15 oct. ANSIETAT: SERVEIX PER ALGUNA COSA?
L’ansietat és una funció universal, que es presenta de forma automàtica en la presència de certs estímuls interns (pensaments o imatges) o externs (com trobar-nos en determinades circumstàncies, amb certes persones, animals, objectes, etc.), que poden representar un perill per a nosaltres.
L’ansietat constitueix una alarma, que ens permet activar-nos i mobilitzar-nos de forma més eficient davant d’aquestes situacions. Per aquest motiu considerem que és una funció adaptativa. L’ansietat és funcional, ja que ens prepara activant el nostre organisme per respondre fugint o afrontant els riscos de forma més eficaç.
Imagineu que us apropeu a un pas de vianants i un cotxe s’aproxima amb excés de velocitat. Com reaccionaria el vostre cos? Seria útil aquesta activació?
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
L’encarregat de coordinar aquesta activació motora i tots els canvis físics relacionats és el sistema nerviós autònom (SNA).
El sistema nerviós autònom es divideix en dos subsistemes que tenen funcions diferents:
- EL SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC: s’encarrega de preparar el cos per a l’acció i la producció de l’energia necessària. Per fer-ho activa l’alliberament de l’adrenalina i la noradrenalina) que desencadenen una resposta completa.
- EL SISTEMA NERVIÓS PARASIMPÀTIC: produeix efectes oposats al sistema nerviós simpàtic. Afavoreix la desactivació, la recuperació i la restauració de l’organisme. Afavoreix l’emmagatzematge i la conservació de l’energia.
Què passa quan el nostre cervell interpreta que estem davant d’una situació perillosa?
Es comunica amb el sistema nerviós autònom, que activa la branca simpàtica i afavoreix una sèrie de canvis físics per preparar l’organisme per lluitar o fugir.
- VISIÓ: les pupil·les es dilaten per poder tenir una visió més nítida i més aguditzada en el centre del camp visual, on se sol situar el perill, per poder discriminar-ho millor o per saber per on s’ha de fugir.
- SISTEMA CARDIOVASCULAR: Mitjançant l’increment del ritme i la força dels batecs cardíacs, es transporten i distribueixen, per via urgent, les substàncies nutritives i l’oxigen.
- SISTEMA MUSCULAR: Els músculs directament més relacionats amb l’activitat física reben més sang i per tant entren més ràpidament en acció i es tensen per poder emprendre fugir o lluitar.
- SISTEMA RESPIRATORI: la preparació de l’organisme per a una reacció ràpida i intensa requereix una aportació energètica extra (glúcids i lípids). Aquestes primeres matèries es transformen en energia mitjançant processos de combustió, per al qual es necessita oxigen, el combustible del nostre organisme, en major quantitat.
- CERVELL: es produeix una redistribució de la sang. D’una banda, el flux disminueix a l’àrea frontal (zona vinculada amb el raonament), i de l’altra, augmenta a les zones relacionades amb les respostes instintives i motores (córrer i lluitar).
- SISTEMA EXOCRÍ: el procés de sobre-activació produeix un augment de la temperatura corporal, que per refrigerar-se l’organisme compensa incrementant la sudoració.
Tots aquests canvis constitueixen la resposta fisiològica de la ansietat; resposta que, al seu torn, acaba influint o modulant les respostes cognitives i conductuals.
La reacció de defensa sol frenar-se quan ens sentim fora de perill, quan el perill ja no és present. Per frenar la resposta de l’ansietat se solen posar en acció, d’una banda, el sistema nerviós parasimpàtic, que com s’ha vist anteriorment, s’encarrega de protegir i reparar l’organisme, i de l’altra, l’organisme allibera una sèrie de productes químics que degraden l’adrenalina i la noradrenalina, amb la sensació de desactivació conseqüent.
ANSIETAT PATOLÒGICA
L’ansietat ja no és adaptativa o funcional quan:
- Estem sotmesos a un nivell d’activació molt intens i/o sostingut,
- L’estímul ha desaparegut però els efectes es mantenen
- S’activa tot aquest sistema sense la presència d’un estímul objectivament perillós.
Per entendre l’ansietat patològica, és útil entendre la base del model cognitiu-conductual:
Una situació, genera uns pensaments (interpretació) que a la seva vegada desperten unes emocions i una o vàries accions.
Els pensaments que es generen de la interpretació poden ser funcionals, adaptatius, útils per a la resposta o bé, tot al contrari, NO funcionals, irracionals i molt poc útils per a nosaltres.
Exemple generador d’ansietat:
SITUACIÓ: Demà tinc una reunió important a la feina.
PENSAMENTS: Em sortirà malament, em quedaré bloquejat/da i no podré dir res, tothom riurà de mi.
EMOCIÓ: Por, nerviosisme i frustració.
COMPORTAMENT: Aviso per dir que demà no podré venir. O, vaig però estic tant pendent dels meus errors que no em concentro, no atenc a la informació.
COM PUC TREBALLAR L’ANSIETAT?
Existeixen dues vies de treball: els PENSAMENTS o els COMPORTAMENTS.
PENSAMENTS
- Parada de pensament. Detecta que estàs tenint un pensament que no és adaptatiu i FRENA’L. Agafa distancia i analitza’l de nou.
- Exercici de probabilitat. Quan el problema és que estem anticipant un risc, és important que treballeu amb la part més racional. Quant de probable és que això realment succeeixi? Cal contemplar les diferents opcions de l’escala de probabilitat. És una escala de grisos, no d’extrems i tenim tendència a veure un dels extrems més negatius.
- Cercle d’influència: Avalua què del problema està en el teu control i què no ho està. Està en el teu control tenir la reunió preparada, preparar el teu guió i dominar-lo. No ho està els imprevistos que puguin sorgir, l’actitud dels teus companys, etc. Centra’t només en allò que pots controlar.
- Auto-instruccions: planifica i guia el teu comportament. És útil donar-te missatges que guiïn el teu comportament. Recorda que t’has de presentar, has d’introduir el tema, perfecte vas bé, ho estàs fent molt bé, tranquil·la tu pots amb això, només és una reunió…etc.
- Escull pensaments que sumen. Estic preparada, sé el que he de dir, conec el tema del que parlarem. Son els meus companys. Domino el tema del que parlo.
COMPORTAMENTS
- Tècniques de respiració i relaxació. GUIA DE TÈCNIQUES RESPIRACIÓ I RELAXACIÓ
- Exposició gradual. Tingueu en compte que l’evitació de la situació que et genera por només t’aporta un aprenentatge i és No sóc capaç, no puc fer-ho. Per aquest motiu l’evitació el que fa és alimentar el cercle tòxic de l’ansietat. Per aquest motiu, l’evitació està contraindicada front a l’ansietat. Planifica exposicions graduals, de menys a més, fins arribar a afrontar allò que et genera més por.
FONTS CONSULTADES
Clínica de l’Ansietat (2020). L’ansietat, un mecanisme universal, normal i adaptatiu. Recuperat a https://clinicadeansiedad.com/.
Montejano, S (2018). Ansiedad adaptativa vs ansiedad patològica. Recuperat a https://www.psiquion.com/
Segueix-nos a:
