07 oct. FÒBIA D’IMPULSIÓ: EL TERROR A PERDRE EL CONTROL
Hi ha pors que tots coneixem: a volar, a les aranyes, a parlar en públic. Però hi ha un tipus de por menys visible i, sovint, molt més aclaparadora: la por de cedir a un impuls que la persona no desitja fer i que prové d’un pensament intrusiu i inacceptable. Aquest fenomen se sol anomenar en llenguatge clínic “fòbia d’impulsió”.
QUÈ ÉS?
El terme “fòbia d’impulsió” no apareix com a diagnòstic independent en els manuals psiquiàtrics. Més aviat, és una manera d’anomenar un conjunt de símptomes obsessius que impliquen pors a perdre el control i actuar segons impulsos inacceptables —normalment violents, sexuals o moralment tabús— tot i que la persona no té cap desig real d’actuar així. En la pràctica clínica aquests fenòmens s’engloba sovint sota l’ampli paraigua del trastorn obsessivocompulsiu (TOC), encara que també podrien fer-ho en el trastorn d’ansietat generalitzada, l’estrès posttraumàtic o en estats depressius. És important realitzar una avaluació psicològica per determinar el diagnòstic.
Les obsessions són pensaments, imatges o impulsos repetitius, intrusius i sovint desagradables que provoquen ansietat intensa. La característica clau és la involuntarietat del pensament i la discrepància entre el pensament i els valors o desitjos de la persona (per exemple, una persona molt pacífica que té la imatge d’empènyer un infant). Aquesta asincronia produeix vergonya i por, i porta a estratègies per evitar, suprimir o neutralitzar el pensament.
En la “fòbia d’impulsió” la persona té clar que no vol cometre l’acte i normalment té una angoixa intensa pel simple fet d’haver tingut el pensament. Això la diferencia d’un risc real de fer mal per impulsos autèntics o de malaltia neurològica.
EXEMPLES DE LES SEVES MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
Les presentacions poden variar, però hi ha temes recurrents. A continuació et presentem alguns exemples generals que ajudaran a entendre com es viu.
- Por d’empènyer algú per les escales
Exemples: mentre espera en un tram d’escales o en un tren ple, la persona té una imatge vívida d’empènyer un desconegut o un familiar. La imatge apareix involuntàriament i s’acompanya d’ansietat intensa, evitació d’espais públics i rituals mentals per “assegurar-se” que no actuarà. Aquestes conductes poden incloure evitar llocs concorreguts o fer comprovacions mentals repetides (“No soc així; no ho faré”).
- Por de clavar un ganivet
Exemple: en situacions de cuina o quan es troba a prop d’objectes punxants, la persona té imatges o impulsos d’usar el ganivet contra si mateix o algú. Això pot anar acompanyat d’hores de rumiar sobre la possibilitat, d’evitació de cuinar amb altres o de rituals mentals per “neutralitzar” la imatge.
- Por de perdre el control i fer mal a un fill
Exemple: una mare que estima el seu fill experimenta un pensament intrusiu: la imatge de ferir el nen quan està cansada. La contradicció entre l’amor i el pensament provoca vergonya extrema i por de ser etiquetada com a perillosa, fet que pot dificultar la petició d’ajuda.
- Pensaments sexuals tabús o blasfems
Exemple: imatges sexuals intrusives amb persones inapropiades, o idees de cometre actes que la persona troba repulsives. Sovint això s’acompanya d’un alt grau d’autojudici moral i rituals d’expiació mental.
A més dels temes concrets, hi ha patrons de manifestació comuns:
- Rumiar i autoverificar: preguntes constants com “i si ho faig?” o “com puc saber que no ho faré?”.
- Rituals mentals: repetir frases a la ment, comptar, orar internament com a forma de neutralització.
- Evitació: no anar a llocs o evitar situacions que provoquin el pensament.
- Evitar parlar-ne: per vergonya o por a ser jutjat.
Aquestes conductes no solucionen el problema; més aviat el mantenen i el reforcen, perquè l’evitació i les neutralitzacions redueixen l’ansietat de manera immediata, però entrenen el cervell a associar la situació amb perill permanent.
PER QUÈ APAREIXEN?
Per entendre per què apareixen aquests pensaments i per què es mantenen, us puc dir que tothom té pensaments intrusius amb certa ocasionalitat. Però, què passa quan aquests pensaments es queden més temps del que voldríem o quan tornen una vegada i una altra? De vegades donem rellevància a aquests pensaments i comencem a analitzar-los i a fer-nos preguntes sobre ells: “I si allò que penso pogués fer-ho de veritat?” “I si passés el que estic imaginant?” “Com puc pensar aquestes coses?“ ”Potser no conec aquesta part de mi?” “Estaré embogint?”…
Aquesta anàlisi del nostre pensament, els psicòlegs l’anomenem “metacognició”. És en aquest moment quan aquests pensaments adquireixen importància: som nosaltres qui fem una interpretació del que significa tenir-los, desenvolupant al seu voltant tot un exercici de “ruminació”.
