09 des. COMUNICACIÓ POSITIVA AMB ELS FILLS
Sents que tot el dia els crides i no et fan cas?
Quan intentes posar ordre a casa acaba amb conflicte?
Prova de canviar la teva forma de comunicar-te amb els teus!!
La comunicació positiva ens permet expressar el que sentim, pensem i desitgem de forma clara, sense afectar o danyar als demés. Es tenen en compte els sentiments, necessitats i desitjos dels altres.
Quan en una llar s’empra la comunicació positiva, de la mateixa manera que en qualsevol àmbit, les persones se senten bé amb si mateixes ja que poden fer o dir el què pensen i desitgen, sense ofendre o molestar als altres i aquests a la vegada senten que han estat tinguts en consideració de forma justa i honesta.
La nostra forma d’expressar-nos influeix molt amb la resposta que rebrem per part dels altres. Per aquest motiu, en aquest article, volem facilitar-vos algunes estratègies per millorar la comunicació a la llar, tot i que és extrapolable en tots els àmbits de la vostra vida.
AJUDA ALS TEUS FILLS A ENFRONTAR ELS SEUS SENTIMENTS: ACCEPTA’LS!!
La negació dels seus sentiments fa que els nens es sentin confusos de les seves pròpies percepcions i que es sentin insegurs.
Com reaccionaries si has treballat molt per poder muntar al teu fill una festa d’aniversari i la seva resposta a tota la teva feina és: “Quin rotllo ha estat la meva festa d’aniversari!”. Possiblement et sabrà greu i la situació pot acabar amb un enfrontament.
Et proposem un exercici, enfocat a la forma de comunicar-se de l’adult. Intenta reflexionar de quina forma reaccionaries o contestaries a cada una de les respostes a la situació que veuràs a continuació. Creus que alguna et seria d’ajuda??
Imagina’t que ets al teu lloc de treball. El teu cap t’encomana fer una tasca extra per al final de la jornada. Estàs disposat a fer-ho immediatament però et sorgeix algun imprevist i oblides fer la feina. En el moment de marxar cap a casa el teu cap se t’apropa i et reclama el treball que t’ha demanat. Quan intentes explicar la jornada que has tingut el teu cap t’interromp, t’esbronca aixecant-te la veu davant els companys i se’n va. Tu acabes de recollir les teves coses i marxes cap a casa però durant el trajecte et trobes un amic i li expliques el què ha passat. Ell intenta ajudar-te de 8 formes diferents:
- Negació dels sentiments: No veig per què t’afecta tant, no és tant greu. Segurament ho estàs magnificant. Va anima’t!
- Actitud filosòfica: La vida és així. Les coses no surten sempre com volem. Has d’aprendre a prendre-t’ho amb més calma.
- El consell: Saps que hauries de fer demà? Anar a veure el cap i expressar-li que et vas equivocar. Després et poses en marxa i acabes la feina que et va encomanar. Has de ser llest per mantenir la teva feina! Intenta que no et torni a passar.
- Preguntes: I quins imprevistos has tingut per oblidar la tasca encomanada? No has pensat que el teu cap s’enfadaria? Ja t’havia passat algun cop això? Per que no has anat darrere d’ell després per parlar-ne?
- Defensa de l’altre: Entenc perfectament la reacció del teu cap. Tens sort de que no perdi els nervis més sovint.
- Llàstima: Oh! Pobre! És Horrible!
- Psicoanàlisis de l’aficionat: Has pensat que la raó per la que t’has alterat tant és perquè el teu cap representa una figura paterna en la teva vida? De nen segur que t’angoixava molt que el pare t’esbronqués.
- Actitud de solidaritat: Carai! Quina experiència! Aguantar un atac com aquest davant dels companys i després del dia tant dur que has tingut! Deu haver estat dur!
La millor ajuda per acceptar els sentiments dels teus fills:
- Escolta’l amb atenció.
- Reconeix els seus sentiments amb paraules com: “Vaja!”, “Ah si?”, etc. en lloc de preguntar, recriminar o aconsellar.
- Evita les explicacions i la lògica davant les seves fantasies.
- No els neguis el seu sentiment. Posa-l’hi un nom. Per exemple:
| El nen diu: | Una paraula que descriu El que podria sentir: | Frase indicativa de que comprèn el sentiment (no interrogar ni aconsellar) |
| “El xòfer del bus m’ha renyat i tots els companys se n’han rigut” | Vergonya | Deus haver passat molta vergonya. |
És més important l’actitud que adoptem que les paraules que puguem expressar. Si la nostra actitud no és compassiva qualsevol cosa que puguem dir als nens la rebran com una falsedat o una manipulació. Expressa’t amb veritable sentiment.
Hem d’aprendre a posar-nos a la pell dels nostres fills ja que cada persona té la seva pròpia forma de sentir. Quant es senten bé es porten bé.
COM FOMENTAR LA SEVA COL·LABORACIÓ
Els retrets i/o acusacions, els insults, les amenaces, les ordres, els sermons, emprar el victimisme, fer comparacions entre germans o amics, els sarcasmes, les profecies, etc. Són estratègies que els progenitors empren sovint a l’hora de comunicar-se amb els seus fills. Tot i que en ocasions poden ser útils la majoria de vegades només aconsegueixen menyscabar l’autoestima dels nens, provocar una manca de confiança en si mateixos o generar més conflictes.
Aleshores com ho podríem fer? Les ESTRATÈGIES que s’adjunten a continuació possiblement no funcionin amb tots els infants però si que poden ajudar a crear un clima de confiança.
- Descriu el problema: “Hi ha una tovallola mullada damunt del llit”
- Dona informació: Aquella tovallola mullarà els llençols.
- Expressa clarament: La tovallola!
- Comenta els propis sentiments: A mi no m’agrada dormir amb els llençols humits.
- Escriu una nota: Seguint amb l’exemple, al tovalloler) Torna’m a penjar per a que em pugui assecar. Moltes gràcies, la teva Tovallola.
ALTERNATIVES AL CÀSTIG
Els infants han d’experimentar les conseqüències de la seva conducta però no els càstigs.
El càstig no soluciona res, més que formar “deforma” per que en lloc de penedir-se de la seva mala acció i buscar la solució, es pot obsessionar amb fantasies de venjança. Quan castiguem se’ls priva d’enfrontar-se a la resolució dels seus propis errors.
En lloc de recórrer al càstig podem:
- Assenyala la manera de ser d’utilitat en lloc de renyar o cridar l’atenció. En un supermercat el teu fill esta corrent tota l’estona, o escalant el carro o bé tocant-ho tot dir-li: “per que no poses les pomes a la bossa?”
- Expressa una censura sense atacar al caràcter. En lloc de dir: “No m’agrada el què estàs fent”, prova: “a la gent no els agrada que els nens corrin pels passadissos de les botigues”.
- Manifesta les teves expectatives.
- Ensenya com rectificar i donar opcions. “En lloc de de córrer per que no seus al carro de la compra? o bé, “portes tu el carro?”.
- Pren mesures. Seguint amb l’exemple: “veig que has decidit seure al carro” (i seier-lo tu) o posar-li el carro a les mans.
- Permet que experimenti les conseqüències dels seus errors. En el cas que no hagi sortit efecte res de l’anterior, el proper dia que s’hagi d’anar a fer la compra no se’l permet acompanyar als pares explicant-li el per què.
Què podem fer quan el problema persisteix? Podem emprar un MÈTODE PER LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES DE FORMA CONJUNTA:
- Parla dels sentiments i les necessitats del teu fill. “He pensat que potser se’t fa difícil marxar quan t’ho estàs passant bé amb els teus amics”.
- Parla dels nostres sentiments i necessitats. “ Jo em preocupo quan arribes tard”.
- Seieu i penseu solucions conjuntament. Fer una pluja d’idees.
- Escriviu totes les idees pensades i avalueu-les una per una per decidir quines són acceptables en el moment present i quines es podrien emprar en un futur.
- Passeu a l’acció creant un pla un pla específic per al seu seguiment.
COM PODEM ESTIMULAR LA SEVA AUTONOMIA
Cal fomentar l’autonomia dels nostres infants per tal de que se sentin competents aprenent al mateix temps a gestionar la frustració i la ràbia. Hem d’ajudar-los a convertir-se en éssers responsables que siguin capaços de caminar sols per la vida. Les següents estratègies poden ser de gran utilitat:
- Dona-li opcions per a què pugui escollir. “Quins pantalons vols posar-te avui, els blaus o els negres?”
- Mostra respecte pels seus esforços. “Pot ser difícil obrir els pots, prova de donar-li uns copets a la tapa amb una cullera, a vegades funciona”.
- No facis masses preguntes. “Estic content de veure’t”.
- No tinguis pressa a donar-li respostes. “Quina pregunta més interessant! Tu què en penses?”.
- Anima’l a utilitzar recursos de fora de la llar. “Potser si vas al museu trobaràs més informació pel treball”.
- No el desanimis. “Si ho vols aconseguir, treballa-ho!”.
APRENEM A ELOGIAR
Els nens que creixen en famílies on s’aprecien les seves qualitats adquiriran un millor concepte de si mateixos, tindran millors aptituds per enfrontar els reptes que els presenti la vida i es fixaran objectius més elevats que els creixen sense ser elogiats.
Intenta posar en pràctica les següents estratègies per aprendre a elogiar-los i de retruc augmentar la seva autoestima:
- Descriu el que veus en lloc d’avaluar. “Veig una habitació endreçada, el llit ben fet i tota la roba al seu lloc”.
- Descriu el que sents. “Quin plaer entrar en aquesta habitació!”.
- Resumeix en una paraula la conducta elogiable del fill. “Veig que has endreçat tot el material de l’escola en els seus respectius estoigs! Això és bona organització”.
Anima’t a canviar la forma de comunicar-te a casa!
FONTS CONSULTADES
- Faber, A; Mazlish, E. (2005) Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Harpen Collins.
Segueix-nos a:
