24 març Addicció al sucre?
L’addicció al sucre és un fet real. Molta gent pot experimentar aquesta sensació d’abstinència o malestar al reduir el consum de sucre. Però perquè? Que ens provoca aquesta substància al nostre organisme?
Efectivament, podríem considerar el sucre com a una de les substàncies comestibles més addictiva que hi ha. Aquest fet es deu a que amb el consum de sucre, el nostre organisme experimenta un augment de dopamina, un neurotransmissor molt lligat a les sensacions de plaer i relaxació.
Rau aquí el secret de l’addicció al sucre, ens aporta una sensació de plaer i penseu que el nostre paladar s’adapta a tot. Quant més sucre consumim, més s’adaptarà el nostre paladar i cada vegada necessitarem més sucre per a obtenir aquesta sensació ja que el nostre llindar per percebre la dolçor cada vegada serà més alt.
Segons la OMS, la quantitat màxima diària de sucre per a una persona adulta és de 25g al dia i en nens/es 15g al dia tot i que el consum recomanat en ambdós casos és de 0g al dia.
Així doncs, és important remarcar que el sucre no ens aporta res nutricionalment parlant, és una substància font de calories però que no ens beneficia ni amb cap vitamina ni amb cap mineral ni amb fibra.
Amb això no vull dir que no es pugui consumir sucre mai de la vida, sinó que prenguem consciència i que si el consumim, que sigui de manera esporàdica.
En aquest sentit, la indústria alimentària no ens ho fica gens fàcil. En el mercat podem trobar una infinitat de productes plens de sucre en caixes o embolcalls vistosos, amb colors vius i destinats a cridar la nostra atenció. Per això és important ser crítics, llegir l’etiquetatge nutricional i aprendre a identificar el sucre. Els responsables del màrqueting d’aquests productes en saben molt i podem trobar el sucre disfressat de diferents nomenclatures per tal de despistar-nos. Si veiem ingredients com: xarop, almívar, caramel, concentrat de suc, dextrosa, fructosa, galactosa, glucosa, nèctar, sacarosa, melassa, panela… és sucre d’incògnit!
Llavors quines opcions tenim? L’ús d’edulcorants tampoc és una solució, ja que aquests afecten la microbiota intestinal, però si volem reduir el sucre, podem utilitzar edulcorants i poc a poc reduir-los fins a adaptar-nos una altra vegada als sabors naturals dels aliments.
L’ús de mel, sucre de canya o sucre de coco en pot fer pensar que és un sucre més natural i més “beneficiós”. I és cert, que els sucres refinats poden aportar-nos algun mineral o vitamina extra, però al cap i a la fi, no deixa de ser sucre i els beneficis que podríem obtenir són pràcticament inapreciables.
Ara que sabem més coses sobre el sucre, recordeu que és important anar reduint-lo i consumir-ne lo menys que sigui possible, però de manera ocasional, si en consumim en un àpat especial, en un pastís d’aniversari, o en el sopar de Nadal no és la fi del món (però sempre sent-ne conscients!).
Segueix-nos a:
