30 oct. CONVERTIR-SE EN MADRASTRA / PADRASTRE. Desafiaments de la família reconstituïda
Les famílies no sempre segueixen els camins tradicionals, i la realitat actual, més aviat ha donat lloc a formes de convivència molt diverses i enriquidores. Un dels rols més importants i, alhora, complexos que pot sorgir dins d’una família reconstituïda és el de madrastra o padrastre. Aquest paper suposa, sovint, un autèntic desafiament, però també una oportunitat per construir vincles nous, proporcionar amor i establir un espai segur per als fills de la nostra parella.
En aquest article, explorem plegats què significa ser madrastra o padrastre, analitzant els errors més freqüents que es poden cometre en aquest rol amb pautes per aconseguir una convivència harmònica i feliç amb els infants i adolescents que poden ser part d’aquesta nova estructura familiar.
QUÈ SIGNIFICA SER PADRASTRE O MADRASTRA?
Ser padrastre o madrastra no només implica unir-te sentimentalment amb una persona que ja té fills, sinó també assumir una responsabilitat emocional amb aquests nens o adolescents. El terme sovint evoca connotacions negatives, especialment per les representacions que hem vist en contes o pel·lícules, on les madrastres i padrastres apareixen com a figures estrictes i poc afectuoses. Tanmateix, la realitat és molt diferent, i moltes vegades, aquesta figura juga un paper fonamental en la vida dels fills de la parella.
Aquest rol pot variar significativament segons cada cas, ja que depèn de múltiples factors com l’edat dels fills, la relació que tenien amb la seva família biològica, les expectatives de la nova parella i, per descomptat, la dinàmica personal i emocional de cadascú. En tot cas, no es tracta de substituir el pare o la mare biològics, sinó de crear un espai de suport i comprensió, amb paciència i empatia.
ASPECTES QUE NO HEM DE PERDRE DE VISTA…
Quan et converteixes en padrastre o madrastra, has de tenir en compte que els fills de la teva parella ja tenen un vincle establert amb els seus pares biològics. Això implica, en molts casos, que els nens poden sentir-se confosos, insegurs o fins i tot amenaçats amb la presència d’una persona nova a les seves vides. És possible que en un principi no vulguin acceptar-te o que et vegin com un intrús. Aquest rebuig no ha de ser pres personalment, sinó entès com una reacció natural davant d’un canvi emocional important per a ells.
Els nens que acaben de perdre el pare o la mare, o els que estan vivint una separació o divorci, poden necessitar del seu temps per acceptar el nou membre de la família. En els casos de separació o divorci, l’arribada d’una nova parella significa per al nen/a el final de l’esperança d’una reconciliació. Fins i tot si han passat diversos anys des de la separació, els més petits i també els adolescents sovint continuen aferrant-se a aquesta esperança durant molt de temps. Aquesta realitat pot fer que experimentin sentiments d’enuig, dolor i confusió. I són nens, sovint no són cosncients de totes aquestes emocions lluitant dins seu.
El temps i la paciència seran els teus millors aliats per superar aquesta barrera. És important que siguis capaç de gestionar les teves expectatives i no intentar forçar una relació. Cal donar espai als fills de la teva parella perquè processin la nova situació i construeixin un vincle al seu ritme.
QUINS SÓN ELS ERRORS QUE ES COMETEN MÉS FREQÜENTMENT?
Tot i les millors intencions, és fàcil cometre errors quan t’endinses en el rol de padrastre o madrastra. Aquests errors solen derivar d’una falta de comprensió de les necessitats emocionals dels nens o de no saber quin paper adoptar en la nova estructura familiar. A continuació, revisem els errors més comuns i per què és important evitar-los:
1. Intentar substituir el pare o la mare biològica
Un dels errors més freqüents és intentar ocupar el lloc del pare o la mare biològica. Els nens sovint tenen un vincle emocional profund amb els seus pares, fins i tot en casos de separació o conflicte. Intentar substituir aquesta figura pot generar rebuig o confusió.
Què fer? Has d’entendre que el teu rol és complementari, no substitutiu. La millor manera de guanyar-te la confiança dels fills de la teva parella és oferir suport, però sense intentar imposar-te com a nou pare o mare. L’objectiu és establir una relació basada en el respecte i l’afecte, no en la competència amb els pares biològics.
