02 abr. DONES DE ROSTRE AMABLE I BUIDES DE CONSCIÈNCIA: LA PSICOPATIA FEMENINA
La psicopatia definida com un conjunt estable de trets afectius, interpersonals i conductuals marcats per la manca de remordiment, empatia i comportaments antisocials, ha estat històricament vinculada al perfil masculí. Les dones, en canvi, han quedat relegades a una posició marginal en la recerca sobre aquest trastorn, la qual cosa ha generat una comprensió parcial i esbiaixada que condiciona greument la pràctica clínica.
QUINES SÓN LES MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DE LA PSICOPATIA FEMENINA
Les dones amb trets psicopàtics no sempre s’ajusten al patró clàssic associat a la psicopatia masculina, caracteritzat sobretot, per conductes delictives violentes, fredor emocional explícita i impulsivitat visible. En el cas femení, la presentació clínica pot ser més subtil, però igualment disfuncional i perjudicial per al seu entorn.
Aquestes dones solen mostrar una marcada manca d’empatia, una afectivitat superficial i una incapacitat per establir vincles afectius autèntics. No obstant, són capaces de simular emocions amb gran habilitat i teatralitat. La seva capacitat per manipular i controlar l’altre no es basa en la força, sinó en estratègies relacionals sofisticades, com ara la seducció instrumental, la victimització controlada o el xantatge emocional. Aquest estil de funcionament les fa especialment difícils de detectar en contextos clínics convencionals, ja que es camuflen sota una imatge socialment acceptable, sovint amable i adaptada.
La seducció instrumental consisteix en l’ús calculat de l’encant per obtenir un benefici específic. No es basa en l’interès afectiu genuí per l’altre, sinó en una estratègia de manipulació subtil per guanyar poder, confiança o accés a informació. Sovint apareix disfressada de carisma, admiració o complicitat aparent, però és completament utilitària.
La victimització controlada és la creació o exageració deliberada d’un relat de víctima amb la finalitat de generar empatia, protegir-se de crítiques o desviar responsabilitats. Aquesta conducta pot servir per invalidar l’altre (“jo ho he passat pitjor”), manipular tercers o justificar accions reprovables sota una suposada fragilitat. És una forma de control social i emocional basada en la manipulació del relat.
I el xantatge emocional, implica utilitzar els sentiments de culpa, por o obligació de l’altre per condicionar el seu comportament. S’expressa sovint a través de frases amb càrrega emocional implícita (“amb tot el que he fet per ells…”), amenaces disfressades de preocupació o posicionaments que situen l’altre en un dilema moral. És un recurs de control altament efectiu en relacions de dependència o vincles afectius propers.
A diferència dels homes psicopàtics, que poden mostrar una agressivitat directa i física, les dones amb trets psicopàtics solen exercir una agressió relacional. Aquesta està basada en danyar l’altre a través de les seves relacions socials, professionals o emocionals. Es manifesta a través de conductes com la difamació, intents de desacreditar, la humiliació subtil, la manipulació de tercers o la marginació de persones del seu entorn. Es tracta d’un dany psicològic de gran impacte, però menys visible als ulls externs i més difícil de relacionar clínicament amb un trastorn antisocial.
A més, és habitual que aquestes dones presentin comorbiditat amb altres trastorns de l’eix de personalitat o trastorns afectius. És freqüent la coincidència amb el trastorn límit de la personalitat, quadres depressius o ansiosos, els quals poden emboirar la part clínica i dificultar la identificació del nucli psicopàtic subjacent. Aquesta coexistència de diagnòstics ha fet que moltes dones amb psicopatia siguin tractades des de paradigmes que no acaben de copsar la seva estructura profunda de personalitat.
LES LIMITACIONS EN EL DIAGNÒSTIC I ELS BIAIXOS DE GÈNERE
La psicopatia femenina continua sent infradiagnosticada, en part perquè les eines disponibles no estan pensades per captar-ne les especificitats. A això s’hi suma el biaix inconscient dels professionals de la salut mental, que poden interpretar determinades conductes antisocials femenines com a resultat d’un trauma, una fragilitat emocional o una disfunció relacional, més que com a trets centrals d’un trastorn de la personalitat amb component psicopàtic. Aquest enfocament, tot i que benintencionat, contribueix a invisibilitzar un perfil clínic que, tot i no ser majoritari, té un impacte significatiu tant en l’àmbit social com terapèutic.
El model tradicional de gènere juga aquí un paper central. Les expectatives socials assignades a les dones —cura, empatia, afectivitat— poden dificultar l’acceptació que una dona pugui actuar amb crueltat emocional o manca de consciència moral i considerar-ho una estructura de personalitat persistent i patològica.
LA PSICOPATIA FEMENINA EN LA SOCIETAT
Un dels aspectes més inquietants de la psicopatia femenina és la seva capacitat per funcionar aparentment bé en entorns socials. Aquestes dones poden tenir feines estables, relacions socials àmplies i fins i tot formar famílies. Lluny de ser excloses, sovint són admirades per la seva seguretat, encant superficial i capacitat de lideratge. No obstant això, darrere aquesta façana pot amagar-se un patró profundament explotador, amb relacions marcades pel control emocional, la manipulació o la instrumentalització de l’altre.
És especialment preocupant quan aquests perfils emergeixen en entorns com el terapèutic, el polític o altres professions amb cert grau d’influència social, on la confiança i la confidencialitat són claus. Poden actuar, amb accions, disfressades de preocupació o responsabilitat, responent en realitat a una necessitat de control i a una forma sofisticada de revenja encoberta, sovint imperceptible per a qui no coneix la dinàmica del trastorn.
Aquestes dones no arriben a les consultes per iniciativa pròpia, sinó que sovint ho fan a través de processos legals, problemes relacionals greus o, en alguns casos, derivades d’altres professionals que han detectat una incoherència entre la seva narrativa i la realitat objectiva.
La psicopatia femenina no és menys perillosa que la masculina; és simplement més silenciosa, més subtil i, per això mateix, més fàcil d’idealitzar o passar per alt. El repte clínic és, doncs, aprendre a llegir aquests símptomes disfressats, identificar-los amb precisió i actuar amb responsabilitat ètica i terapèutica.
FONTS CONSULTADES
Cueva Lopez, C. (2022) Psicopatía, gènero y delincuencia. Una revisión sistemática. Facultat de derecho. Universitat del País Vasco. Extret del lloc web següent:
https://addi.ehu.es/bitstream/handle/10810/58234/TFG_Cueva_Lopez_Cynthia.pdf
Forouzan, E., & Cooke, D. J. (2005). Gender and the PCL-R: Gender differences in psychopathy? Personality and Individual Differences, 38(2), 201-211. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1016/j.paid.2004.04.007
Nicholls, T. L., & Petrila, J. (2005). Gender and psychopathy: An overview of important issues and introduction to the special issue. Behavioral Sciences & the Law, 23(6), 729-741. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1002/bsl.678
Salekin, R. T., Rogers, R., & Sewell, K. W. (1997). Construct validity of psychopathy in a female offender sample: A multitrait-multimethod evaluation. Journal of Abnormal Psychology, 106(4), 576-585. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1037/0021-843X.106.4.576
Verona, E., & Vitale, J. E. (2006). Psychopathy in women: Assessment, manifestations, and etiology. In C. J. Patrick (Ed.), Handbook of psychopathy (pp. 415-436). New York: Guilford Press.
