18 juny DOBLE DESAFIAMENT EN EL TDAH: Comprendre la disfòria sensitiva al rebuig
Imagina viure amb una sensibilitat extrema al rebuig, on una simple crítica o desaprovació pot desencadenar una tempesta emocional d’angoixa, ira i desesperació. Aquesta és la realitat quotidiana per a moltes persones que pateixen Disfòria Sensitiva al Rebuig (DSR), una condició sovint subestimada en l’àmbit de la salut mental, que limita la vida social de qui ho pateix. La DSR no només genera un gran impacte en les emocions i les relacions interpersonals, sinó que també pot coexistir amb altres trastorns neuropsiquiàtrics, com el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
El TDAH és àmpliament conegut pels seus símptomes d’inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. No obstant això, una dimensió menys reconeguda, però crucial del TDAH és la comorbiditat amb la DSR. En aquest article, explorarem la correlació entre el TDAH i la DSR, aportant llum sobre com interactuen i influencien la vida de qui ho pateix.
Característiques de la disfòria sensitiva al rebuig
La Disfòria Sensitiva al Rebuig és una resposta emocional intensa al rebuig, percebut o real, que pot manifestar-se amb símptomes com l’ansietat, la tristesa i la ira. Les persones amb DSR sovint experimenten una reactivitat emocional exagerada davant de situacions que podrien semblar trivials a altres persones. Aquestes reaccions no només afecten en el benestar emocional de l’individu, sinó que també poden tenir un impacte significatiu en les seves relacions interpersonals i en el seu funcionament diari.
Alguns dels símptomes principals de la DSR inclouen:
- Reaccions emocionals desmesurades davant de crítiques o rebutjos.
- Sentiments intensos d’angoixa, vergonya o desesperació.
- Evitació de situacions en què es podria experimentar rebuig.
- Dificultats per gestionar les emocions negatives associades al rebuig.
Relació amb el TDAH
El TDAH és un trastorn neuropsicològic caracteritzat per símptomes d’inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. A més dels símptomes principals, les persones amb TDAH sovint presenten dificultats emocionals, incloent-hi una elevada sensibilitat al rebuig. La comorbiditat entre el TDAH i la DSR és alta, i molts estudis han demostrat que els individus amb TDAH tenen més probabilitats de patir DSR en comparació amb la població general.
Els mecanismes subjacents que poden explicar aquesta relació inclouen factors neurobiològics i genètics compartits. Ambdós trastorns poden implicar disfuncions en els circuits neuronals, particularment aquells que involucren la dopamina i la norepinefrina, neurotransmissors clau en la regulació de les emocions i el comportament. Les àrees del cervell com el còrtex prefrontal i l’amígdala, implicades en el processament emocional i la resposta al rebuig, també poden estar afectades en persones amb TDAH i DSR.
Impacte en la Vida dels Afectats
La combinació de TDAH i DSR pot tenir conseqüències importants en diversos aspectes de la vida dels afectats. En l’àmbit acadèmic i professional, les dificultats per gestionar el rebuig poden desencadenar una baixa autoestima, una disminució del rendiment i una major probabilitat d’abandonament escolar o laboral. En les relacions interpersonals, la sensibilitat al rebuig pot produir conflictes freqüents, dificultats per establir vincles sòlids i un augment en l’aïllament social.
Per aquest motiu, resulta fonamental conèixer i aplicar estratègies efectives per gestionar la DSR, essent essencials perquè proporcionen eines pràctiques que ajuden les persones a reduir els efectes negatius de la DSR, promovent una millor adaptació davant el rebuig i la crítica. A més, ofereixen suport tant en l’àmbit individual com en la pràctica psicològica, contribuint a un enfocament integral que pot millorar significativament la qualitat de vida dels afectats. A continuació, es presenten algunes d’aquestes estratègies per tal de proporcionar eines pràctiques i efectives en la gestió de la DSR.
- Autoconsciència i educació: és primordial identificar els senyals de disfòria sensitiva al rebuig. Conèixer els teus desencadenants i reaccions pot ajudar-te a gestionar millor les teves emocions.
- Desafiar els pensaments negatius: identifica pensaments automàtics negatius relacionats amb el rebuig i substitueix-los per pensaments més realistes i adaptatius.
- Autoafirmacions positives i autocompassió: Repeteix frases que et recordin el teu valor i capacitat, fins i tot quan et sentis rebutjat. Practica ser amable amb tu mateix en moments de dolor emocional.
- Habilitats de comunicació: aprèn a expressar les teves necessitats i sentiments de manera clara i respectuosa.
La Disfòria Sensitiva al Rebuig (DSR) i el TDAH poden impactar en la vida dels afectats, tot i que amb les estratègies adequades, és possible mitigar-ne els efectes. L’educació, el suport emocional i les adaptacions acadèmiques i professionals són fonamentals per ajudar les persones a gestionar els seus símptomes. A través de la comprensió i l’empatia, podem crear un entorn on enfrontar els reptes per crear oportunitats de creixement personal.
FONTS CONSULTADES:
Arrimada, M. (2021). Disforia sensible al rechazo: qué es, síntomas, causas y tratamiento. Psicologia y Mente. https://psicologiaymente.com/clinica/disforia-sensible-rechazo
Dodson, M.D. (2024). New insights into rejection Sensitive Dysphoria. ADDitude. https://www.additudemag.com/rejection-sensitive-dysphoria-adhd-emotional-dysregulation/amp/
Ovcharenko, J. (2024) RSD en TDAH: Síntomas de disforia sensible al rechazo. https://numo.so/es/journal/rsd-adhd
