05 nov. BURNOUT PARENTAL – QUAN LA CRIANÇA ESGOTA MÉS DEL COMPTE
Ser mare o pare és, sens dubte, una de les experiències més transformadores de la vida. Però també pot ser una de les més esgotadores. Entre bolquers, deures escolars, rebequeries adolescents, la conciliació laboral i un munt d’expectatives socials, no és estrany que molts progenitors arribin a un punt de col·lapse emocional. Aquest estat de fatiga extrema té nom: el burnout parental.
Tradicionalment, el terme burnout s’associava a l’àmbit laboral, però en els darrers anys la ciència ha reconegut que també pot afectar el paper de la criança. I no, no es tracta de “tenir un mal dia” o de “necessitar unes vacances”, sinó d’un quadre d’esgotament profund amb conseqüències serioses per a la salut mental de mares i pares.
QUÈ ÉS EL BURNOUT PARENTAL?
És defineix com un síndrome d’esgotament vinculat específicament a les tasques de criança. Es caracteritza per un desgast emocional intens relacionat amb la percepció de no poder afrontar adequadament les demandes de cura dels fills.
Des d’un punt de vista més tècnic, inclou tres elements principals (Mikolajczak et al., 2019):
- Esgotament emocional: la sensació de no tenir més energia per donar, sentir-se buit o exhaust.
- Distanciament afectiu respecte als fills: una desconnexió emocional que es manifesta en irritabilitat, apatia o fins i tot rebuig.
- Pèrdua d’eficàcia com a cuidador: la vivència de no complir amb el rol de progenitor, amb sentiments de fracàs i de culpa.
A diferència de l’estrès habitual de la criança, el burnout parental implica una sensació de col·lapse sostinguda en el temps, que no es resol amb un simple cap de setmana lliure o unes hores de descans.
COM PUC DIFERENCIAR-LO D’ALTRES PROBLEMES DE SALUT MENTAL?
És fàcil confondre el burnout parental amb una depressió, i tot i que poden conviure, no són el mateix. La depressió sol afectar totes les àrees de la vida (feina, parella, aficions), mentre que el burnout parental es limita al rol de mare o pare. Per exemple, una persona pot sentir-se cremada amb la criança, però continuar gaudint d’altres aspectes de la seva vida.
Tampoc equival a l’estrès parental “normal”: tots els pares poden sentir-se estressats davant reptes puntuals, però el burnout implica un grau d’esgotament extrem, mantingut en el temps, que deteriora la relació amb els fills (i molt sovint pot afectar també a la parella).
En paraules senzilles: si notes que la criança ja no et motiva, et sents sense energia de manera crònica, i comences a desconnectar emocionalment dels teus fills, és moment de sospitar burnout parental.
COM ES MANIFESTA?
Els símptomes es poden agrupar en tres grans blocs:
- Símptomes emocionals
Irritabilitat constant
Sensació de buit o desesperança
Culpa exagerada (“sóc un mal pare/mare”)
Ansietat anticipatòria (angoixa abans fins i tot d’interactuar amb els fills o d’arribar a casa)
- Símptomes físics
Fatiga persistent que no millora amb el descans
Problemes de son (insomni o son no reparador)
Dolors musculars, mals de cap, molèsties digestives
Baixa energia general
- Símptomes conductuals
Allunyament o evitació de les activitats amb els fills
Respostes desproporcionades (crits, càstigs severs)
Major consum d’alcohol, tabac o altres substàncies per afrontar la situació
Abandonament d’aficions o de vida social
Alguns pares o mares relaten una mena de “pilot automàtic”, actuant de manera mecànica sense gaudir ni vincular-se amb els fills. Pot sonar dur, però és molt real.
Si l’esgotament dura setmanes, si notes que la relació amb els fills s’ha tornat molt freda o conflictiva, o si apareixen pensaments de desesperança greus, és recomanable consultar un professional de la salut mental.
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ I AFRONTAMENT
La bona notícia és que el burnout parental no és irreversible. Amb una combinació d’autocura, canvis de perspectiva i, si cal, ajuda professional, és possible recuperar-se i tornar a gaudir de la criança. Vegem algunes pautes clau:
1. Revisa les teves expectatives
Vivim en l’era de la hiperparentalitat: mares i pares pressionats per ser perfectes, sempre presents, estimulants, ecològics, (anti) tecnològics… i a més disponibles 24/7. Trenquem amb aquests mandats i acceptem la imperfecció, tal com deia Winnicott. Donald Winnicott va descriure el “pare/mare prou bo” (“good enough mother/father“) com aquell que proporciona un entorn segur i contribueix al desenvolupament emocional saludable del nen. No es tracta de perfecció, sinó de ser prou receptiu i sensible a les necessitats del nen
2. Recupera espais propis
No és un luxe, és una necessitat psicològica. Fer esport, llegir, sortir amb amistats o, simplement, no fer res, són formes legítimes de recarregar energia. Diguem-ho clar: per cuidar bé, cal cuidar-se bé.
3. Reforça la teva xarxa de suport
Demanar ajuda no et fa pitjor pare o mare. Al contrari, compartir responsabilitats (amb la parella, família extensa, amistats o recursos comunitaris) alleuja la càrrega i aporta perspectiva. Si és possible, delega tasques concretes (portar-los a l’escola, preparar àpats, etc.) per prendre aire.
4. Aprèn tècniques de regulació emocional
La pràctica de mindfulness, la respiració conscient o tècniques de relaxació poden ajudar a gestionar la irritabilitat i l’estrès. Avui dia hi ha aplicacions i recursos digitals molt accessibles per entrenar aquestes habilitats. En casos més severs, la intervenció professional (psicòleg o terapeuta familiar) pot ser clau per recuperar l’equilibri.
5. Estableix límits clars
Sovint el burnout parental apareix perquè no hi ha límits: fills que demanen atenció constant, famílies que opinen de tot, feines que envaeixen la vida privada. Aprendre a dir “no” —sense sentir culpa— és un acte de protecció mental.
El burnout parental no és signe de feblesa ni d’incompetència, sinó una resposta humana a demandes excessives i sovint injustes. Reconèixer-lo i actuar a temps pot evitar complicacions importants i millorar el benestar propi i la convivència familiar. Recordem que la criança no és un esprint, sinó més aviat una marató: cal resistència, pauses, i la humilitat de demanar aigua quan un està deshidratat.
Si et reconeixes en part del que hem descrit, no dubtis a buscar suport. Al cap i a la fi, cuidar–te també és una forma poderosa de cuidar a qui més estimes.
FONTS CONSULTADES
- Mikolajczak, M., Gross, J. J., & Roskam, I. (2019). Parental burnout: What is it, and why does it matter? Clinical Psychological Science, 7, 1319–1329.
- Mikolajczak, M., & Roskam, I. (2020). A theoretical and clinical framework for parental burnout: The balance between risks and resources. Frontiers in Psychology, 11, 163.
- Organització Mundial de la Salut (2022). Estrès i salut mental en el context familiar.
- Roskam, I., Brianda, M.-E., & Mikolajczak, M. (2018). A step forward in the conceptualization and measurement of parental burnout: The Parental Burnout Assessment (PBA). Frontiers in Psychology, 9, Article 758. https://psycnet.apa.org/doi/10.3389/fpsyg.2018.00758
- Winnicott, D. W. (1965). The maturational processes and the facilitating environment: Studies in the theory of emotional development. London: Hogarth Press.
