, algunes dones també utilitzen el control financer com una eina de manipulació cap als homes. Això pot incloure restringir l’accés als diners o insistir que l’home depengui completament de la seva parella per a les seves necessitats econòmiques.
Per exemple: En una relació en què l’home guanya menys o la dona té el control de les finances, ella pot utilitzar els diners com a eina de poder, dient coses com “No pots gastar res sense el meu permís” o “Si no em pots donar el que necessito, no ets un home digne”. Això crea una situació de dependència que impedeix a l’home sentir-se independent o capaç de prendre decisions financeres per ell mateix.
7. Xantatge emocional
El xantatge emocional és una forma poderosa de manipulació que implica fer que l’home se senti responsable de les emocions o accions de la dona. Això sovint inclou fer servir el plor, el drama emocional o altres tàctiques per aconseguir que l’home cedeixi a les seves demandes.
Per exemple: La dona pot amenaçar de fer-se mal a si mateixa si l’home no fa alguna cosa que ella vol. Pot dir coses com “Si em deixes, no podré viure sense tu” o “Si te’n vas amb els teus amics, em sentiré totalment abandonada”, “Sempre estàs del costat de la teva família”. Aquest tipus de manipulació crea en l’home un sentiment de responsabilitat per les emocions de la seva parella, fent-lo sentir culpable si no compleix les seves demandes.
8. Victimització constant
En aquest cas, la dona es presenta constantment com la víctima, fins i tot en situacions en què ella és la que exerceix el control o l’abús. Utilitza aquest rol per generar llàstima i justificar el seu comportament abusiu.
Per exemple: Després d’un episodi de violència verbal o física, pot canviar el paper i fer-se passar per víctima, dient coses com “Només actuo així perquè tu em forces a fer-ho”, “Si no fos per tu, jo no em comportaria d’aquesta manera”, o “Només reacciono així perquè m’ignores i em fas sentir malament”. Això genera confusió i pot fer que l’home se senti culpable, assumint la responsabilitat de les accions abusives de la seva parella.
9. Minimització de l’abús
Aquest tipus de manipulació implica restar importància als abusos psicològics, emocionals o fins i tot físics que comet la dona. Això pot fer que l’home comenci a dubtar de la gravetat de la situació, sentint que exagera o que l’abús no és realment tan greu.
Per exemple: Després d’un episodi d’agressió física o verbal, la dona pot dir “Només era una broma, no t’ho prenguis tan seriosament” o “Tots els matrimonis tenen discussions així, exageres”. Aquest tipus de comentaris fan que l’home comenci a qüestionar si realment és víctima d’abús o si està sobredimensionant els esdeveniments.
10. Utilització dels fills com a eina de manipulació
En situacions en què la parella té fills, la dona pot utilitzar-los per manipular emocionalment l’home. Això inclou fer que els nens es posin en contra del pare, utilitzar-los com a moneda de canvi per aconseguir el que ella vol, o fer-lo sentir incapaç de cuidar-se’n sense ella.
Per exemple: La dona pot dir coses com “Els nens estaran millor sense tu” o “Si et separes de mi, els nens mai et perdonaran”, “Estan més amb mi”, creant por en l’home sobre perdre la relació amb els seus fills. També pot manipular els fills perquè facin comentaris negatius o menyspreïn el seu pare, utilitzant-los per reforçar el seu control emocional sobre ell.
11. Ús del poder social i credibilitat:
Aquest tipus de manipulació aprofita els estereotips socials i els prejudicis existents que sovint fan que les denúncies de violència o abús per part d’un home no siguin preses seriosament. Algunes dones utilitzen la seva posició dins de la societat i la seva credibilitat davant la justícia per fer creure a l’home que, passi el que passi, ningú el creurà o el donarà suport, perpetuant així la seva situació de vulnerabilitat.
Per exemple: En una situació de conflicte, la dona pot utilitzar frases com “Ningú et creurà, tots pensaran que ets tu el culpable”, o “Si vas a la policia, diré que m’has maltractat i veuràs com et faran fora de casa”. Aquestes amenaces fan que l’home es senti desprotegit, no només dins la seva relació, sinó també davant del sistema judicial i la societat en general.
Per què és tan difícil fer visible aquest tipus de violència?
Obtenir xifres clares i detallades sobre la violència domèstica contra els homes és un desafiament, ja que sovint no es denuncien aquests casos.
