19 set. TDAH EN ADULTS
Tots coneixem o hem sentit parlar del Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH). Generalment, és un trastorn del neurodesenvolupament que s’associa a la infància i a l’adolescència. Quan en consulta comentes a un pacient adult de la possibilitat que pugui patir un TDAH, el primer què et demanen és: “però això no és una cosa de nens?”.
En l’article d’aquesta setmana volem fer èmfasi a aquesta patologia però en l’etapa de l’adultesa.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
És important poder fer una mica d’història del TDAH per tal de poder posar-nos en context i poder entendre que els adults també poden tenir aquest diagnòstic, i evidentment, des que eren infants.
El Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat apareix en els manuals de psicologia com a entitat diagnòstica per primera vegada a 1994, amb el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV); en aquest cas es comença a fer ús del terme tal i com el coneixem avui en dia, amb els 3 subtipus: desatent, impulsiu-hiperactiu i combinat. Tot i així anteriorment a 1992, ja se n’havia fet referència sota altres terminologies o a través de farmacologia per a poder calmar aquests nens. Alexander Crichton, a 1798, va ser el pioner en fer referència a la inquietud mental i a la dificultat per mantenir una correcta atenció. A 1902 es va dur a terme la primera descripció científica de TDAH; entre 1930 i 1940 el terme va passar a denominar-se Síndrome de Dany Cerebral, sent a la dècada dels anys 40 els inicis del tractament farmacològic per al trastorn, on van confirmar que els estimulants calmaven als infants amb aquestes característiques. Cap a 1945 es comença a parlar de trastorn hipercinètic i posteriorment de síndrome del nen hiperactiu. Finalment, a 1988, en el DSM-III, ja denominen el TDAH però excloent els nens amb desatenció; i com ja hem mencionat fins a l’any 1994 no apareix com el coneixem encara avui en dia.
Tal i com podem veure el concepte de trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat ha variat molt al llarg de la història, des de les primeres descripcions fins a l’actualitat.
Per tant, persones que compleixen criteris de TDAH han existit tota la vida, a partir de 1994 es van començar a realitzar els primers diagnòstics pròpiament dits. Jo no recordo en la meva escolaritat, en aquest cas a l’etapa d’educació primària, cap nen que estigués diagnosticat amb aquesta entitat! Sí que recordo, nens que els costava aprendre, que els cridaven sovint l’atenció tant perquè escoltessin o que estiguessin quiets! De fet, no recordo, companys que anessin sovint a un psicòleg o amb tractaments psicofarmacològics.
Fent memòria, quants de vosaltres recordeu companys que van plegar d’estudiar just en acabar la ESO, o el que era el 8è d’EGB (o els seus equivalents en altres sistemes educatius)? O potser vosaltres mateixos ja vàreu decidir de plegar per què estudiar no era lo vostre? Antigament molts nois amb TDAH, es consideraven que hi havia fracàs escolar, tant fos per dificultats en l’aprenentatge o per problemes en el comportament.
PREVALENÇA I CURS DEL TDAH
La prevalença del TDAH s’estima entre un 6-10% d’infants en edat escolar, i en edat adulta s’estima que aproximadament un 5% de la població. Aquest descens de prevalença en l’edat adulta pot ser degut a que alguns dels símptomes poden anar disminuint amb l’edat. Per exemple, es poden atenuar aquests símptomes a través d’estratègies compensatòries apreses tant a nivell social, com laboral; aprenen a conviure amb el trastorn per tal de mantenir els llocs de treball, mantenir la família unida, realitzar les tasques sense errors, etc. Tot i que no és feina fàcil. També es pot pensar que el descens de la prevalença en l’edat adulta pot ser degut a que hi ha molts adults amb el trastorn que mai han estat diagnosticats.
CARACTERÍSTIQUES DEL TDAH EN ADULTS
En els adults, les característiques principals del TDAH, de la mateixa manera que els infants, poden ser la dificultat per estar atent, la impulsivitat i la inquietud. Aquests símptomes poden anar des de lleus fins a greus. Adjuntem a continuació altres característiques, la gran majoria, molt relacionades amb l’etapa adulta:
- Dificultats de concentració on s’inclou la dispersió; les dificultats per escoltar als altres en una conversa, l’omissió de detalls o deixar inacabades les tasques.
- Per altra banda, i en alguns casos, la hiperconcentració: Concentrar-se tant amb una tasca o activitat deixant de banda qualsevol altra cosa del seu voltant. Fet que pot provocar malentesos o conflictes amb les persones del seu voltant.
- Desorganització i manca de planificació.
- Dificultats en la gestió del temps: procrastinar, arribar tard als llocs, etc.
- Oblits: no recordar dates importants; oblidar on has deixat algun objecte, etc. Característica que pot afectar en les relacions o en la feina.
- Impulsivitat: Interrompre en converses; ser considerat poc adequat en les interaccions socials; treballar massa de pressa; no tenir consciència de les conseqüències dels propis actes; fer actes compulsius com són les compres, abús de diferents substàncies, ser impacient mentre s’espera, ser impulsiu en la conducció, etc.