2. Esperar afecte immediat
És normal desitjar una bona relació amb els fills de la teva parella, però esperar afecte immediat o que la relació sigui fluida des del principi és un error. Els nens poden necessitar temps per adaptar-se a la nova dinàmica, especialment si la separació dels seus pares ha estat recent o dolorosa.
Què fer? Sigues pacient i comprensiu. El vincle afectiu pot trigar temps a consolidar-se, i això és totalment normal. No forcis la relació, sinó que deixa que es desenvolupi de manera natural. Mostra interès per ells, però respecta els seus límits emocionals.
3. Intentar ser massa autoritari o estricte des del principi
Quan t’integres en una nova família, és fàcil caure en l’error de voler imposar normes o disciplina immediatament. Encara que sigui amb la intenció de fer les coses més fàcils, això pot generar resistència o rebuig.
Què fer? La disciplina és important, però el més adequat és acordar les normes amb la teva parella abans d’intentar establir-les tu mateix. És fonamental que el pare o la mare biològics siguin els qui liderin la disciplina inicial, especialment en la fase d’adaptació. Tu pots ser una figura de suport, però no el principal responsable de la disciplina des del primer moment.
4. Comparar-se amb l’exparella de la parella
Moltes vegades, padrastres i madrastres cauen en la trampa de comparar-se amb l’exparella de la seva parella, cosa que pot crear tensions internes o conflictes emocionals.
Què fer? Accepta que tu tens un rol diferent. La comparació no és útil ni per a tu ni per a la relació amb els nens. El teu objectiu és desenvolupar la teva pròpia connexió amb ells, sense intentar competir amb la figura del pare o la mare biològica.
5. Ignorar els fills de la teva parella
A l’altre extrem, alguns padrastres o madrastres prefereixen mantenir-se allunyats per evitar problemes, pensant que, si no es fiquen en les vides dels nens, aquests els acceptaran més fàcilment. Tanmateix, això pot fer que els nens se sentin ignorats o desatesos.
Què fer? La clau és trobar un equilibri. No siguis invasiu, però tampoc absent. Mostra interès per la seva vida diària, pregunta com estan, involucra’t en activitats familiars, però sense pressionar-los a acceptar-te d’immediat. Això crearà un espai de confiança i seguretat emocional.
PAUTES PER A SER UN BON PADRASTRE O UNA BONA MADRASTRA
Ser una bona madrastra o un bon padrastre no és cap tasca fàcil, però hi ha algunes pautes clau que poden ajudar-te a construir una relació sana i estable amb els fills de la teva parella.
Estableix expectatives realistes
És fonamental que tinguis clar que la relació amb els fills de la teva parella pot requerir temps per desenvolupar-se. No esperis convertir-te en el seu millor amic d’un dia per l’altre, ni que et considerin una figura parental immediatament. Cada família té el seu propi ritme, i cal adaptar-se a les necessitats emocionals dels nens.
El que pots fer és estar disponible i present, demostrant que estàs compromès amb la relació i que no tens pressa perquè t’acceptin. La confiança es guanya amb el temps, i les relacions autèntiques no es poden forçar.
Coordina’t amb la teva parella
La comunicació amb la teva parella és fonamental. Heu d’estar alineats pel que fa a la disciplina, les responsabilitats i les expectatives. Si la teva parella és qui té la custòdia dels fills, és probable que ja tingui una dinàmica familiar establerta, i tu hauràs de respectar-la i adaptar-t’hi.
Acorda amb la teva parella quin paper jugaràs en l’educació dels fills, especialment pel que fa a les normes i la disciplina. Si tens dubtes o no saps com actuar en alguna situació, parleu-ho plegats abans d’actuar.
Respecta els sentiments dels nens
Els nens poden sentir una àmplia gamma d’emocions davant la nova situació familiar: poden estar enfadats, tristos, confosos o fins i tot gelosos. És important que respectis aquests sentiments, fins i tot si són difícils d’afrontar. Si els nens s’enfaden amb tu o es mostren reticents a acceptar-te, intenta no reaccionar amb defensivitat.
Pots validar els seus sentiments dient coses com: “Entenc que això és difícil per a tu” o “És normal que t’estigui costant adaptar-te”. Això mostra que els respectes i que no intentis invalidar les seves emocions.
Sigues un model positiu
Un dels rols més importants que pots jugar com a padrastre o madrastra és el de model positiu. Els nens sempre estan observant i aprenent de l’entorn, i si tu mostres comportaments de respecte, empatia i paciència, és més probable que et respectin i et valorin.
Si els nens veuen que ets un adult responsable, amable i que tractes la seva mare o pare amb amor i respecte, això establirà una base de confiança. Amb el temps, aquest respecte es pot transformar en un vincle més profund.
Compartiu temps de qualitat
Dedicar temps de qualitat als fills de la teva parella és una de les millors maneres de construir una relació forta. Però és important trobar activitats que siguin del seu interès o que puguin gaudir junts, sense imposar els teus propis gustos o activitats.
Podeu fer excursions, veure pel·lícules, jugar a jocs de taula, practicar esports o fins i tot simplement tenir converses sinceres i obertes. L’important és que aquests moments els permetin veure que estàs disposat a passar temps amb ells i conèixer-los millor.
Treballa la teva empatia i flexibilitat
La vida dins d’una família reconstituïda pot ser imprevisible. És possible que els nens passin per períodes de canvis emocionals, especialment si alternen entre la casa de la seva mare i la casa del seu pare. Per tant, és important que siguis empàtic amb les seves experiències i tinguis la flexibilitat necessària per adaptar-te a les seves necessitats canviants.
Accepta i respecta la relació amb els pares biològics
En la majoria dels casos, el pare o la mare biològics continuaran sent figures importants en la vida dels fills de la teva parella, fins i tot si tu tens una relació excel·lent amb ells. Això pot ser difícil, especialment si la relació amb l’exparella és tensa, però és important que mantinguis un enfocament respectuós.
Evita fer comentaris negatius sobre els pares biològics davant dels nens, ja que això pot crear confusió o dolor emocional. Els nens no haurien de sentir que han de triar entre les diferents figures parentals, sinó que haurien de veure un ambient de respecte i cooperació.
Practica la paciència i la perseverança
Construir una relació com a padrastre o madrastra requereix paciència i perseverança. Hi haurà moments difícils, especialment en el procés d’adaptació, però si mantens una actitud positiva i estàs disposat a invertir temps i energia en la relació, els resultats seran gratificants.
Recorda que cada família és diferent i que el que funciona en una situació pot no funcionar en una altra. El més important és mantenir una actitud oberta i estar disposat a aprendre i ajustar-te a les necessitats de la família.
Busqueu ajuda professional si els problemes persisteixen
Si trobes que la situació es torna massa difícil de gestionar o que la relació amb els fills de la teva parella no millora, no dubtis a buscar ajuda professional. La teràpia familiar o les sessions de mediació poden ser recursos molt útils per abordar els conflictes i les tensions que poden sorgir.
Un professional pot ajudar a identificar les dinàmiques familiars que poden estar causant problemes i oferir eines per millorar la comunicació i la comprensió entre tots els membres de la família. Acceptar que necessites ajuda no és un signe de feblesa, sinó una mostra de responsabilitat i compromís amb la salut emocional de la família.
Ser madrastra o padrastre és un viatge emocionant i ple de reptes. Potser no és una tasca fàcil, però les recompenses emocionals poden ser immensament gratificants. Amb paciència, empatia i una actitud oberta, és possible construir vincles forts i amorosos amb els fills de la teva parella.
Recorda que el teu paper no és substituir els pares biològics, sinó convertir-te en una figura de suport i guia que els nens poden confiar i estimar.
Aquest és el veritable significat de ser un bon padrastre o madrastra, i quan s’aconsegueix, les famílies reconstituïdes poden ser un espai ple d’amor, comprensió i creixement mutu.
FONTS CONSULTADES
Féres-Carneiro, T. & Seixas Magalhaes, A. (2014). Transformaciones de la parentalidad: la clínica con famílias separadas y reconstuidas. Subjetividad y Procesos Cognitivos, 18(1), 104-121. Extret del lloc web següent: https://www.redalyc.org/pdf/3396/339631789004.pdf
Rivero, G. (2022). Madrastras y padrastros no son villanos: ¿es necesario renombrar estos roles?. Apartado Familias. Revista Clarín. Extret del lloc web següent: https://www.clarin.com/familias/madrastras-padrastros-villanos-necesario-renombrar-roles-_0_0s9jXBpfxY.html?srsltid=AfmBOoovymmx_AZaIvRYRRRyqboOwHkMkYcmiwtO37b6Md7NruPOIwfS
