30 oct. SÍNDROME DE LA NOIA BONA
T’han ensenyat a ser agradable, educada, a no molestar.
A dir “sí” encara que volguessis dir “no”.
A posar les necessitats dels altres abans que les teves pròpies.
Et sona això de voler caure bé a tothom? De demanar perdó fins i tot quan no has fet res dolent? O de dir “sí, cap problema!” mentre per dins crides “nooo, no puc més!”?
Aquesta bona nena o noia que vol complaure tothom sovint s’oblida d’una persona: ella mateixa; una noia a qui li costa posar límits, dir allò que pensa o prioritzar-se sense sentir culpa.
En l’article d’aquesta setmana explorem la síndrome de la noia bona.
EN QUÈ CONSISTEIX?
La síndrome de la noia bona no és un diagnòstic mèdic, ni apareix als manuals de psicologia.
És un concepte que s’utilitza per descriure un conjunt de patrons de comportament i de creences apreses en què les dones senten la necessitat de ser perfectes, amables, complaents, obedients i agradables per complir amb les expectatives dels altres, com ara els pares, mestres i la societat en general. Aquest patró de comportament sovint té l’origen en vivències de la infància, i pot fer que moltes dones acabin posant per davant les expectatives i demandes dels altres, deixant en segon pla les pròpies necessitats. Aquesta dinàmica pot derivar en malestar emocional i una sensació de desconnexió amb una mateixa. El terme va ser aportat per la psicoterapeuta Beverly Engel al seu llibre The Nice Girl Syndrome l’any 2008, i tot i que afecta principalment les dones, també pot presentar-se en homes.
Entre les característiques més habituals trobem les següents:
- Dificultats per establir límits, ja que els sembla agressiu.
- Dificultats per saber dir “No” perquè els genera sentiment de culpa.
- Sentiment de feblesa quan han de demanar ajuda
- Necessitat de ser percebuda com a “bona persona”.
- Por de decebre o molestar els altres sempre per temor a ser rebutjades, per evitar els conflictes i sobretot per perdre l’afecte dels altres.
- Hiperresponsabilitat emocional: sentir-se responsable de l’estat d’ànim aliè.
- Tendència a demanar perdó o justificar-se en excés.
- Sentiment de culpabilitat quan prioritza les pròpies necessitats.
D’ON SURT AQUESTA NECESSITAT D’AGRADAR?
La síndrome de la noia bona no apareix del no-res. No és un tret de personalitat innat, sinó un conjunt d’aprenentatges que moltes dones incorporen des de petites.
Des de la infància, sovint se’ls ensenya (de manera explícita o subtil) que ser bones, amables, complaents, compassives, obedients, lleials… és el camí per ser acceptades. Sense adonar-se’n, moltes dones acaben assumint un rol que intenten seguir al peu de la lletra: es preocupen excessivament per ser impecables, per fer-ho tot bé, per evitar conflictes i obtenir l’aprovació dels altres. Busquen agradar a tothom i temen profundament la crítica o el rebuig, sovint sense haver desenvolupat habilitats com l’assertivitat o la capacitat de posar límits.
Frases com “sigues maca”, “no cridis”, “no siguis egoista”, o “ajuda als altres” sonen inofensives, però deixen un missatge de fons: el valor d’una nena depèn de com de bé fa sentir els altres.
Així, les nenes aprenen a associar “agradar” amb “ser estimades”. I això és potent: el cervell es queda amb la idea que, si som agradables i evitem el conflicte, serem acceptades, respectades i estimades i, estarem segures i validades.
A mesura que aquestes nenes van creixent, aquest patró es reforça:
- A l’escola, la nena tranquil·la i aplicada és la que rep elogis.
- En una feina, la persona col·laboradora i discreta és vista com a “professional”.
- En les relacions, se les valora per ser comprensives, pacients, per “no donar problemes”.
I clar, amb els anys, aquest mecanisme es torna automàtic: abans de pensar què volen, ja pensen en què voldran els altres.
Però agradar no és el problema: El problema és quan agradar als altres passa per davant d’agradar-se a una mateixa. El que comença com un mecanisme de defensa pot acabar generant desconnexió, esgotament i pèrdua d’identitat. Per això és important entendre aquesta síndrome no com un defecte, sinó com una pauta apresa que es pot desaprendre.
QUINES CONSEQÜÈNCIES COMPORTA?
Amb el temps, la síndrome de la noia bona pot passar factura a nivell emocional, mental i, fins i tot, físic i relacional.
Aquesta necessitat constant d’agradar fa que moltes dones acabin suprimint o desconnectant-se dels propis desitjos i necessitats sentint que les seves pròpies necessitats sempre queden en segon terme. Amb el temps, això pot traduir-se en dificultats per prendre decisions, por de fallar i, en una enorme dificultat per posar límits.
Són persones que viuen pendents de no decebre ningú, que busquen l’aprovació externa i que interpreten els errors comesos com un veritable fracàs personal.
Moltes de les persones que presenten la síndrome senten que han d’estar sempre disponibles per als altres, que la seva vàlua depèn de l’opinió dels altres i que equivocar-se no és una opció. Per evitar qualsevol tipus de conflicte, acaben cedint, callant o complaent, fins i tot quan això les fa sentir buides o esgotades emocionalment com físicament.
És freqüent que apareguin sentiments de culpa quan intenten posar límits i pensar en elles mateixes, una baixa autoestima o la sensació de no ser prou bones ni mereixedores.
Moltes d’aquestes noies es responsabilitzen del benestar emocional dels altres i carreguen amb preocupacions que no els corresponen, cosa que pot derivar en ansietat, estrès o malestar continu.
Com que es dediquen a agradar, ajudar i cuidar constantment, acaben experimentant cansament emocional amb un sentiment de buit i tristesa profunda: senten que donen molt, però reben poc, i que el seu valor depèn de ser útils o agradables. Aquesta falta de valoració interna les empeny a seguir buscant aprovació i validació externa, perpetuant així el cercle de la “noia bona”.
A nivell físic la síndrome de la noia bona també passa factura a través de tensió muscular, insomni, fatiga i cansament crònic, dolors recurrents o símptomes d’ansietat i depressió.
Quan les emocions es reprimeixen, el cos acaba parlant.
I, finalment, tot això repercuteix també repercuteix en les relacions personals.
Les persones amb aquest patró solen establir vincles de parella, amistat, família o feina on donen molt més del que reben, cosa que desequilibra les relacions i alimenta la sensació de desgast, d’esgotament i d’invisibilitat.
En definitiva, agradar no és un problema: el veritable problema apareix quan aquest desig es converteix en una autoexigència constant i tenen après que només són valuoses si agraden a les persones del seu voltant, el fet de ser bones als ulls dels altres.
Reconèixer-ho és el primer pas per sortir del cercle i començar a viure des d’un lloc més autèntic i lliure.
PER TANT, COM PODEM TRENCAR AQUESTS PATRONS?
Superar la síndrome de la noia bona implica adoptar noves estratègies i hàbits que t’ajudin a reconèixer i prioritzar les teves pròpies necessitats i desitjos. Us fem arribar algunes estratègies que us poden servir d’ajuda:
- El primer pas és acceptar i confrontar la problemàtica.
- Aprèn a posar límits saludables fent ús de l’assertivitat, t’ajudarà a protegir-te i prevenir l’esgotament emocional i físic.
- Entrena a practicar a saber dir “no” sense sentir culpabilitat.
- Practica exercicis d’autoconeixement per fomentar la teva autoestima: prova de reflexionar sobre els teus valors, pregunta’t quines coses realment et fan sentir feliç i satisfeta.
- Participa en activitats que omplin la teva energia i sense preocupar-te per l’aprovació dels altres.
- Utilitza diferents tècniques per gestionar l’ansietat, com són les tècniques de relaxació, la meditació i el mindfulness.
- Busca suport professional per ajudar-te a identificar els patrons de comportament i els pensaments que contribueixen a la síndrome i poder desenvolupar noves estratègies i habilitats d’enfrontament.
RECORDA…
SER BONA NO ÉS ANUL·LAR-TE, ÉS CUIDAR DE TU MATEIXA!
FONTS CONSULTADES
- Gonzalez, F.J (11/09/2024) El síndrome de ‘La Niña Buena’. Extret del portal Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/social/sindrome-de-la-nina-buena
- Martínez Novoa, M (07/02/2024) El síndrome de la chica buena. Editorial Zenith
Sabater, V (01/08/2022) Síndrome de la niña buena: la que asiente y obedece, pero no es feliz. Extret del portal La mente es maravillosa. https://lamenteesmaravillosa.com/sindrome-nina-buena/