Així doncs, quan una persona dona un significat perillós al pensament (p. ex. “si he pensat això, vol dir que ho faré o que soc mala persona”), augmenta l’ansietat i comencen les estratègies de control (evitació, rituals, supressió). Aquestes estratègies són reforçadores a curt termini (ja que redueixen l’ansietat) però mantenen la por a llarg termini.
IMPACTE EN LA QUALITAT DE VIDA I FUNCIONAMENT
Les obsessions d’impulsió poden resultar devastadores per la qualitat de vida. Les persones que les pateixen experimenten ansietat persistent, evitació d’activitats socials, dificultats en les relacions íntimes (per por de ser jutjades o incompreses), reducció de la productivitat laboral i, sovint, aïllament per la vergonya.
A més, la dificultat per parlar o consultar per aquests pensaments fa que el diagnòstic arribi tard o es confongui amb altres problemes, amb la consegüent demora en rebre un tractament eficaç. Això agreuja el malestar i el deteriorament funcional.
La bona notícia és que hi ha tractaments amb sòlida evidència d’eficàcia per a les obsessions d’impulsió relacionades amb el TOC. Els dos pilars principals són la psicoteràpia (sobretot la teràpia cognitiu-conductual amb exposició i prevenció de resposta) i la farmacoteràpia (principalment ISRS).
DIFICULTATS I REPTES EN EL TRACTAMENT
Tractar obsessions d’impulsió presenta alguns reptes particulars:
- Vergonya i estigma: moltes persones no busquen ajuda per por de ser vistes com a perilloses. Això fomenta el silenci i l’empitjorament.
- Rituals mentals difícils d’identificar: les compulsions no sempre són visibles (sovint són rituals mentals), i això pot dificultar la feina terapèutica si el pacient no reconeix o no reporta aquestes conductes.
- Evitació extensa: la persona pot estar evitant situacions essencials, la qual cosa complica la realització d’exposicions.
- Pensaments molt intrusius i dramàtics: en alguns casos, la intensitat i la vividesa de la imatge imposen un malestar que fa més difícil iniciar el tractament.
- Comorbiditat: la depressió, l’ansietat generalitzada i els trastorns de la personalitat associats poden reduir la resposta al tractament i requerir un enfocament integrat.
COSES QUE HAS DE SABER SOBRE LA FÒBIA D’IMPULSIÓ
✅ La ment genera milers de pensaments cada dia, alguns absurds o incòmodes. Accepta’ls com a part normal de l’activitat mental.
✅ Els pensaments intrusius poden ser molestos i fins i tot angoixants. No t’espantis, ni els sobrevaloris.
✅ No signifiquen res sobre qui som.
✅ Afloren amb més força en moments d’estrès, o en situacions difícils.
✅ Ho noten amb major mesura les persones amb tendència obsessiva, perfeccionista o ansiosa.
✅ Amagar-los o evitar situacions només en reforça el poder. Parla-ho amb algú de la teva confiança.
✅ Aprèn a donar a aquests pensaments un origen correcte i evitar interpretacions catastrofistes.
✅ Continua amb la teva vida normal sense evitar situacions.
ESTRATÈGIES PER FER-LOS FRONT
Si et preocupen aquests pensaments, el primer pas és entendre que són freqüents i no et defineixen. Reflexiona sobre d’on ve la teva por i com està el teu estat d’ànim en aquest moment precís, perquè el cansament i l’ansietat la poden intensificar. Cuida els teus hàbits, busca activitats gratificants i relaxants i comparteix el que et passa amb les teves persones de confiança. Afronta el problema en lloc d’evitar-lo i, si el malestar t’impedeix viure amb normalitat, no dubtis en buscar ajuda professional.
FONTS CONSULTADES
Fernandez, P. (2024). Esto me da TOC. Pero, ¿qué es el TOC? (2024, 10 de octubre). El País – Psicología y Bienestar. https://elpais.com/eps/psicologia-y-bienestar/2024-10-10/esto-me-da-toc-pero-que-es-el-toc.html
Law, C., & col·laboradors. (2019). Exposure and response prevention in the treatment of obsessive-compulsive disorder: A review and clinical practice guidelines. Psychiatry Research, 280, 112513. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC6935308/
Moulding, R., Aardema, F., & O’Connor, K. (2014). Repugnant obsessions: A review of the phenomenology, theoretical models, and clinical treatment. Journal of Obsessive-Compulsive and Related Disorders, 3(3), 161–168. https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2211364913000857
Vidal, J., & Equipo Editorial de Área Humana. El miedo a dañar a un ser querido: las fobias de impulsión. Área Humana Psicología. https://www.areahumana.es/fobias-de-impulsion/
