11 juny GESTIÓ DE LA RETIRADA ESPORTIVA
El món de l’esport està ple d’històries inspiradores d’atletes que han assolit el cim de l’èxit. Tanmateix, darrere de cada victòria i cada medalla, existeix una realitat inevitable: la carrera esportiva té un final.
Per a molts esportistes, la retirada suposa un moment crucial i desafiador en la seva vida. La transició de la competició d’alt nivell a una nova etapa pot ser complexa i plena d’incerteses. És per això que la prevenció i la preparació esdevenen claus fonamentals per afrontar aquest procés amb les millors garanties.
En aquest article, aprofundirem en les estratègies per prevenir la retirada esportiva de manera efectiva, així com en els passos a seguir quan aquesta arriba, sigui de manera natural o per altres causes.
Construir un futur sòlid per a la prevenció i preparació en la retirada:
La prevenció de la retirada esportiva no es limita a un únic moment, sinó que és un procés continu que ha de començar des de les primeres etapes de la carrera esportiva. Com es fa tot això?
1. Cultivant una mentalitat resilient:
– Treballa per al desenvolupament personal per fomentar la intel·ligència emocional, l’autoestima i la capacitat d’adaptació. Aquests són aspectes crucials per afrontar els reptes i frustracions que inevitablement es presentaran al llarg de la carrera esportiva.
– Estableix objectius realistes, ja que definir metes assolibles i alineades amb les capacitats i interessos permet mantenir la motivació, el compromís i evitar la desil·lusió.
– Planifica’t a llarg termini, perquè visualitzar el futur més enllà de l’esport competitiu i començar a explorar altres opcions professionals o personals és fonamental per a una transició exitosa.
2. Cuidant el cos i la ment:
– Fes prevenció de lesions; implementant rutines d’entrenament adequades, tècniques de recuperació efectives i una alimentació equilibrada. Són aspectes essencials per minimitzar el risc de lesions i prolongar la vida esportiva.
– Tingues cura de la salut mental. Prioritzant el benestar psicològic mitjançant tècniques de relaxació, mindfulness o suport psicològic especialitzat pot prevenir l’estrès, l’ansietat i altres problemes mentals que puguin afectar el rendiment i la qualitat de vida.
– Desenvolupa habilitats transversals per fomentar la formació en àrees com la comunicació, el lideratge o el treball en equip. Això pot obrir noves oportunitats professionals i facilitar l’adaptació a nous entorns. La formació contínua és molt important (i malauradament, sovint una àrea descuidada).
3. Construint una xarxa de suport sòlida:
– Rodeja’t de persones positives per mantenir un cercle proper de familiars, amics, entrenadors i altres professionals que aportin suport emocional i orientació és fonamental per afrontar els desafiaments i celebrar els èxits.
– Busca’t mentors. L’experiència i el coneixement d’atletes retirats o professionals d’altres àrees poden ser de gran ajuda i suport per guiar-te en el procés de transició.
– Connecta amb la comunitat, participant en activitats socials, grups de suport o esdeveniments esportius pot ajudar a combatre l’aïllament i enfortir la identitat com a esportista.
Afrontar la retirada: Navegant per un nou camí
La retirada esportiva, sigui natural o per altres causes, suposa un canvi significatiu en la vida de l’esportista. És important afrontar-la amb una actitud positiva i proactiva per aprofitar les oportunitats que aquest nou capítol ofereix.
1. Accepta la realitat:
– Reconeix les teves emocions: Sentir tristesa, nostàlgia o fins i tot por davant la retirada és normal i natural. Permetre’s experimentar aquestes emocions i buscar suport per processar-les és fonamental per avançar.
– Reformula la teva identitat: Deixar de banda la identitat com a esportista d’alt nivell pot ser un procés complex. Tanmateix, és important redescobrir-se i enfocar-se en les noves possibilitats que la vida ofereix.
