04 març AFANTASIA O QUAN LA MENT NO POT GENERAR IMATGES
Has sentit mai a parlar de l’afantasia? T’han demanat mai que imaginis una platja al capvespre i, en comptes de veure el sol reflectit a l’aigua, simplement saps que hi és, però sense visualitzar-lo? Si és així, potser tens afantasia, una condició en què la ment no pot generar imatges mentals.
Moltes persones amb afantasia no ho descobreixen fins que algú els diu que “imaginin alguna cosa” i s’adonen que ho experimenten d’una manera diferent. Una bona manera de detectar-ho és preguntar a amics o familiars com recorden les coses. Les seves respostes poden sorprendre’t!
Què és l’afantasia?
L’afantasia és una variació neurològica que afecta la capacitat de visualitzar mentalment objectes, persones, llocs o records. Mentre que algunes persones poden “veure” una escena dins la seva ment amb gran detall, d’altres només poden evocar-la com una idea abstracta, sense cap representació visual.
S’estima que entre un 2% i un 5% de la població té afantasia, tot i que les dades no són determinants, ja que moltes persones no se n’adonen fins a l’edat adulta o fins i tot mai. No es considera cap trastorn, sinó simplement una diferència en la manera en què el cervell processa la informació.
Com pots saber si tens afantasia? Et proposo un petit experiment:
1. Tanca els ulls i intenta imaginar una poma vermella sobre una taula blanca.
2. Ara, fes-te aquestes preguntes:
– La puc veure amb claredat, gairebé com si fos real?
– La imatge és borrosa o només una vaga idea?
– No veig res en absolut, però sé que hauria de ser-hi?
Si la teva resposta és que no veus res o només perceps la idea de la imatge sense realment visualitzar-la, podries tenir afantasia.
Com afecta el teu dia a dia?
L’afantasia pot influir en la manera en què recordem, somiem i processem informació:
Les persones amb afantasia recorden esdeveniments passats com a fets, no com a escenes visuals. Per exemple, en comptes de “veure” una festa d’aniversari de la infància, recorden que hi havia globus, un pastís i amics, però sense imatges detallades.
Moltes persones diuen que llegir novel·les els resulta diferent perquè no poden “veure” la història a la seva ment, sinó que l’entenen més com una sèrie de conceptes o paraules.
També és comú que els càlculs mentals siguin més difícils perquè no es poden visualitzar els números o moure’ls mentalment.
Curiosament, algunes persones amb afantasia tenen somnis molt vius, mentre que d’altres somien sense imatges clares, centrant-se més en sensacions i emocions.
Algunes persones amb afantasia poden recordar com arribar a un lloc sense imaginar un mapa mental, basant-se en dades i seqüències en lloc d’imatges.
L’afantasia no impedeix la creativitat. De fet, moltes persones amb aquesta condició són escriptores, músiques o científiques brillants. No necessiten “veure” idees dins la seva ment per desenvolupar-les.
L’afantasia i la seva relació amb altres condicions
Tot i que l’afantasia no és un trastorn, pot estar associada a altres condicions neurològiques o cognitives com les següents:
Dislèxia: Algunes persones amb afantasia tenen més dificultats amb la lectura i l’associació entre paraules i imatges.
Trastorn de l’Espectre Autista (TEA): S’ha observat una presència més gran d’afantasia en persones dins l’espectre autista, fet que pot influir en com processen la memòria i la imaginació.
TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat): La dificultat per mantenir imatges mentals també pot estar relacionada amb problemes d’atenció i memòria de treball.
Prosopagnòsia (ceguesa facial): Algunes persones amb afantasia tenen dificultats per reconèixer cares, la qual cosa suggereix una connexió entre la capacitat de visualització i la identificació facial.
Ansietat i depressió: Tot i que no hi ha una relació causal clara, algunes persones amb afantasia informen que tenen menys imatges intrusives en estats d’ansietat, però poden trobar més dificultats en la regulació emocional.
Estrès posttraumàtic (TEPT): Les persones amb afantasia poden ser menys propenses a patir records visuals invasius, encara que poden experimentar records traumàtics en forma d’emocions intenses o pensaments recurrents.
L’afantasia: un avantatge o un desavantatge?
L’afantasia no és cap problema ni cap malaltia, sinó simplement una manera diferent de processar la informació. De fet, pot oferir alguns avantatges:
✔ Una memòria més precisa basada en fets, sense distraccions visuals.
✔ Una manera de pensar més analítica i estructurada.
✔ Una menor predisposició a experimentar records visuals invasius en situacions traumàtiques.
Algunes figures històriques i científiques, com el neuròleg Oliver Sacks o el cofundador de Pixar, Ed Catmull, han parlat obertament de la seva afantasia i de com això no els ha impedit tenir carreres creatives i d’èxit.
L’afantasia és una condició fascinant que ens demostra com cada cervell processa la realitat de manera única. No és una limitació, sinó una forma diferent d’experimentar el món. Si coneixes algú que podria tenir afantasia, comparteix aquest article per ajudar a difondre informació sobre aquesta interessant variació cognitiva!
FONTS CONSULTADES
Bainbridge, W. A., Pounder, Z., Eardley, A. F., & Baker, C. I. (2021). Quantifying aphantasia through self-report and performance tasks. Cognition, 212, 104643. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1016/j.cognition.2021.104643
Dawes, A. J., Keogh, R., Andrillon, T., & Pearson, J. (2020). A cognitive profile of multi-sensory imagery, memory and dreaming in aphantasia. Scientific Reports, 10(1), 10022. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1038/s41598-020-65705-7
Zeman, A., Dewar, M., & Della Sala, S. (2015). Lives without imagery – Congenital aphantasia. Cortex, 73, 378-380.Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1016/j.cortex.2015.05.019
Zeman, A., Milton, F., Della Sala, S., Dewar, M., & Frayling, T. (2020). Phantasia–The psychological significance of lifelong visual imagery vividness extremes. Cortex, 130, 426-440. Extret del lloc web següent: https://doi.org/10.1016/j.cortex.2020.06.006