- Alteracions emocionals: Ansietat, estrès, depressió…són dels principals motius de consulta en adults on possiblement es pugui acabar diagnosticant un TDAH! Els problemes emocionals sense tractament poden complicar les relacions personals i professionals. Cal tenir en compte que dins d’aquesta característica també s’inclou els canvis d’humor sobtats o el temperament irascible!
- Autoimatge negativa: acostumen a serpersones amb autocrítica negativa molt elevada en tots els àmbits del seu dia a dia.
- Nivells baixos de motivació: els és difícil de focalitzar-se amb les tasques.
- Sentiments d’inquietud, ansietat i preocupacions: per exemple,notar que tens ganes de moure’t però per les raons que siguin no pots fer-ho pot provocar frustració i acabar desencadenant ansietat. L’ansietat és un dels símptomes més comuns del TDAH en adults fins al punt que es poden fins i tot convertir-se en obsessions. Entre els sentiments d’inquietud més freqüents (de la mateixa manera que en l’etapa infantil i adolescent) trobaríem: moure’s amb freqüència, moure constantment les mans o les cames, canvis de posició freqüent en el seient, dificultats per mantenir-se quiet.
- Sentir-se fatigat: No parar de moure’s, dificultats per dormir o simplement el sobreesforç constant per estar concentrat o quiet que ha de fer una persona amb TDAH els pot esgotar, i aquest cansament provoca una preocupació significativa que a més a més empitjora tota la simptomatologia; s’entra en una espècie d’espiral negativa.
- Tenir mals hàbits de son i d’alimentació: la simptomatologia del TDAH pot afectar a descuidar la pròpia salut física.
- Dificultats en els diferents tipus de relacions: siguin professionals, romàntiques, d’amistat o platòniques. La impulsivitat, interrompre, no escoltar, distraccions són característiques que poden portar a malentesos, conflictes, etc.
- Abús de substàncies: s’ha demostrat que les persones amb TDAH tenen més probabilitat que els altres d’abusar de substàncies com l’alcohol, tabac, fàrmacs o diferents tipus de drogues; tot i així alguns estudis suggereixen que aquests abusos serien com a forma d’automedicació per atenuar les conseqüències del trastorn.
- Canvis de lloc laboral amb freqüència.
- Patrons repetitius de problemes de relacions socials, per exemple sempre la mateixa queixa de ruptures amoroses, divorcis, canvis de grup d’amics freqüent, etc.
DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT
El diagnòstic de TDAH en els adults, és molt similar al dels infants. Primer es duu a terme una entrevista clínica, fent una bona anamnesi i recollida d’informació. Cal fer ús de qüestionaris específics per l’edat adulta i en aquest cas, és molt important poder obtenir informació del funcionament de la persona en la seva etapa infantil i adolescent, per així poder veure quina simptomatologia continua vigent des de la seva infantesa. També és molt útil poder obtenir informació de l’escola, a través de diferents informes escolars, si és que encara es conserven, clar. Els pares o algun familiar proper de la persona avaluada també podrien ser molt bons informants!
També hi ha l’opció d’administrar tota una bateria de proves neuropsicològiques per acabar d’avaluar el funcionament executiu de la persona.
Un cop obtenim el diagnòstic és important iniciar el tractament, que sempre serà personalitzat segons els resultats obtinguts en les diferents proves administrades. Existeixen diferents opcions pel que fa al tractament:
El tractament per al TDAH més adient i efectiu és la combinació de tractament farmacològic i del psicoterapèutic: psicoeducació; entrenament de diferents habilitats i assessorament psicològic, a més a més, de diferents tipus de tècniques depenent d’altres patologies que hi puguin estar associades.
Com hem pogut veure, el TDAH, tot i considerar-se un trastorn del neurodesenvolupament, no únicament és dona amb nens. Molts adults estan sent diagnosticats avui en dia arribant amb motius de consulta per alteracions emocionals, i molts encara han de diagnosticar-se. És important que davant de qualsevol dubte o sospita o bé que et sentis identificat amb algunes de les característiques exposades demanis ajuda a un professional de la salut mental per poder realitzar un diagnòstic precís i buscar la millor alternativa de tractament per al teu cas en concret.
FONTS CONSULTADES:
DSM-IV i V. Manual Diagnòstic y Estadístic dels Trastorns Mentals, Quarta i Cinquena Edició. Associació Americana de Psiquiatria.
Goldman, R (13/08/2021) 14 síntomas de TDAH en adultos: Desorganización, fatiga y más. The Healthline Editorial Team: Psychology. Extret de:
https://www.healthline.com/health/es/sintomas-del-tdah-en-adultos#tratamiento
Lopez Curtis, D; Martín Clemente, C (2016).Evolución històrica del concepto del trastorno por dèficit de atenció e hiperactividad. Artículos de revisión: Canarias Pediatrica- Enero-Abril 2016. Vol.40, nº1.) Extret de:
https://www.dialnet.unirioja.es
National Institute of Mental Health (02/02/24). El TDAH a lo largo de la vida: Cómo se manifiesta en los adultos. Biblioteca Nacional de Medicina de los EEUU: MedlinePlus. Extret de:
