19 abr. EFECTES PSICOLÒGICS DE LA SITUACIÓ ENTRE ELS NENS I COM AFRONTAR-LOS COM A PARES
.
Com pot afectar el confinament a l’evolució d’un infant?
En el cas dels més petits és previsible que una de les dificultats principals sigui el no sortir al carrer, ja que no podran canalitzar tota la seva energia de la manera en què ho fan habitualment (corrent, saltant, amb un pilota, etc.). Per créixer saludablement, s’estima que calen al menys tres o quatre hores diàries de joc espontani a l’aire lliure.
Això pot ser un problema, però, a nivell social no presentaran tantes necessitats ja que, encara que interactuen amb persones, aquestes encara no tenen un paper essencial en la conformació de la seva identitat.
Els nens, tenen una gran capacitat d’adaptació i això fa que sigui un important factor de protecció en ells. La situació de confinament per ells és com quan comencen qualsevol etapa nova (més irritables o amb cops de geni) però amb l’avantatge que estan els pares amb ells i que són les seves figures de seguretat.
Si hi ha alguna conseqüència, segurament serà transitòria, perquè unes setmanes no poden produir canvis permanents a nivell de comportament. L’objectiu és aportar a les criatures un clima de calma, afecte i confiança.
Com afecta en franges d’edat més adultes?
A partir dels 8-9 anys, els amics comencen a adquirir un paper molt rellevant en les seves vides esdevenint un element essencial en el seu desenvolupament. A demés, a l’adolescència, necessiten diferenciar-se de la unitat familiar i tenir moments d’intimitat i autonomia.
Tenint en compte les necessitats que es presenten en cada etapa, el millor pels pares i mares és que els facilitin un context que permeti cobrir aquestes necessitats i estimular els seus interessos.
Atenció en aquestes edats, ja que el contacte amb els amics i els estudis, faran que passin moltes hores davant de la pantalla. Es quan apareix la fatiga atencional per un excés de concentració que pot tenir efectes negatius sobre el seu humor i el comportament.
Així doncs, fer exercici físic, temps de qualitat en família i molta comunicació, són essencials.
Quines actituds són normals després de tants dies tancats a casa?
En condicions d’estrès, confinats a casa i això unit a la manca de moviment i activitat física és possible que:
- Els nens es mostrin més exigents amb els pares,
- Que els enutjos i rabietes siguin més difícils de controlar.
- En els més petits podem observar algun comportament regressiu, com per exemple, que es facin de nou pipi quan ja ho teníem controlat. O bé, que estiguin més aferrats als pares.
Totes aquestes emocions dels nens les haurem de canalitzar d’alguna manera. Per això, el temps per al joc i l’activitat física és clau. I no us preocupeu si s’avorreixen una mica, aprendran a ser més creatius.
També és el moment pels pares de SER MÉS TOLERANTS amb algunes de les conductes infantils que normalment no els hi permetíem com córrer per casa, jugar amb la pilota…sense oblidar, però, les normes i límits bàsics.
Consells per gestionar la tornada a la normalitat?
Explica-li el que pot fer i el que no i com és farà el desconfinament amb un llenguatge adaptat a la seva edat.
També cal deixar-li molt clar que la seva salut no corre perill però que haureu de prendre totes les mesures preventives per cuidar a les persones més grans o vulnerables quan pugueu sortir.
Si encara no ho heu fet, cal seguir unes rutines i uns horaris del son, alimentació, lleure i estudis, similars als que tenen quan van a l’escola per fer la transició el més suau possible. Així com mantenir el contacte amb els companys de classe o d’activitats.