Un dels principals factors que contribueixen a la invisibilització de la violència contra els homes és l’estereotip que els homes han de ser forts, autosuficients i capaços de gestionar qualsevol situació sense demanar ajuda. La idea tradicional de masculinitat impedeix que molts homes reconeguin que són víctimes de violència, ja que admetre-ho es percep com un signe de debilitat. Aquest estigma no només afecta els homes que són víctimes, sinó també les persones que envolten l’agressor o la víctima, que poden no prendre’s seriosament les denúncies o subestimar la gravetat del problema. Un home que denuncia violència domèstica sovint s’enfronta a burles, incredulitat o és etiquetat com a incapaç de controlar la seva relació.
Els nivells de denúncia de la violència domèstica per part dels homes són significativament més baixos que els de les dones.
Només un petit percentatge d’homes denuncia els abusos que pateixen, en part a causa de la por al ridícul, la vergonya o la creença que no rebran suport. Molts homes creuen que les institucions, com la policia o els serveis socials, no els prendran seriosament o que la llei no els protegirà adequadament.
A Espanya, per exemple, la llei sobre violència de gènere està dissenyada per protegir principalment les dones, cosa que ha generat controvèrsia sobre si els homes reben el mateix tracte i suport per part del sistema legal. Tot i que hi ha lleis contra la violència domèstica en general, molts homes senten que no són dirigides a ells, cosa que dissuadeix encara més la denúncia.
Els recursos i serveis de suport per als homes víctimes de violència són escassos en comparació amb els disponibles per a dones. En molts països europeus, els refugis, línies d’ajuda i centres de suport estan dissenyats principalment per a dones, i els pocs serveis que existeixen per a homes són limitats i poc coneguts.
La violència contra els homes és un tema que rep poca atenció mediàtica, cosa que contribueix a la percepció general que no és un problema social important. Les campanyes de conscienciació sobre la violència domèstica solen centrar-se gairebé exclusivament en les dones com a víctimes i els homes com a agressors, cosa que reforça estereotips de gènere i minimitza el patiment dels homes víctimes.
La societat té una reacció ambivalent i sovint problemàtica davant la violència domèstica contra els homes. En primer lloc, hi ha una manca general de comprensió sobre la gravetat de la situació. Quan un home declara ser víctima d’abús, sovint no se’l creu, o es minimitza la seva experiència. Això passa tant en cercles socials com a les institucions encarregades de gestionar els casos de violència domèstica, com la policia o els sistemes judicials.
A més, el concepte de “vergonya masculina” juga un paper important en silenciar els homes. Molts temen ser objecte de burla per part d’amics, companys o familiars si confessen estar patint abús per part d’una dona. Aquest estigma es veu agreujat per la noció social que un home ha de ser físicament més fort que la seva parella i, per tant, hauria de ser capaç de defensar-se.
Aquestes dinàmiques són especialment perilloses perquè dificulten que els homes denunciïn l’abús i reforcen l’hegemonia del maltractador dins la relació. Alhora, deixen la víctima masculina atrapada en un cercle viciós de silenci i submissió, mantenint-lo sota el control de la seva parella.
La violència domèstica contra els homes és un problema seriós que és encara avui dia, passat per alt. Tot i que és cert que les dones constitueixen la majoria de les víctimes de violència domèstica, això no hauria de disminuir la importància del maltractament que pateixen els homes. És necessari un canvi profund en les percepcions socials i les polítiques per abordar aquest tipus de violència amb la serietat que mereix i trencar el cicle d’invisibilització que perpetua el patiment de tants homes.
FONTS CONSULTADES
Bates E. A. (2019). “No one would ever believe me”: an exploration of the impact of intimate partner violence victimization on men. Psychology of Men & Masculinities, 21(4), 497–507. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1037/men0000206
Dobash R. P., Dobash R.E. (2004). Women’s violence to men in intimate relationships. British Journal of Criminology, 44(3), 324–349. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1093/bjc/azh026
Machado, A., Hines, D., & Douglas, E. M. (2020). Male victims of female-perpetrated partner violence: A qualitative analysis of men’s experiences, the impact of violence, and perceptions of their worth. Psychology of Men & Masculinities, 21(4), 612–621. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1037/men0000285
Patrick, W. (2020).Why Men Who Are Domestic Violence Victims Don’t Report. Recognizing resistance to victim self-identification. Extret del lloc web següent:
https://www.psychologytoday.com/us/contributors/wendy-l-patrick-jd-mdiv-phd
Scott-Storey, K., O’Donnell, S., Ford-Gilboe, M., Varcoe, C., Wathen, N., Malcolm, J., & Vincent, C. (2023). What About the Men? A Critical Review of Men’s Experiences of Intimate Partner Violence. Trauma, Violence, & Abuse, 24(2), 858-872. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1177/15248380211043827
