31 gen. ANSIETAT: HAS PATIT MAI UN ATAC DE PANIC?
Hi ha pocs trastorns psicològics que generin tanta por i incertesa com el trastorn per crisis de pànic o també anomenat trastorn per crisis d’angoixa o panic attack. Sovint la persona que pateix un episodi de crisi d’angoixa acaba acudint al servei d’urgències d’un hospital tement per la seva vida, i és que literalment els símptomes que s’acostumen a presentar de forma brusca i inesperada en un context on no hi ha un desencadenant immediat, són molt desagradables.
Imaginem-nos que, mentre estem al cinema, a casa o conduint, de forma inesperada comencem a notar que ens costa respirar, el cor s’accelera, ens tremolen les mans, tenim sensació de mareig o esvaïment, opressió al pit… i no entenem què ens està passant. Potser pensem que ens pot donar un atac de cor, ens desmaiarem…de fet aquesta simptomatologia pot ser més extensa: sudoració, sensació d’irrealitat, por a perdre el control o tornar-se boig… De fet, l’ansietat aguda pot provocar un ampli ventall de símptomes i a vegades es poden confondre amb problemes d’altre tipus.
Cal distingir, però el trastorn per crisis d’angoixa d’un episodi d’ansietat aguda pel que sí que hi ha un desencadenant immediat com podria ser rebre una mala notícia. És justament per què aquests episodis apareixen sense un desencadenant immediat i de forma inesperada el motiu pel que provoquen molta por. Normalment, aquests episodis apareixen després o durant una temporada d’estrès continuat a la vida i sovint també després d’un període més o menys llarg on se’ns ha alterat la son provocant una fatiga i malestar perdurables.
No és estrany que aquests episodis tendeixin a repetir-se i, per tant, la persona se sent amenaçada i amb por que es tornin a repetir, desenvolupant pors intenses irracionals diferents sobreafegides (fòbies) que provoquen que la persona eviti determinades situacions. Per exemple, si el primer atac el tinc conduint puc desenvolupar temor i evitació a agafar el cotxe. Les fòbies més freqüents en aquests casos tenen a veure amb sortir al carrer, anar a llocs tancats o plens de gent i no és estrany que s’eviti desplaçaments llargs en cotxe.
El resultat d’aquest quadre provoca conductes invalidants en la vida quotidiana a més d’una enorme por que pot, a la llarga, evolucionar cap a un quadre depressiu.
Tot i que aquestes crisis en realitat no amenacen la vida, la persona que les pateix així ho percep. La bona notícia és que tenen un bon abordatge terapèutic que ha de ser multidisciplinari. Cal comptar amb l’ajut psiquiàtric per posar tractament farmacològic que ajuda molt a “tallar” les crisis i la tasca psicològica fonamental és l’abordatge de les fòbies associades, l’entrenament en el control de la simptomatologia ansiosa, i l’abordatge i aconsellament en el canvi d’hàbits d’afrontament i gestió de l’estrès.
Segueix-nos a:
