03 nov. AQUELL ENUIG TEU NO ÉS GRATUÏT: QUÈ HI GUANYES?
Fa tres setmanes que repasses aquella conversa. Ja te la saps de memòria: què va dir l’altre, què hauries pogut contestar tu, com hauria quedat de bé la rèplica perfecta. Algú et diu “deixa-ho estar” i, en lloc d’alleujar-te, sents un cert rebuig. Com si deixar-ho estar fos donar-li la raó…
Aquesta resistència és una pista. Analitzem-ho!
Les emocions difícils no són errors del sistema. L’enuig ens protegeix, la por ens alerta, la tristesa ens fa baixar el ritme. El problema arriba quan una emoció ha fet la seva feina i continua instal·lada.
Quan això passa, sovint no és només pel malestar. És perquè, sense adonar-nos-en, hi hem trobat alguna cosa a canvi, i els pensaments la poden perpetuar. En psicologia en diem benefici secundari: un avantatge indirecte que no busquem de manera conscient, però que ajuda que el patró es mantingui.
QUÈ HI POT HAVER DARRERE (BENEFICIS SECUNDARIS)
Alguns beneficis freqüents:
- Tenir raó. Ens costa molt renunciar a la nostra versió dels fets. Mantenir l’enuig és mantenir la raó.
- Sentir-nos forts. L’enuig és més còmode que la vulnerabilitat. Fa sentir potent allò que, de sota, fa mal.
- Evitar. Rumiar ens manté ocupats i ens estalvia sentir una pèrdua o prendre una decisió incòmoda.
- Importància. Si algú ens ha fet mal, som algú que mereix reparació. Sentir-nos importants té un pes emocional enorme.
- Identitat. Després de molt temps, “la persona a qui van tractar malament” pot acabar sent part de qui som. Deixar-ho anar pot semblar perdre un tros d’un mateix.
Les emocions rarament van soles. L’enuig sovint s’aguanta sobre l’orgull, l’orgull sobre una decepció, i la decepció sobre una expectativa que no es va complir.
Pensa en algú que porta mesos molest amb un company que no va reconèixer la seva feina en una reunió. L’enuig és el que se’n veu. Però a sota hi pot haver la ferida de no sentir-se vist, i més avall encara l’expectativa de ser reconegut. Si només treballem la superfície, l’enuig es renova. Entendre’n una peça canvia la lectura de totes les altres.
AQUESTS BENEFICIS SÓN AUTOMÀTICS I INCONSCIENTS
Convé evitar un malentès: no és que t’agradi patir. Ningú tria quedar-se enganxat a una emoció dolorosa, i descobrir-ne el benefici no és una acusació.
També cal ser prudents. Quan el malestar és intens, dura molt, ens limita la vida diària o ve d’una experiència difícil, hi poden intervenir altres mecanismes, i no n’hi ha prou amb detectar “què hi guanyo”. En aquests casos, acompanyar-se d’un professional no és un luxe, és el camí més eficaç.
QUÈ POTS FER, DE MANERA REALISTA
Agafa un moment tranquil i una llibreta. No cal fer-ho en cap ordre especial, però sí amb honestedat i sense jutjar-te:
- Què sosté aquesta emoció? Quina creença hi ha al darrere? (“Si ho deixo anar, serà com si no hagués passat res.”)
- Què em dona? Raó, força, atenció, una història que té sentit per a mi? I què m’estalvia sentir o decidir?
- Què canviaria si aquesta creença no hi fos? Què hauria de fer, sentir o acceptar?
Alguns ajuts addicionals:
- Posa nom a l’emoció de sota. Sovint és tristesa, decepció o por.
- No confonguis expressar amb repetir. Descarregar l’enuig una vegada i una altra sol mantenir-lo viu més que apagar-lo. Escriure’l per entendre’l és una altra cosa.
- Pregunta’t què t’és útil ara. No si tens raó, sinó què necessites per estar millor.
- Fes un gest petit i coherent amb el que t’importa: una conversa pendent, un límit clar, una decisió ajornada.
PETIT CONSELL PRÀCTIC!!
Deixar anar una emoció no és donar la raó a l’altre ni renunciar a la dignitat.
És preguntar-se si el que hi guanyes val el que hi pagues.
Si t’ho vols mirar amb algú al costat, a CAPSI t’hi acompanyem.
FONTS CONSULTADES
Bushman, B. J. (2002). Does venting anger feed or extinguish the flame? Personality and Social Psychology Bulletin, 28(6), 724–731.
Festinger, L. (1957). A Theory of Cognitive Dissonance. Stanford University Press.
Gross, J. J. (1998). The emerging field of emotion regulation: An integrative review. Review of General Psychology, 2(3), 271–299.
Hawkins, S. A., & Hastie, R. (1990). Hindsight: Biased judgments of past events after the outcomes are known. Psychological Bulletin, 107(3), 311-327.
Hayes, S. C., Wilson, K. G., Gifford, E. V., Follette, V. M., & Strosahl, K. (1996). Experiential avoidance and behavioral disorders. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 64(6), 1152–1168.
Hayes, S. C., Strosahl, K. D., & Wilson, K. G. (2012). Acceptance and Commitment Therapy (2a ed.). Guilford Press.
Klein, G. (2007). Performing a project premortem. Harvard Business Review, 85(9), 18-19.
Mercier, H., & Sperber, D. (2011). Why do humans reason? Arguments for an argumentative theory. Behavioral and Brain Sciences, 34(2), 57–74.
Nolen-Hoeksema, S., Wisco, B. E., & Lyubomirsky, S. (2008). Rethinking rumination. Perspectives on Psychological Science, 3(5), 400–424.
Tavris, C., & Aronson, E. (2007). Mistakes Were Made (But Not by Me). Harcourt.
.
