10 jul. CONTES PER REFLEXIONAR: LA GERRA ESQUERDADA: QUAN LES IMPERFECCIONS FLOREIXEN
Hi havia una vegada un home vellet que cada dia caminava molts kilòmetres per anar a buscar aigua a la font més propera. Carregava a les seves espatlles dues gerres grans recolzades sobre un bastó.
Una de les gerres estava en perfectes condicions, mentre que l’altra havia envellit i s’havia deteriorat amb el pas del temps, estava esquerdada, que feia que, en arribar a casa només quedés la meitat de l’aigua que l’home havia agafat a la font.
Aquesta gerra esquerdada se sentia inútil i avergonyida per no complir la seva funció com calia. Un dia, va confessar al seu amo la frustració que sentia:
- No sé si t’has adonat de què fa ja un temps que tinc esquerdes i que no serveixo per a massa. L’altra gerra fa llargs trajectes portant tota l’aigua que hi emplenes, mentre que jo cada dia perdo més de la meitat de l’aigua pel camí. Crec que seria millor que m’abandonessis i em canviessis per una altra gerra que fes la tasca que mereixes.
El vellet en sentir-la, va parar de cop, va despenjar-se les dues gerres de les espatlles i li va dir, a la gerra esquerdada:
- T’has pogut fixar en el què ha passat d’ençà que vas començar a esquerdar-te? T’has fixat en el camí que recorrem cada dia junts?
La gerra esquerdada va quedar pensativa un moment i resignada va contestar:
- No, només sé que no serveixo per a res, que no sóc capaç de fer l’única funció que se suposa que tinc. Realment penso que hauria de ser substituïda.
L’home va mirar de nou a la gerra i somrient li va dir:
- Escolta atentament, vella amiga. Has vist les flors que creixen al costat del camí? Només en el teu costat? Vaig sembrar llavors allà perquè sabia del teu defecte. Cada dia, mentre tu perdies aigua, regaves aquest petit tros de terra. I ara, gràcies a tu, no només camino cada dia amb colors i olors que desprenen les plantes, sinó que també han donat els seus fruits i em permeten a mi i als altres recollir-los i poder portar aliments a les nostres famílies. Hauries d’estar orgullosa del que ets i del que has aconseguit.
REFLEXIÓ
Sovint mirem les nostres esquerdes com defectes: allò que no sabem fer, el que no ens agrada del nostre cos, els aspectes del propi caràcter, les coses que ens fan por, etc. Sovint ens comparem amb els altres, igual que la gerra esquerdada amb la gerra perfecta! Sovint, també, ens exigim i ens jutgem! Aquesta exigència constant de voler ser diferents provoca un malestar que sovint acaba traduint-se en ansietat, baixa autoestima o insatisfacció personal.
Aquest conte ens recorda que les nostres esquerdes no ens fan, o no ens han de fer, menys vàlids, sinó únics. Vivim en una societat que sovint premia la perfecció i amaga les vulnerabilitats, però és precisament a través de les nostres ferides que també podem créixer. Que allò que considerem una debilitat pot ser en realitat, una fortalesa.
És molt important l’acceptació d’un mateix i conèixer quines són les nostres pròpies esquerdes, les nostres imperfeccions, buscant la forma de veure com ens poden aportar valor per a poder convertir-les en quelcom positiu. Autoacceptar-se no és conformar-se, és deixar de lluitar contra un mateix.
PERÒ, COM PODEM AUTOACCEPTAR-NOS?
L’autoacceptació no s’aconsegueix en un dia, és un procés que es va construint amb pràctica, entrenament i, sovint, amb ajuda. És una actitud que implica deixar de lluitar contra un mateix per començar a viure amb més coherència, respecte i compassió.
- Cal reconèixer que som imperfectes (i humans): Tots tenim defectes, pors, contradiccions i moments de debilitat. No ets l’única persona amb inseguretats. Quan deixem d’exigir-nos la perfecció apareixerà la calma! Els canvis reals apareixen a través de l’acceptació i no de l’odi cap a un mateix.
- Canvia el teu diàleg intern: aprèn a parlar-te com ho faries amb algú a qui estimes; per tant, no et comparis ni et menyspreïs.
- Practica l’autocompassió: No és pena cap a tu mateix, és traçar-te amb amabilitat quan pateixes o et sent vulnerable.
- Accepta allò que no pots canviar: com és el caràcter, una vivència passada, una emoció aliena, etc.
- I fes-te responsable d’allò que si pots canviar com poden ser conductes, hàbits, etc.
- Deixa de comparar-te constantment.
- Prova de fer una llista amb les teves qualitats positives, tant internes com externes.
- Deixa d’amagar el malestar donant espai a totes les emocions que sentis.
- Si cal, busca suport: A vegades, cal mirar-nos a través dels ulls d’algú que ens escolta sense jutjar.
FONTS CONSULTADES
De Dios Gonzalez, S. (31/01/2022). Superando las imperfecciones con el cuento de la vasija agrietada. Recuperat de:
https://lamenteesmaravillosa.com/superando-las-imperfecciones-con-el-cuento-de-la-vasija-agrietada/
Armando Corbin, J (20/11/2016).Autoaceptación: 5 consejos psicológicos para lograrla. Recuperat de:
https://psicologiaymente.com/psicologia/autoaceptacion
