02 juny XARXES SOCIALS I AUTOESTIMA: QUÈ DIU L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA?
Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana de milions de persones i han transformat la manera com ens relacionem, compartim experiències i construïm la nostra identitat. Paral·lelament, ha augmentat l’interès per comprendre el seu impacte sobre la salut mental, especialment en relació amb l’autoestima.
QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?
L’autoestima és la valoració que una persona fa de si mateixa, incloent la percepció de les seves capacitats, qualitats i valor personal. Una autoestima saludable s’associa amb un major benestar psicològic, una millor adaptació als reptes quotidians i una major satisfacció amb la vida.
L’adolescència i la joventut són etapes especialment sensibles, ja que la identitat personal encara s’està desenvolupant i la influència social és més intensa.
LA COMPARACIÓ SOCIAL: UN MECANISME CLAU
Una de les principals explicacions de la relació entre xarxes socials i autoestima és la comparació social. Les persones tendeixen a comparar-se amb els altres per valorar-se a si mateixes, i les xarxes faciliten aquest procés de manera constant.
Les publicacions solen mostrar una versió idealitzada de la realitat, centrada en moments positius, èxits o una determinada imatge personal. Aquesta exposició continuada pot generar sentiments d’insuficiència o la percepció que la vida dels altres és millor que la pròpia.
Les revisions científiques indiquen que un ús problemàtic de les xarxes socials s’associa amb nivells més baixos d’autoestima, especialment entre adolescents i joves.
MÉS IMPORTANT QUE EL TEMPS: LA MANERA D’UTILITZAR-LES
La recerca actual mostra que no és només una qüestió d’hores d’ús. El tipus d’interacció amb les xarxes sembla tenir un paper més rellevant.
Un ús orientat a mantenir relacions socials, compartir interessos o buscar suport pot tenir efectes positius. En canvi, la cerca constant de validació externa o les comparacions freqüents amb altres usuaris poden afectar negativament el benestar emocional i l’autoestima.
L’IMPACTE SOBRE LA IMATGE CORPORAL
L’aparença física és un dels àmbits més influïts per les xarxes socials. La presència de filtres, retocs digitals i ideals estètics poc realistes pot afavorir la insatisfacció corporal.
Diversos estudis han observat que l’exposició freqüent a continguts centrats en la imatge física s’associa amb una percepció més negativa del propi cos, especialment en adolescents i persones amb una autoestima més vulnerable.
NO AFECTA TOTHOM DE LA MATEIXA MANERA
Els efectes de les xarxes socials varien segons factors individuals com l’edat, la personalitat, la regulació emocional o el nivell d’autoestima previ. Les persones que depenen excessivament de l’aprovació externa poden ser més vulnerables als efectes negatius. En canvi, les xarxes també poden afavorir el sentiment de pertinença, el suport social i l’expressió personal quan s’utilitzen de manera saludable.
COM PROTEGIR L’AUTOESTIMA EN L’ERA DE LES XARXES SOCIALS?
Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana i no sempre és possible ni necessari deixar d’utilitzar-les. No obstant això, sí que és possible desenvolupar una relació més saludable amb aquestes plataformes i reforçar l’autoestima mitjançant estratègies avalades per diferents enfocaments psicològics.
1. Aprendre a qüestionar les comparacions socials
La Teràpia Cognitivo-Conductual (TCC) proposa que les emocions no depenen únicament de les situacions, sinó també de la interpretació que en fem. Quan una persona veu contingut a les xarxes socials, és habitual que apareguin pensaments com:
- “Tothom té una vida millor que la meva.”
- “No soc tan atractiu/iva com aquesta persona.”
- “No he aconseguit prou coses.”
La majoria d’aquests pensaments es basen en comparacions parcials i esbiaixades. Les xarxes socials mostren una versió seleccionada de la realitat, no la realitat completa.
Una pregunta útil és: Quines proves objectives tinc que aquesta persona és més feliç o té una vida millor que jo?
Aprendre a identificar i qüestionar aquests pensaments pot reduir l’impacte emocional de les comparacions.