– Acomiada’t de l’esport: Realitzar un ritual simbòlic, com una última competició o un esdeveniment d’homenatge, pot ajudar a tancar aquesta etapa de la vida de manera significativa.
2. Explora les noves oportunitats:
– Avalua interessos i habilitats: Reflexionar sobre les passions, talents i experiències acumulades al llarg de la carrera esportiva pot ser un bon punt de partida per explorar noves àrees professionals o personals.
– Investiga i planifica: Buscar informació sobre diferents opcions de formació, ocupació o emprenedoria, així com elaborar un pla d’acció concret, pot ajudar a fer passos ferms cap al futur.
– Aprofita la teva xarxa de contactes: No dubtis en sol·licitar suport a la família, amics, entrenadors o mentors per accedir a oportunitats laborals o rebre orientació professional.
3. Esforça’t per mantenir el benestar:
– Cuida la salut física i mental: Mantenir hàbits saludables d’alimentació, exercici i descans és fonamental per afrontar els desafiaments de la transició i preservar el benestar general.
– Cultiva noves relacions: Buscar nous grups d’amics o activitats que comparteixin interessos més enllà de l’esport pot ajudar a combatre l’aïllament i construir una vida plena.
Els motius de la retirada esportiva, marquen la diferència
Existeixen diferents tipus de retirades, i per tant diferents formes d’abordar-ho.
1. La retirada Natural:
És aquella que arriba per l’edat o de forma prevista. En aquests casos cal treballar en:
– El reconeixement i l’acceptació: és important reconèixer i acceptar el final de la carrera esportiva com una etapa natural del cicle vital.
– La celebració dels èxits: Significa, fer valdre els èxits assolits i la trajectòria esportiva, fomentant un sentiment d’orgull i satisfacció.
– Explorar les noves oportunitats: Guiar l’esportista en la cerca de noves metes i desafiaments que li permetin canalitzar la seva energia i entusiasme.
2. Retirada per Lesió:
És la que es dona per factors mèdics o psicològics que impedeixen la continuació de la pràctica esportiva i obliga a la retirada. Cal posar especial èmfasi en:
– Fer un acompanyament emocional: Brindar suport psicològic per gestionar el dolor, la frustració i la incertesa que pot generar una lesió que posa fi a la carrera esportiva.
– Oferir i facilitar una adequada orientació mèdica i de rehabilitació: Facilitar l’accés a atenció mèdica especialitzada i un procés de rehabilitació adequat per recuperar la salut i la qualitat de vida.
– Vetllar per explorar el ventall d’alternatives disponibles: Ajudar l’esportista a identificar altres activitats físiques o esportives que siguin compatibles amb la seva condició física i que li permetin mantenir un estil de vida actiu.
3. La retirada per Causes Externes (problemes en l’equip, federatius, temes polítics, econòmics, etc.):
És aquella que et trobes per problemes aliens a tu i que cal gestionar davant de la incertesa i la informació disponible. En aquest cas, es recomana:
– Fer una anàlisi de la situació: Comprendre les causes externes que han motivat la retirada i abordar-les de manera objectiva i constructiva.
– Treballar per a la gestió de la ira i la frustració: Ajudar l’esportista a canalitzar de manera saludable les emocions negatives que poden sorgir després d’una retirada inesperada.
– Revaloració dels objectius: Replantejar les metes i objectius professionals a la llum de les noves circumstàncies, buscant noves oportunitats que s’ajustin a les capacitats i interessos de l’esportista.
Els majors desafiaments que poden afrontar els esportistes en retirar-se
La retirada d’un esportista marca un moment important en la seva vida, però també pot ser un període de grans desafiaments. Després d’haver dedicat anys d’esforç i sacrifici a la seva carrera esportiva, molts esportistes s’enfronten a una sèrie de precaucions i perills que han de superar per adaptar-se a una nova realitat.
1. La invisibilitat:
La fama i el reconeixement que molts atletes gaudeixen durant la seva carrera esportiva poden desaparèixer abruptament en retirar-se. Això pot generar una sensació de “ser invisible” que pot afectar negativament la seva autoestima i el seu estat emocional. És important que els esportistes trobin noves formes de connectar amb la societat i sentir-se valorats pel que són més enllà del seu rendiment esportiu.
2. Afrontar i gestionar el “NO”:
Al món de l’esport, els esportistes estan acostumats a rebre respostes positives i a assolir els seus objectius. Tanmateix, en retirar-se, poden trobar-se amb més negatives i obstacles en el seu camí. És rellevant que desenvolupin la capacitat d’afrontar i gestionar el “no” de manera resilient i constructiva.
3. Addiccions i mals hàbits:
La pressió i l’estrès que comporta una carrera esportiva poden portar alguns atletes a desenvolupar addiccions o mals hàbits. En retirar-se, l’absència de la rutina i l’estructura de l’esport pot augmentar el risc de caure en aquests comportaments. És important que els esportistes busquin ajuda professional si és necessari i que cultivin hàbits saludables per mantenir el seu benestar físic i mental.
4. El treball dur és la nova norma:
En l’esport, el talent i la dedicació poden portar un esportista a assolir l’èxit. Tanmateix, en retirar-se, el treball dur i la perseverança esdevenen encara més importants per assolir els seus objectius. És important que els esportistes desenvolupin una ètica de treball sòlida i que estiguin disposats a esforçar-se per assolir els seus objectius en la nova etapa de la seva vida.
5. Adaptar-se a una nova realitat:
La retirada d’un esportista implica un canvi radical en el seu estil de vida. És important que s’adaptin a una nova rutina diària, que trobin noves activitats que els apassionin i que cultivin relacions socials fora de l’àmbit esportiu.
6. El repte financer:
Cal destacar que els esportistes també poden enfrontar problemes financers en retirar-se. En molts casos, la seva carrera esportiva no els ha permès acumular suficients estalvis per mantenir el mateix nivell de vida que tenien durant la pràctica esportiva. És important que els esportistes planifiquin el seu futur financer amb anticipació i que busquin oportunitats d’inversió o treball que els permetin mantenir la seva estabilitat econòmica.
La retirada d’un esportista pot ser un període desafiador, però també una oportunitat per reinventar-se i descobrir noves possibilitats. És important que els esportistes es preparin per afrontar els desafiaments que se’ls presentin i que busquin suport professional si és necessari.
Amb l’actitud i la preparació adequades, els esportistes poden superar les dificultats i construir una vida plena i satisfactòria després de l’alt rendiment.
Us presentem algunes recomanacions de lectura per afrontar aquesta etapa:
- Phelps, M. A., & Stark, P. R. (2012). El fin de la carrera: Cómo afrontar la retirada del deporte de élite. Editorial Planeta.
- Grover, T. (2018). La segunda carrera: Cómo convertirte en un campeón en la vida después del deporte. Editorial Aguilar.
- Mouratoglou, P. (2020). Más allá del juego: Cómo los deportistas pueden desarrollar su potencial y tener éxito en la vida. Editorial Roca.
- Carlin, M. (2011). El proceso de retirada y ajuste vital en deportistas de alto rendimiento. Editorial Paidotribo.
- García Mera, J. (2020). Cuando el deporte te abandona. Editorial Círculo Rojo.
FONTS CONSULTADES:
- Andreu Matalí. Las tres etapas de la retirada de un deportista. En la web personal de Yo Fui Jugador. Extret del lloc web següent: https://yofuijugador.com/las-3-etapas-de-la-retirada/
- Jimenez, Lara (2019). Retirada deportiva, ¿y ahora qué?. AFEDECYL. Extret del lloc web següent: https://afedecyl.com/2019/09/retirada-deportiva-y-ahora-que/
- Psicólogos del deporte online (2020). La retirada deportiva, ¿aparece de repente o se trabaja? Extret del lloc web següent: https://www.psicologosdeldeporteonline.com/la-retirada-deportiva-aparece-de-repente-o-se-trabaja/
