16 jul. PER QUÈ ENS COSTA TANT DESCONNECTAR PER VACANCES?
Arriben les vacances d’estiu. Sembla el moment ideal per desconnectar, recuperar energia i aparcar durant uns dies les nostres obligacions laborals. Però per a moltes persones amb responsabilitats, com autònoms, petits empresaris, directius o professionals liberals, el somni del descans absolut xoca amb una realitat incòmoda: la ment no para.
Clients pendents, projectes oberts, imprevistos de darrera hora… tot allò que ens manté en tensió durant l’any no desapareix automàticament quan tanquem l’ordinador. Sovint, fins i tot la pressió augmenta: “He de deixar-ho tot controlat”, “no puc deixar ningú penjat”, “i si passa alguna cosa mentre no hi soc?”.
Explorem plegats per què la càrrega mental de la responsabilitat professional costa tant de posar en pausa i, sobretot, com podem protegir el nostre benestar mental per gaudir, de debò, d’un descans reparador.
LA RESPONSABILITAT CONSTANT
Molts professionals amb alta responsabilitat experimenten la sensació que, sense ells, tot s’atura. Per a un autònom, tancar uns dies pot implicar no facturar i perdre oportunitats; per a un càrrec d’equip, marxar vol dir confiar que tot continuarà rodat sense la seva supervisió.
Aquesta pressió és real, però també amplificada per la percepció subjectiva de ser imprescindibles. Ens costa delegar, anticipar possibles errors dels altres, i patim per la reputació o la satisfacció del client. Tot això crea un estat de vigilància permanent que, si no es regula, pot convertir unes vacances en una extensió de l’estrès laboral.
Vivim en una societat on el valor personal s’associa molt sovint a la productivitat. El teletreball, la connectivitat 24/7 i l’accés constant a dispositius han consolidat la idea que sempre hem d’estar disponibles. En aquest context, aturar-se pot semblar-nos irresponsable o fins i tot perillós per a la nostra carrera.
El resultat és una cultura de la hiperdisponibilitat, especialment intensa en perfils professionals amb alta autoexigència. La fal·làcia del imprescindible, reforçada per missatges com “si no hi sòc, tot pot fallar”, genera una ansietat difícil de gestionar i que pot acabar normalitzant l’absència de descans real.
Estudis realitzats sobre els tecnoestrès demostren que la sensació de no poder desconnectar del correu o del mòbil té efectes directes en l’ansietat, l’estat d’ànim i fins i tot la qualitat del son.
EL CERVELL NO TÉ UN INTERRUPTOR
Podríem pensar que el cervell és com un ordinador que podem apagar quan volem. Res més lluny de la realitat. Les persones amb responsabilitats desenvolupen habitualment un fort locus de control intern (la creença que han de controlar els resultats) que manté el sistema d’alerta activat, fins i tot en entorns de descans.
El sistema límbic, responsable de la resposta d’estrès, continua funcionant quan percebem amenaces (en aquest cas, laborals), encara que siguin hipotètiques. D’altra banda, estudis de neurociència mostren que els pensaments recurrents activen xarxes neuronals similars a les de la preocupació activa, mantenint el cos en estat d’hipervigilància. Què significa aixó? Doncs que encara que siguis en una hamaca amb el mar de fons, el teu cervell pot seguir “enviant correus interns” a tota velocitat.
Aquest patró no és només incòmode, sinó també arriscat. Diverses investigacions (i la nostra experiència) evidencien que no descansar adequadament incrementa el risc de burnout, esgotament emocional i trastorns d’ansietat.
A més, es deterioren les funcions executives (atenció, memòria de treball, presa de decisions), empitjorant el rendiment a la tornada. Les relacions personals també poden patir: és difícil gaudir de família i amistats quan la ment està ancorada a problemes de feina.
En resum, marxar de vacances sense desconnectar realment pot ser pitjor que no fer vacances. El cercle viciós és evident: tornes cansat, amb la sensació d’haver perdut el temps, i amb la motxilla emocional encara més carregada.
CLAUS PRÀCTIQUES PER GAUDIR (DE DEBÒ) DEL DESCANS
Aquí tens uns recursos pràctics per aconseguir unes vacances més saludables, tant si ets autònom com si lideres un equip:
🌴 Fes una planificació realista: no pretenguis tancar tot al 100%; prioritza el que és essencial i deixa la resta per a la tornada.
🌴 Delegació efectiva: si tens col·laboradors, assigna responsabilitats clares. Si treballes sol, informa els clients amb antelació dels dies d’absència i pacta terminis.
🌴 Posa unes normes de comunicació: estableix canals d’urgència i defineix què és una emergència real.
🌴 Prepara una auto-resposta automàtica: configura missatges clars i educats informant de la teva disponibilitat limitada.
🌴 Pensa les teves franges sense pantalles: reserva hores del dia sense mòbil ni correu. El món continuarà girant, paraula!
🌴 Pràctica activitats absorbents: fes esport, llegeix, cuina, viatja… tot allò que et captivi prou per “segrestar” la teva atenció de les preocupacions laborals.
🌴 (Auto) autorització: recorda’t sovint que: tens dret a descansar! És un dret i també un deure. La teva salut ho necessita.
🌴 Busca’t ancoratges: crea rituals de descans (cafè relaxant, passeig, música) que assenyalin al cervell que toca aturar-se.
🌴 Revisa les teves expectatives: unes vacances no han de ser perfectes; n’hi ha prou que siguin reparadores.
🌴 Prepara la tornada: reserva un dia de transició per reincorporar-te a la feina sense patir un xoc emocional.
Vivim en un entorn on no parar és gairebé un valor social, però aquesta mentalitat ens aboca al tecnoestrès i a la frustració. Construir una cultura personal del descans responsable és clau per equilibrar la vida professional i personal. Descansar no és un luxe, és una eina de sostenibilitat mental i emocional.
Desconnectar no és fàcil per a qui té responsabilitats, però és imprescindible per protegir el benestar a llarg termini. Aprendre a delegar, posar límits i acceptar la imperfecció són passos fonamentals per evitar que la càrrega mental ens esclavitzi fins i tot en les vacances.
Si no marques límits al treball, el teu cos te’ls marcarà per tu, i espòiler: no t’agradarà.
FONTS CONSULTADES
- Tarafdar, M., Pullins, E. B., & Ragu-Nathan, T. S. (2015). Technostress: negative effect on performance and possible mitigations. Information Systems Journal, 25(2), 103–132.
- Sonnentag, S., & Fritz, C. (2015). Recovery from job stress: The stressor-detachment model as an integrative framework. Journal of Organizational Behavior, 36(S1), S72–S103.
- World Health Organization and International Labour Organization (2022). Mental health at work. Extret del lloc web següent: https://www.ilo.org/sites/default/files/wcmsp5/groups/public/@ed_protect/@protrav/@safework/documents/publication/wcms_856976.pdf