2. Desenvolupar l’autocompassió
Moltes persones es tracten a si mateixes amb una exigència que mai aplicarien als seus amics o familiars. La Teràpia Centrada en la Compassió, desenvolupada per Paul Gilbert, destaca la importància d’aprendre a relacionar-nos amb nosaltres mateixos de manera més amable.
Quan cometem errors o ens sentim inferiors als altres, podem preguntar-nos:
“Què li diria a una persona estimada que es trobés en aquesta situació?”
Diversos estudis han relacionat nivells més elevats d’autocompassió amb una millor autoestima, menor ansietat i una menor dependència de la validació externa.
3. Construir una autoestima basada en valors, no en “likes”
L’autoestima es torna fràgil quan depèn exclusivament de factors externs, com l’aprovació social, l’aparença física o el nombre de seguidors.
La Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) proposa orientar la vida cap als valors personals més profunds:
- Què és important per a mi?
- Quin tipus de persona vull ser?
- Quines qualitats m’agradaria desenvolupar?
Quan les accions estan alineades amb els propis valors, el sentiment de benestar tendeix a ser més estable que quan depèn de la validació externa.
4. Fer una selecció conscient del contingut que consumim
No totes les xarxes socials tenen el mateix impacte. La recerca suggereix que l’exposició continuada a continguts que promouen ideals irreals de bellesa o èxit pot augmentar la insatisfacció personal.
Algunes recomanacions són:
- Deixar de seguir comptes que generen malestar o comparacions constants.
- Prioritzar continguts educatius, inspiradors o relacionats amb interessos personals.
- Seguir creadors que mostrin una imatge més realista i diversa de la vida quotidiana.
La pregunta clau és: Com em sento després de consumir aquest contingut?
5. Potenciar activitats que reforcin la identitat personal
L’autoestima no es construeix únicament a través de la imatge que projectem als altres. També es desenvolupa mitjançant experiències reals de competència, aprenentatge i creixement personal.
Activitats com:
- Practicar esport.
- Aprendre una nova habilitat.
- Participar en activitats culturals.
- Fer voluntariat.
- Desenvolupar aficions personals.
contribueixen a construir una identitat més rica i menys dependent del món digital.
CONCLUSIÓ
L’autoestima saludable no consisteix a sentir-se superior als altres ni a mantenir una imatge perfecta de nosaltres mateixos. Consisteix a reconèixer el propi valor independentment dels èxits, l’aparença física o l’aprovació externa.
En una societat cada vegada més digitalitzada, aprendre a utilitzar les xarxes socials de manera conscient, qüestionar les comparacions i cultivar una relació més amable amb un mateix són estratègies fonamentals per protegir el benestar psicològic.
FONTS CONSULTADES
Han, Y., & Yang, F. (2023). Will using social media benefit or harm users’ self-esteem? It depends on perceived relational-closeness. Social Media + Society, 9(4). https://doi.org/10.1177/20563051231203680
Muris, P., & Otgaar, H. (2023). Self-esteem and self-compassion: A narrative review and meta-analysis on their links to psychological problems and well-being. Psychology Research and Behavior Management, 16, 2961–2975. https://doi.org/10.2147/PRBM.S402455
Rafiq, A., & Linden, B. (2024). Social media and self-concept among postsecondary students: A scoping review. Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 27(3), 194–201. https://doi.org/10.1089/cyber.2023.0451
Taylor, J., & Armes, G. (2024). Social comparison on Instagram, and its relationship with self-esteem and body-esteem. Discover Psychology, 4, 126.
https://doi.org/10.1007/s44202-024-00241-3
West, M., Rice, S., & Vella-Brodrick, D. (2024). Adolescent social media use through a self-determination theory lens: A systematic scoping review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 21(7), 862. https://doi.org/10.3390/ijerph21070862
Ansari, S., Iqbal, N., Azeem, A., & Danyal, K. (2024). Improving well-being through digital detoxification among social media users: A systematic review and meta-analysis.
Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 27(11), 753–770. https://doi.org/10.1089/cyber.2023.0742
Digennaro, S., & Tescione, A. (2024). Scrolls and self-perception: Navigating the link between social networks and body dissatisfaction in preadolescents and adolescents: A systematic review. Frontiers in Education, 9. https://doi.org/10.3389/feduc.2024.1390583
