01 set. SÍNDROME POSTVACACIONAL: PER QUÈ PASSA I COM COMBATRE’L
Cada mes de setembre passa el mateix: milers de persones diuen sentir-se cansades, desmotivades i una mica tristes en tornar de vacances, i li posem nom: síndrome postvacacional. Tot i així, és una expressió popular, no un diagnòstic real. Això no vol dir que el malestar no sigui real, però la manera d’afrontar-lo no és “curar-lo” com si fos una grip, sinó ajudar el cos i la ment a adaptar-se.
QUÈ ÉS EL QUE SENTIM REALMENT?
El que la majoria de gent experimenta és una reacció d’adaptació: el cos necessita temps per tornar a ajustar-se a horaris, responsabilitats i rutines després d’un període de descans que es manifesta amb cansament, falta de motivació, irritabilitat, tristesa, ansietat, dificultats de concentració o alteracions del son, i que en la majoria dels casos és una reacció normal d’adaptació que millora progressivament. Segons les estimacions, aquesta sensació de “reentrada” afecta entre un 30% i un 40% de la població, així que si la notes, no et passa res “de dolent”: el teu cervell simplement està fent la seva feina. Ara bé: si el malestar dura més de dues setmanes, empitjora o t’impedeix fer vida normal, val la pena descartar que hi hagi alguna cosa més al darrere —un burnout, un quadre d’ansietat— i buscar ajuda professional.
CINC ESTRATÈGIES QUE SÍ QUE FUNCIONEN
1. TORNA PROGRESSIVAMENT, NO DE COP. El nostre organisme es regeix per ritmes circadians: un “rellotge” biològic molt sensible als horaris de son, de menjar i d’exposició a la llum. Quan durant les vacances dormim i mengem a hores diferents, aquest rellotge es desajusta, i tornar-lo a sincronitzar de cop el primer dia de feina és el que provoca gran part del cansament i la boira mental dels primers dies. Si pots, avança dos o tres dies abans de la feina l’hora de llevar-te i d’anar a dormir. El canvi progressiu costa molt menys que el canvi brusc.
2. MOU EL COS, ENCARA QUE SIGUI POC. No és només un consell de calaix: una revisió sistemàtica amb metaanàlisi publicada el 2025 confirma que tant l’exercici aeròbic com el de força ajuden a reduir símptomes de depressió i ansietat, i aporten beneficis com una millor gestió de les hormones de l’estrès i millors patrons de son i d’ànim. No cal apuntar-se al gimnàs el primer dia: una caminada de 20 minuts després de dinar ja n’activa els mecanismes.
3. NO ET PROPOSIS CANVIAR-HO TOT DE COP. Un dels errors més típics de setembre és voler començar dieta, esport, mindfulness i horaris nous tot alhora. L’estudi de referència sobre formació d’hàbits va demostrar que un hàbit nou triga, de mitjana, uns 66 dies a fer-se automàtic, amb un rang que va des dels 18 fins als 254 dies segons la persona, sobretot per a comportaments senzills. La conclusió pràctica: tria un sol canvi per començar. Quan aquest ja funcioni sol, n’afegeixes un altre.
4. PLANIFICA ALGUNA COSA AGRADABLE PER ALS PRIMERS DIES. El cervell suporta molt millor l’esforç quan sap que hi ha alguna cosa bona a l’horitzó. No cal esperar al pont de tardor: un sopar amb amics o una tarda sense agenda per a la primera setmana ajuden a associar la tornada amb alguna cosa més que obligacions.
5. PARLA-TE’N BÉ, NO EN PLA DRAMÀTIC. No alimentis l’ansietat anticipatòria —el patiment per endavant, sovint pitjor que el malestar real. Recorda’t que és un procés normal i temporal, que la majoria de gent supera en pocs dies amb una mica de rutina i paciència amb si mateixa.
LA IDEA AMB QUÈ QUEDAR-SE
La tornada a la rutina no és una malaltia que cal curar: és un procés d’ajust que el cos i la ment saben fer sols, si els donem temps i no els exigim un canvi de xip immediat. I si el malestar es fa gran o s’allarga massa, no cal normalitzar-lo: demanar ajuda psicològica en aquest punt és tan raonable com anar al fisioterapeuta quan et fa mal l’esquena.
FONTS CONSULTADES
BANYARD, H., EDWARD, K.-L., GARVEY, L., STEPHENSON, J., AZEVEDO, L., & BENSON, A. C. (2025). The effects of aerobic and resistance exercise on depression and anxiety: Systematic review with meta-analysis. International Journal of Mental Health Nursing, 34(3), e70054. Recuperat de: https://doi.org/10.1111/inm.70054
FACTCHEQUEADO. (2026, 2 de gener). No, el síndrome postvacacional no existe: a qué se le llama así erróneamente y cómo nos afecta volver al trabajo. https://factchequeado.com/verificaciones/20260102/s%C3%ADndrome-postvacacional-no-existe/
LALLY, P., VAN JAARSVELD, C. H. M., POTTS, H. W. W., & WARDLE, J. (2010). How are habits formed: Modelling habit formation in the real world. European Journal of Social Psychology, 40(6), 998–1009. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/ejsp.674
MENTEAMENTE. (2026). Síndrome postvacacional: síntomas, duración i cómo superarlo. https://www.menteamente.com/blog-salud-mental/sindrome-postvacacional
REVISTA ACOFARMA. (2025, 17 de setembre). El síndrome postvacacional afecta hasta a un 40% de la población: claves para readaptarse a la rutina. https://revistaacofarma.com/gestion/el-sindrome-postvacacional-afecta-hasta-a-un-40-de-la-poblacion-claves-para-una-readaptarse-a-la-rutina/
