10 set. DEIXA DE BUSCAR EL TEU IKIGAI: NO EXISTEIX, I ÉS UNA SORT
Estava pensant a escriure sobre l’ikigai aquesta setmana de setembre, per encetar el mes i la temporada amb una reflexió sobre els propòsits de vida, com fem tantes vegades quan comença un nou cicle. Però el que m’he trobat fent la recerca és que, associat al concepte, hi circula també un diagrama que promet respondre quina és la teva feina ideal, – EL – propòsit de vida definitiu, a partir d’unes preguntes que molt sovint no tenen resposta, ni una resposta única, i que fins i tot poden donar respostes incompatibles entre elles dins del mateix esquema. Per això, avui t’escrivim per ajudar a reflexionar sobre l’ikigai original, i sobretot, per ajustar les expectatives al voltant de la recerca d’aquest famós diagrama.
EL MITE DE LA RAÓ ÚNICA
Els diagrames virals que prometen revelar “el teu ikigai” comparteixen una promesa implícita: que en algun punt de la teva vida existeix una intersecció perfecta, un únic motiu que ho explica tot i que, un cop trobat, resol la pregunta del sentit vital. És una idea atractiva, però psicològicament poc realista. La recerca sobre propòsit vital i benestar subjectiu no descriu el sentit de viure com un objecte fix que es “descobreix”, sinó com una experiència múltiple, distribuïda i canviant.
La pròpia Mieko Kamiya, la psiquiatra japonesa que va formalitzar el concepte d’ikigai el 1966, ho descrivia així a partir del seu treball amb pacients en situacions extremes: l’ikigai no és una cosa, són moltes coses petites i grans que coexisteixen, una relació, una tasca, un valor, un ritual diari; i que canvien de pes segons l’etapa vital. Buscar – LA – resposta única no és fidel ni al concepte original ni a com funciona realment la ment humana.
L’EXEMPLE D’OKINAWA: MOLTS IKIGAIS PETITS, NO UN DE GRAN
Precisament Okinawa, la regió japonesa on l’ikigai és més present en la cultura popular i en la recerca sobre longevitat, il·lustra bé aquesta idea de pluralitat. Els estudis sobre les persones centenàries de la zona no descriuen un únic propòsit vital compartit, sinó una acumulació de motius petits i diversos que es mantenen actius fins a edats molt avançades: cuidar un hort, participar en grups socials de suport mutu (els anomenats moai), ballar o cantar amb companyes de tota la vida, transmetre coneixement a les generacions joves, o simplement mantenir una rutina diària amb sentit. Cap d’aquests motius, per si sol, seria prou “gran” per omplir un diagrama de propòsit vital definitiu; junts, en canvi, sostenen dècades de vida amb sentit. Això reforça la idea que la clau no és la magnitud d’un únic ikigai, sinó la quantitat i la varietat de petits motius que es van acumulant i renovant.
PER QUÈ LA PLURALITAT ÉS MÉS SALUDABLE QUE LA UNICITAT
Diverses línies de recerca en psicologia donen suport a aquesta idea:
- Teoria de l’autodeterminació (Deci, E. L., & Ryan, R. M., 2000): el benestar no depèn d’un únic gran propòsit, sinó de la satisfacció continuada de necessitats bàsiques —autonomia, competència i vinculació— que es poden cobrir de moltes maneres diferents al llarg del dia i de la vida.
- Recerca sobre sentit vital (Michael Steger i col·laboradors, desenvolupadors del Meaning in Life Questionnaire): distingeix entre “tenir sentit” i “buscar sentit”, i mostra que les persones amb més benestar solen reportar múltiples fonts de sentit simultànies, no una de sola.
- Estudi d’Ohsaki sobre ikigai i mortalitat (Sone et al., 2008): la pregunta que es feia als participants era senzilla —“tens ikigai a la teva vida?”— sense exigir que fos una cosa concreta i única. El que predeia la salut no era la naturalesa del motiu, sinó la seva presència.
Posar tota la pressió en trobar – el – propòsit definitiu pot generar l’efecte contrari al desitjat: ansietat existencial, sensació de fracàs quan la vida no encaixa en una sola casella, o abandonament d’activitats vàlides perquè “no semblen prou importants” per justificar-se com a raó de viure.
UN PETIT MÈTODE PER REFLEXIONAR-HI (AQUÍ I ARA)
En lloc de buscar una resposta definitiva, proposem un exercici de reflexió estructurat en quatre passos, pensat per repetir-se periòdicament:
1. Fes inventari, no selecció. Escriu totes les coses (grans i petites) que actualment et donen alguna raó per llevar-te: una persona, una afició, una responsabilitat, un projecte, fins i tot un hàbit petit com el cafè del matí, sol o amb algú. No jerarquitzis encara; l’objectiu és veure la pluralitat, no triar-ne una.
2. Classifica per mida i per durada. Separa la llista en dues columnes: motius “grans” (poden sostenir-te durant anys: una vocació, una relació, uns valors) i motius “petits” (sostenen un dia o una setmana: una conversa pendent, un llibre, un gelat, una passejada). Els dos tipus són legítims i necessaris; els petits sovint sostenen els dies en què els grans no n’hi ha prou.
3. Marca els que estan en moviment. Alguns motius d’ara mateix no hi eren fa cinc anys, i alguns d’aleshores ja no hi són. Assenyala quins de la teva llista actual creus que són estables i quins probablement canviaran. Això normalitza que el sentit vital es transformi sense que això sigui un fracàs.
4. Tria’n un per aquesta setmana, no per sempre. En lloc de buscar el motiu que “ho justifiqui tot”, escull-ne un de la llista (pot ser petit o gran) per donar-li atenció deliberada aquesta setmana: dedicar-hi temps, parlar-ne amb algú, o simplement notar-lo conscientment quan apareix.
Aquest mètode no pretén respondre “quin és el meu ikigai”, sinó normalitzar que la pregunta correcta és una altra: quins són, ara mateix, els meus motius (tots els que tinc) i quins vull cuidar aquesta setmana?
El sentit vital no és un tresor amagat en la intersecció de quatre cercles, sinó una xarxa de motius múltiples, alguns duradors i altres passatgers, que es reconfigura al llarg de la vida. Acceptar aquesta pluralitat, en lloc de buscar-hi una unitat que no existeix és, paradoxalment, el que fa que la recerca del propòsit sigui menys angoixant i més sostenible.
FONTS CONSULTADES
Buettner, D. Blue Zones: recerca sobre la longevitat i l’ikigai a Okinawa (TED Talk i publicacions associades).
Deci, E. L., & Ryan, R. M. (2000). The “What” and “Why” of Goal Pursuits: Human Needs and the Self-Determination of Behavior. Psychological Inquiry, 11(4), 227–268.
Kamiya, M. (1966). Ikigai ni Tsuite [Sobre el sentit de viure]. Misuzu Shobo.
Sone, T., Nakaya, N., Ohmori, K., et al. (2008). Sense of Life Worth Living (Ikigai) and Mortality in Japan: Ohsaki Study. Psychosomatic Medicine, 70(6), 709–715.
Steger, M. F., Frazier, P., Oishi, S., & Kaler, M. (2006). The Meaning in Life Questionnaire: Assessing the presence of and search for meaning in life. Journal of Counseling Psychology, 53(1), 80–93.
