11 març PER QUÈ ESTIMEM COM ESTIMEM? LA TEORIA DE L’AFERRAMENT EXPLICADA
L’aferrament és el vincle emocional profund que desenvolupem amb les figures significatives de la nostra vida, especialment durant la infància. Aquest concepte va ser desenvolupat pel psicòleg britànic John Bowlby, considerat el pare de la teoria de l’aferrament, i ampliat posteriorment per la psicòloga nord-americana Mary Ainsworth.
Segons aquesta teoria, la manera com ens vam vincular amb els nostres cuidadors principals influeix en com gestionem les emocions, la intimitat i la dependència en l’edat adulta. Tot i que els patrons d’aferrament es formen en la infància, no són una condemna fixa: amb consciència i treball terapèutic, poden evolucionar.
Fem primer un petit QÜESTIONARI (Adaptació inspirada en l’ECR-S):
Respon pensant en les teves relacions de parella (actuals o passades significatives)
Valora cada afirmació d’1 a 7:
1 = Totalment en desacord
2 = Bastant en desacord
3 = Lleugerament en desacord
4 = Ni d’acord ni en desacord
5 = Lleugerament d’acord
6 = Bastant d’acord
7 = Totalment d’acord
TEST:
| Dimensió 1: Ansietat d’aferrament | |
| 1 | Em preocupa que la meva parella no m’estimi tant com jo a ella. |
| 2 | Tinc por que m’abandonin. |
| 3 | Necessito molta reafirmació per sentir-me estimat/da. |
| 4 | Sovint em preocupa perdre la relació. |
| 5 | Quan la meva parella està distant, em sento molt angoixat/da. |
| 6 | Dubto del meu valor dins la relació. |
| Dimensió 2: Evitació d’aferrament | |
| 7 | Em sento incòmode/a quan una parella vol molta intimitat emocional. |
| 8 | Prefereixo no mostrar massa les meves emocions profundes. |
| 9 | Em costa confiar completament en una parella. |
| 10 | Valoro molt la meva independència, fins i tot en una relació. |
| 11 | Quan algú s’apropa massa emocionalment, tendeixo a distanciar-me. |
| 12 | No em resulta fàcil dependre emocionalment d’altres persones. |
CÀLCUL DE RESULTATS
- Calcula la mitjana d’Ansietat: Suma les preguntes 1–6 i divideix entre 6.
- Calcula la mitjana d’Evitació: Suma les preguntes 7–12 i divideix entre 12.
- Obtindràs dues puntuacions entre 1 i 7.
INTERPRETACIÓ DIMENSIONAL
Puntuació baixa: 1.0 – 2.9
Moderada: 3.0 – 4.9
Alta: 5.0 – 7.0
| Ansietat | Evitació | Tendència probable |
| Baixa | Baixa | Aferrament segur |
| Alta | Baixa | Aferrament ansiós |
| Baixa | Alta | Aferrament evitatiu |
| Alta | Alta | Aferrament temorós/desorganitzat |
Els resultats no constitueixen un diagnòstic ni són definitius. Només són una orientació aproximativa del tipus d’aferrament d’una persona.
1. AFERRAMENT SEGUR
Les persones amb aferrament segur han crescut, generalment, amb figures cuidadores que han estat disponibles emocionalment, coherents i sensibles a les seves necessitats.
Característiques habituals:
- Se senten còmodes amb la intimitat.
- Confien en els altres i en si mateixes.
- Gestionen millor els conflictes.
- Poden expressar necessitats emocionals de manera clara.
En l’edat adulta, tendeixen a establir relacions estables i satisfactòries, amb equilibri entre autonomia i connexió.
2. AFERRAMENT ANSIÓS
Aquest estil sol desenvolupar-se quan el cuidador ha estat inconsistent: de vegades disponible, de vegades distant.
Característiques habituals:
- Por intensa al rebuig o a l’abandonament.
- Necessitat constant de reafirmació.
- Hipersensibilitat als canvis en la relació.
- Dificultat per regular l’ansietat emocional.
En les relacions adultes, poden experimentar dependència emocional o una preocupació constant per la continuïtat del vincle.
3. AFERRAMENT EVITATIU
Aquest patró acostuma a aparèixer quan les necessitats emocionals de l’infant no han estat validades o han estat rebutjades.
Característiques habituals:
- Tendència a evitar la intimitat profunda.
- Dificultat per expressar emocions.
- Valoració excessiva de l’autosuficiència.
- Incomoditat davant la dependència (pròpia o aliena).
En l’edat adulta, poden semblar independents, però sovint els costa connectar emocionalment amb profunditat.
4. AFERRAMENT DESORGANITZAT
Aquest estil es desenvolupa habitualment en contextos en què la figura cuidadora ha estat font de por, negligència o trauma.
Característiques habituals:
- Combinació de conductes ansioses i evitatives.
- Dificultat per confiar.
- Por a la intimitat però alhora necessitat intensa de connexió.
- Patrons relacionals inestables.
Aquest estil sol estar associat a experiències traumàtiques i pot beneficiar-se especialment d’un procés terapèutic segur i sostingut.
Entendre el nostre estil d’aferrament no és una etiqueta, sinó una eina d’autoconeixement. Ens ajuda a comprendre:
- Per què reaccionem com reaccionem davant el conflicte.
- Per què ens costa confiar o posar límits.
- Per què repetim determinats patrons en les relacions.
ES POT CANVIAR L’ESTIL D’AFERRAMENT?
Sí. El cervell és plàstic i les experiències relacionals correctives poden modificar els patrons interns. La teràpia psicològica, les relacions segures i el treball personal conscient poden ajudar a evolucionar cap a un aferrament més segur.
El primer pas és prendre consciència. El segon, practicar noves maneres de relacionar-nos.
FONTS CONSULTADES
Ainsworth, M. D. S., Blehar, M. C., Waters, E., & Wall, S. (1978/2015). Patterns of Attachment: A Psychological Study of the Strange Situation (Reissue). Psychology Press.
Attachment Project (s.f.). Attachment theory: history and stages. Recuperat de https://www.attachmentproject.com/attachment-theory/
Bowlby, J. (1969/1988). Attachment and Loss: Vol. 1. Attachment. Basic Books.
González, A. O. D. (2025). Estado actual de la teoría del apego: Current state of the attachment theory. Revista de Psiquiatría y Psicología del Niño y del Adolescente. https://doi.org/10.65549/pwmm6a64
