24 jul. AVORRIMENT EN ELS NENS
Estan avorrits els teus fills durant les vacances?
Per què avui en dia s’avorreixen més que abans?
Què passaria si els teus fills s’avorrissin? Afecta al seu desenvolupament?
L’avorriment en els nens és una emoció que juga dos papers importants. Per una banda, l’avorriment dins de l’aula no afavoreix l’aprenentatge, no poden adquirir el què estan explicant en aquell moment a classe. Per l’altra, i és la que tractarem en el present article, fora de l’aula, l’avorriment en un inici és una emoció desagradable i passatgera en que una persona es dona compte que sent falta d’interès pel que esta fent i això és un signe d’alarma.
Es com quan el teu fill et diu ” m’estic avorrint” la teva resposta hauria de ser “Busca una altra cosa que et provoqui curiositat o interès“. No hem d’evitar als nostres infants l’avorriment si no convidar-los a buscar el que vulguin fer quan estan avorrits. Aleshores és produeix la reflexió ” què faig?” i d’aquesta pregunta sorgeixen coses noves. L’avorriment és un al·licient per la creativitat.
Sovint trobem pares que se senten culpables quan veuen que els seus fills estan avorrits, és aleshores quan apareixen conflictes, conductes poc apropiades per cridar l’atenció, etc. Molts pares fan tot el possible per entretenir als fills, com apuntar-los a activitats esportives, classes d’art o d’idiomes, permetre aparells electrònics com tabletes o telèfons… però que passaria si de tant en tant deixéssim que els nens s’avorrissin?
L’avorriment és una bona estratègia per a que els nens desenvolupin la seva imaginació, la seva creativitat a més a més d’aprendre a gestionar el seu temps. Per tant es pot dir que l’avorriment és una oportunitat constructiva.
QUINES SÓN LES CAUSES DE L’AVORRIMENT INFANTIL?
– L’excés d’estímuls
Actualment tot és acció, acció, acció! És molt comú veure un nen rodejat de joguines i sentir-li dir que s’avorreix. El ritme frenètic al que els sotmetem els deixa sense estratègies i sense alternatives per solucionar aquells moments en que res els desperta la curiositat.
L’excés d’estimulació limita la fantasia, la imaginació, la creativitat
– Excessiva planificació i control de les activitats
És cert que les activitats esportives, musicals o altres activitats organitzades poden beneficiar el desenvolupament físic, cognitiu, cultural i social dels infants, però els nens també necessiten temps per a ells mateixos per tal de poder descobrir els seus propis interessos, elaborar els seus pensaments, autoconèixer-se o senzillament observar el món que els rodeja. Permetre temps lliure i fer que la ment somiï és important per al desenvolupament dels infants (i dels adults!) i és necessari per al benestar emocional i per al bon funcionament mental.
Segons diversos estudis, es tenen idees més imaginatives i es resolen problemes de forma eficaç quan aprenen a entretenir-se per si mateixos i no són els altres qui sempre els prepara l’entreteniment. La idea d’estar sempre en moviment o entretinguts per sentir-se bé no és del tot correcta.
– Abús de pantalles en la infància
És cert que un ús responsable de les tecnologies pot aportar grans beneficis però també és cert que un abús d’elles provoca situacions d’ansietat i estrés, alhora que desinterès per altres coses i manca de creativitat. Cal evitar que a la mínima senyal d’avorriment els hi facilitem l’accés als aparells electrònics i que siguin ells mateixos qui trobin la forma de distreure’s.
COM AJUDAR A GESTIONAR L’AVORRIMENT?
Els nens requereixen l’ajuda dels adults per entendre i aprendre que per combatre l’avorriment es necessita ESPAI i TEMPS, a més a més de la possibilitat de que les coses surtin malament, fracassar, que seria aleshores el moment de buscar les solucions més adequades.
Els infants necessiten temps lliure, sense hiperestimulació i allunyats de les pantalles per imaginar, reflexionar, construir, pensar, aprendre a esperar, etc. per aconseguir aprenentatges a través del joc no estructurat pels adults. D’aquesta manera aconseguirem que busquin les seves pròpies estratègies per entretenir-se.
Sovint cal alguns MATERIALS per potenciar el beneficis de l’avorriment, no és necessari que siguin sofisticats, normalment les coses o objectes més senzills són els més útils per entretenir-se i divertir-se deixant volar la seva imaginació, com a exemple es podria fer ús de caixes de cartró, pedres, bastons, coberts, mantes, etc. Cal que els espais que oferim als infants per aprendre a entretenir-se siguin interessants i que puguin interactuar i manipular els seus elements, tal i com va proposar Simon Nicholson amb la seva Teoria de les parts soltes, on defensava que el grau de creativitat era proporcional al nombre de variables que disposés l’espai.
En relació a la Teoria de Nicholson cal fer menció especial a la natura i a l’aire lliure. Aquests espais són rics en les parts soltes que proposa l’autor i tot i que en un principi poden avorrir-se sempre troben quelcom per entretenir-se, com pedres, branques o insectes.
A més a més de materials per combatre l’avorriment, els nens també necessiten RECURSOS INTERNS com la curiositat, l’interés, l’observació, la concentració i la confiança que els pugui permetre explorar, inventar o crear i fer ús de la perseverança per si quelcom no funciona tornar-ho a intentar. En el cas que els infants no tinguessin aquestes qualitats els adults podrien donar algunes pistes o idees per tal de fomentar aquestes capacitats i oferir així un aprenentatge de valors molt beneficiosos per la vida. Per exemple en una sala buida i tota blanca… Què s’hi podria fer? Sempre podríem estirar-nos a terra i deixar volar la imaginació però cal reconèixer que depenent de l’edat de cada infant els serà més difícil entretenir-s’hi o trobar què fer. És en aquest moment on els podríem donar un cop de mà.
6 RAONS PER LES QUE S’HA D’APRENDRE A GESTIONAR L’AVORRIMENT
1. L’avorriment desperta l’interès dels infants per buscar coses noves i per innovar.
2. A través de l’avorriment és capaç d’aprendre a reflexionar i analitzar els seus sentiments.
3. Un infant sobrecarregat d’activitats no s’avorreix però pot sentir-se estressat.
4. El nen al avorrir-se aprèn a esperar i a tenir paciència.
5. Aprèn a esforçar-se per emplenar el seu temps.
6. Desenvolupa la creativitat.
En aquest article no pretenem transmetre que l’avorriment és bo i sa a la babalà, no es tracta de que ara provoquem l’avorriment en els nostres infants de manera activa sinó de que procurem que tinguin espais, materials i llibertat per poder fer front a l’avorriment d’una forma productiva, constructiva i en el que pugui experimentar noves sensacions. De ben segur els ajudarà a viure una vida més relaxada, a ser més tolerants i pacients i a gestionar la frustració.
“Si els hi posem tot fàcil, si els hi donem tot, els nostres infants no necessitaran marcar-se objectius pels que lluitar i sense aquesta lluita serà difícil que es facin forts”
Segueix-nos a:
