14 gen. CONEIXES LA “SÍNDROME DE L’EMPERADOR / EMPERADRIU”?
Els amos de la casa: Nens que exerceixen control sobre els seus pares.
Com pots detectar si el teu fill/a és un/a tirà/na?
“Des de petit era un nen difícil, capritxós, sempre li donava tots els capritxos que em demanava per a que no plorés, per que es portés bé, volia una pilota i l’hi comprava la pilota, volia una moto i l’hi comprava, etc. aquí va ser el meu error. Vaig crear un tirà fins a tal punt de que li tenia por. Era horrorós! Jo sortia de treballar i tenia por d’arribar a casa per trobar-me’l, per com estaria la casa, per si havia pegat a la seva germana a qui ja havíem portat a urgències en dues ocasions per haver-li fet dues bretxes al cap. Aquí el vam haver de denunciar, tot i que no vam arribar a judici per que la meva filla es va fer enrere per vergonya. Jo tampoc ho explicava a ningú per vergonya de que la gent sabés que tenia un monstre a casa. A mi no em va arribar a agredir mai, però a la seva germana va acabar marxant de casa.” Testimoni de la mare d'un noi tirà
QUÈ ÉS LA “SINDROME DE L’EMPERADOR/EMPERADRIU”?
Amb el nom de “Síndrome del nen emperador” (“emperadriu” en el cas del sexe femení) es defineix als nens i adolescents que manipulen o dominen als seus pares, en fases més desenvolupades també dominen altres àmbits com l’escolar i el social. Acostumen a ser fills que són intolerants als “No”, que presenten una baixa empatia a més a més de no expressar ni gestionar adequadament les emocions. Per aconseguir els seus propòsits criden, amenacen i agredeixen física i/o psicològicament als seus pares d’aquesta manera aconsegueixen que els pares obeeixin i compleixin els seus desitjos.
És un trastorn que es caracteritza pel sentiment d’autoritat que té un infant per damunt dels altres. Els professionals també ho denominem com Trastorn oposicionista desafiant (TOD).
El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, DSM-IV-TR, estableix els següents criteris per aquest trastorn:
- Entra en còlera i fa rebequeries.
- Discuteix amb els adults.
- Desafia activament els adults i es nega complir les seves demandes.
- Molesta deliberadament als altres persones.
- Acusa als altres dels seus errors o mal comportament.
- És susceptible o fàcilment molestat pels altres.
- És colèric i ressentit.
- És rancorós i venjatiu.
A més a més existeixen més CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES dels nens tirans:
- Són egocèntrics.
- Són infants insensibles emocionalment.
- No tenen empatia.
- Tenen poc sentit de responsabilitat.
- Sense sentiment de culpa.
- Baixa tolerància a la frustració o a l’avorriment.
QUINES SÓN LES CAUSES?
Algunes investigacions han mirat d’aclarir si aquesta síndrome és de base genètica, però no han aconseguit resultats concloents. Tot i així existeix un gran consens dins la comunitat científica de que la Síndrome de l’Emperador té causes d’origen psicosocial:
- Influència del canvi en el model laboral i social que repercuteix en la quantitat i qualitat del temps que els pares poden dedicar als seus fills: Escàs temps per educar i establir normes i límits als fills i per tant ocasionant un estil educatiu basat en el consentiment i sobreprotecció dels fills.
- Manca d’hàbits familiars afectius, descuidar la necessitat de jugar i interactuar amb els fills.
- Consentir agressions verbals o físiques dels fills.
- Privilegis, capricis sense cap tipus de condició.
- Ser fill únic. No tenir germans no implica necessàriament convertir-se en un mini dictador si els pares són conscients de la seva funció educativa, però pot contribuir a que se senti un monarca solitari. Sovint s’observa sobreprotecció de l’únic fill per part de pares i avis que volen donar-li tots els privilegis possibles.
QUÈ PASSA AMB AQUESTA SÍNDROME A L’ETAPA ADOLESCENT?
Quan arriben a l’adolescència, els nens tirans, han consolidat les seves pautes conductuals i morals, se senten incapaços de concebre cap tipus d’autoritat externa que els imposi límits. En els casos més greus poden arribar a agredir als seus pares sent avui en dia un motiu força denunciat a les comissaries de policia.
De fet, comparativament, les mares d’aquests infants/adolescents són les que més pateixen d’agressions i vexacions per part dels seus fills.
COM PODEM PREVENIR AQUESTA SÍNDROME DEL NEN TIRÀ?
- Establir des de ben petits unes normes i uns límits ben definits. Fer que comprenguin les conseqüències dels seus actes.
- Permetre als nens experimentar certs graus de frustració, per tal de que aprenguin a gestionar-la.
- Fomentar la cultura de l’esforç i el respecte vers els altres.
- Generar el màxim vincle emocional amb els fills.
- No deixar mai el poder i l’autoritat en mans dels fills.
- Fomentar actes altruistes, consciencia i intel·ligència emocional.
- Ensenyar a cultivar habilitats no violentes. Cal donar exemple a casa a través de diàlegs respectuosos i l’escolta. Eliminar dins del possible el contingut agressiu o que comporti violència.
En cas que el problema ja existeixi cal consultar a professionals especialitzats per treballar conjuntament en tots els àmbits afectats.
Us animem a que seguiu les pautes d’aquest article per fer una bona prevenció d’aquesta síndrome/trastorn!
FONTS CONSULTADES
American Psychologies Association (2002). Manual diagnostico y estadístico de los trastornos mentales DSM-IV-TR. Barcelona:Masson.
Garrido, V. (2007). “Los hijos tiranos. El Síndrome del emperador”. Psicothema, vol. 19, núm 3. Pp.529-531.
EL SÍNDROME DEL EMPERADOR: ¿QUÉ ES Y CÓMO TRATARLO? (infocop.es)
Síndrome del Emperador: niños agresivos y autoritarios (psicologiaymente.com)
www.elpais.com/elpais/2018/01/29/eps/1517241117_174147.html
Segueix-nos a:
