DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

La dependència emocional és un estat psicològic que es dona en les relacions personals familiars, parella o amistats.

Tinc dependència?

D’on prové?

Per què necessito a algú per ser feliç?

Com puc treballar-ho?

COM PUC SABER SI TINC DEPENDÈNCIA EMOCIONAL?

• Por constant a perdre a la persona que tant estimes o aprecies. Intentes tenir el control de la seva vida només per assegurar-te que no el/la perdràs. Inclús t’obsessiones amb la idea de que t’enganyin. Això et fa ser una persona gelosa.
• Distanciar-te de la teva parella et genera estrès i/o ansietat.
• Por a quedar-te sol/a, no abandones la relació encara que aquesta no et faci feliç. Abans preferiràs patir que deixar la relació.
• Et mostres sumís/a davant la parella i no expresses la teva opinió o sentiments així com tendeixes a anul·lar els teus desitjos o opinions per no generar malestar a la teva parella. 
• Tens tendència a sentir-te inferior als demès i sents que no ets prou bo/na per la teva parella.
• Involucres a l’altre en totes les teves activitats personals o demanes la seva opinió per qualsevol decisió.
• El teu món i la teva felicitat gira entorn d’aquesta persona. No gaudeixes d’una altra cosa que no sigui estar amb qui estimes. Això et fa aïllar-te socialment, perquè només et ve de gust estar amb aquella persona.
• Només et sents bé amb tu mateix/a quan sents que ets estimat/da. Necessites molta atenció d’aquesta persona. Exigeixes moltes mostres d’afecte, perquè sinó sents que no t’estima.
• Necessites saber que ets la prioritat de l’altra persona.
• Tendència a sentir-te culpable, ansiós/a o enfadat/da.  

PER QUÈ SÓC UNA PERSONA DEPENDENT?

Existeixen moltes raons per les quals podries patir una dependència emocional. La majoria de causes de la dependència emocional s’inicien durant la infància.

Has patit manca d’afecte per part de les persones significatives de la seva vida o has viscut l’abandonament ja sigui físic o emocional per part d’un dels teus progenitors?

Imagina doncs, el nen/a que creix creient que per ser estimat/da necessita complir les expectatives dels demés. Això fa que s’esforci en fer les coses bé però no només per a que el felicitin sinó també per obtenir amor. Aquest nen creix experimentant sentiments ambivalents que després projectarà en les seves relacions com adult. A això se li suma, que degut a l’experiència d’abandonament o rebuig, experimenta una manca de control i al créixer necessiarà controlar a les persones més properes per evitar que aquestes l’abandonin. En sentir-se sol/a i desprotegit/da, experimentarà en l’edat adulta una ansietat de separació, por a l’abandonament i temor a quedar-se sol/a. Així l’estratègia més comuna per aconseguir seguretat, protecció i afecte és la submissió.

Has hagut d’afrontar nombrosos problemes des de petit/a?

Això pot haver fet  que tinguis la creença de que no mereixes ser estimat/da. Això ha desenvolupat una baixa autoestima i per tant creure que necessites guanyar-te el reconeixement dels demés sigui com sigui.

Creences errònies sobre l’amor?

Més enllà de les experiències de la infància, moltes vegades la causa de la dependència emocional es troba en les creences distorsionades sobre l’amor. Per a les persones dependents, estimar significa entregar-se a l’altre, fins al punt de perdre la individualitat i llibertat. Amor és sinònim d’admiració, possessió i obsessió. 

COM PENSEN LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA EMOCIONAL?

En publicacions anteriors us hem parlat sobre les distorsions cognitives, és a dir, formes de deformar la nostra pròpia realitat.

En un estudi liderat per Lemos, Londoño i Zapata (2007) conclouen que les persones amb dependència emocional presenten major nombre de distorsions cognitives en comparació amb les persones que no presenten aquesta dependència. Processen la informació de forma diferent, essent les distorsions més significatives les exigències i la fal·làcia de control.

Les persones dependents emocionalment basen les seves necessitats afectives d’acord amb exigències sobre estàndards ideals de l’amor romàntic (exigeixen de la seva parella una atenció constant, la qual generalment no aconsegueix ser satisfeta completament, ocasionant una sensació constant de fracàs) així com l’ús de múltiples comportaments de control per tractar de contrarestar la sensació de buit constant.

COM PUC TREBALLAR AQUESTA DEPENDÈNCIA?

• Identifica la dependència. No només té perquè estar present en la relació de parella, també pot ser-hi en amistats, companys, família, etc.
• Pren consciència del patiment. Fes una llista del que t’arriba a perjudicar i del que et satisfà. Què has arribat a fer per aquesta persona encara que no volguessis o no et beneficiés en aquell moment? Has deixat de banda amistats, família, activitats,…? T’han tractat com mereixies?
• Potencia la teva autoestima. Comença a decidir per tu mateix/a, recorda els teus èxits, no et comparis, no cerquis l’aprovació externa, inicia nous projectes, coneix gent nova, responsabilitza’t de la teva vida, coneix-te a tu mateix/a i explora els teus desitjos, treballa les teves ferides.
• Fes les paus amb el teu “jo” del passat. És fonamental deixar anar el passat i concentrar-te en els canvis del teu present. Visualitza el teu passat d’una forma reconciliadora, reconeix-lo com un moment de la vida que t’ha deixat aprenentatges i que t’ha ajudat a convertir-te en la persona que ets avui.
• La soledat també és un aprenentatge. No pots tenir una relació sana si abans no t’has desenvolupat com a persona. Per eliminar la dependència emocional és necessari aprendre a estar sol/a i gaudir de tu mateix/a. Dedica temps per a tu. És de vital importància que facis coses que realment et facin gaudir i lluitis per els teus objectius personals.
• Relaciona’t amb altres persones. No descuidis la teva vida social. És important mantenir un equilibri i ser capaç de establir relacions saludables sense perdre la individualitat.
• Abandona les creences errònies de l’amor romàntic. L’amor no és donar-ho tot sense rebre res a canvi, la veritable felicitat no es troba quan trobem la nostra “mitja taronja”, si la parella fa coses per a la seva individualitat també t’estima, evita les expectatives idíl·liques que projectes en la teva parella.
• Sigues valent/a. Sortir de la dependència emocional requereix afrontar pors i canvis difícils. Marca’t objectius petits però clars i ben definits. Per exemple, comença dient “no” quan realment no vulguis fer alguna cosa.
• Treballa l’assertivitat: Això significa expressar les teves opinions, idees i desitjos de forma clara i directa, eliminant els sentiments de culpabilitat.