LA HIPOCONDRIA: Un trastorn d’ansietat per malaltia

LA HIPOCONDRIA: Un trastorn d’ansietat per malaltia

Què és la hipocondria?

La hipocondria és un trastorn psicològic caracteritzat per la preocupació excessiva, irracional i infundada de patir una malaltia greu, interpretant de manera catastròfica qualsevol símptoma físic que es pugui sentir. Aquesta creença persisteix malgrat que les proves mèdiques siguin negatives.

Aquest trastorn afecta entre el 2-3% de la població general i pot portar les persones a sotmetre’s a revisions mèdiques excessives o, al contrari, a evitar-les per por a rebre males notícies. La hipervigilància a les sensacions corporals pot generar un cercle de malestars psicosomàtics, fent que les persones sentin físicament símptomes causats per la seva pròpia ment.

Símptomes de la hipocondria

El nucli del trastorn no és la malaltia física, sinó l’ansietat i la por excessiva a desenvolupar una malaltia. Les persones hipocondríaques interpreten sensacions normals o benignes del cos com a senyals de malalties greus.

Els símptomes inclouen l’autoobservació constant de signes físics, consultes mèdiques freqüents que són cancel·lades, recerques a internet sobre símptomes específics i una creença persistent que les proves mèdiques negatives són incorrectes. També solen evitar persones o llocs que consideren perillosos per a la seva salut i poden experimentar símptomes reals a causa de l’ansietat.

Aquesta por pot portar a comportaments obsessius com:

  • Autoobservació constant de signes físics
  • Invertir molt de temps al llarg del dia pensant sobre símptomes, salut i malaltia i les seves conseqüències, gairebé de forma circular o imaginant una vegada i una altra el mateix final catastròfic.
  • Revisions corporals constants.
  • Consultes mèdiques freqüents
  • Recerques exhaustives a internet sobre malalties.
  • Creença persistent que les proves mèdiques negatives són incorrectes
  • Eviten persones o llocs que consideren perillosos per a la seva salut
  • Poden experimentar símptomes reals a causa de l’ansietat.
  • Quan apareix una afecció mèdica diagnosticable (que no té per què ser la que imagina l’individu) o existeixen riscos de patir-la per antecedents familiars, l’ansietat i preocupacions que la persona mostra són clarament excessives i desproporcionades a la gravetat de la malaltia.

La hipocondria pot causar:

  • Interferència significativa en la vida quotidiana.
  • Dificultats relacionals a causa de l’atenció constant a la malaltia.
  • Adopció del rol de malalt, amb atenció excessiva i comportaments sobreprotectors dels éssers estimats.
  • Sentiments de frustració, por intensa, indefensió, tristesa, i en alguns casos, depressió.

Quines poden ser les causes?

Les causes exactes de la hipocondria no estan clares, però poden incloure:

  • Experiències personals o de familiars amb malalties greus.
  • Pares sobreprotectors centrats en problemes de salut.
  • Exposició a situacions estressants o traumàtiques durant la infància o en la vida adulta, com la mort d’un ésser estimat.
  • Condicions mèdiques preexistents, com ansietat o depressió.
  • Experiències negatives en el sistema d’atenció sanitària, com ara diagnòstics incorrectes o falta d’atenció mèdica adequada.
  • Factors genètics o biològics que predisposen la persona a desenvolupar trastorns d’ansietat.
  • Trets de personalitat, com ara tendències perfeccionistes o obsessives, que poden augmentar la preocupació per la salut.
  • Manca d’educació sobre la salut i el funcionament del cos, la qual cosa pot portar a malinterpretar els símptomes normals com a signes de malaltia greu.

Com es pot gestionar?

Per als que s’identifiquen amb aquests símptomes, algunes pautes inclouen:

  • Evitar parlar constantment de malalties.
  • Practicar mindfulness per descentrar l’atenció del dolor.
  • Acceptar les sensacions físiques sense alarmar-se i esperar un temps abans de prendre decisions.
  • Establir límits en la recerca d’informació mèdica: limita’t a buscar informació mèdica només de fonts fiables i estableix un límit de temps per a aquestes recerques.
  • Establir rutines saludables: mantenir un estil de vida saludable que inclogui una alimentació equilibrada, exercici regular i suficient descans pot ajudar a reduir l’ansietat i millorar el benestar general.
  • Practicar tècniques de relaxació: la respiració profunda, la relaxació muscular progressiva i altres tècniques de relaxació poden ajudar a reduir l’ansietat i l’estrès associats amb la hipocondria.
  • Buscar suport social: Parla amb amics, familiars o un grup de suport sobre les teves preocupacions. Compartir els teus sentiments pot ajudar-te a sentir-te menys sol i proporcionar una perspectiva externa sobre les teves preocupacions.
  • Ser compassiu amb tu mateix: recorda que la hipocondria és un trastorn de salut mental i buscar ajuda per gestionar-la és un pas valent i positiu. Sigues amable amb tu mateix durant aquest procés de recuperació.
  • Exercitar-se regularment: l’exercici físic pot ajudar a reduir l’ansietat i millorar l’estat d’ànim. Troba una activitat que t’agradi, ja sigui caminar, córrer, nedar o practicar ioga, i fes-ho regularment.
  • Limitar el consum de notícies i xarxes socials: les notícies i les xarxes socials poden alimentar l’ansietat i augmentar les preocupacions sobre la salut. Limita la teva exposició a aquestes fonts d’informació, especialment si notes que et fan sentir més ansiós.
  • Practicar l’acceptació: aprèn a acceptar que la incertesa és part de la vida i que no sempre pots controlar el que passa en el teu cos.
  • Consulta a professionals de la salut per obtenir diagnòstics precisos i suport psicològic: la teràpia cognitiva-conductual és l’enfocament terapèutic més recomanat per a la hipocondria. Ajuda a identificar i canviar els pensaments irracionals sobre la salut, així com a desenvolupar estratègies per gestionar la por i l’ansietat.
  • En alguns casos, pot ser necessari combinar la teràpia psicològica amb tractament farmacològic receptat per un professional de la psiquiatria.

Conclusió

La hipocondria és un trastorn seriós que pot dominar la vida d’una persona, però amb el tractament adequat i el suport de professionals, és possible gestionar i reduir els símptomes, millorant així la qualitat de vida.

És fonamental que les persones amb hipocondria busquin ajuda professional per millorar la seva qualitat de vida i gestionar la seva ansietat de manera efectiva.

FONTS CONSULTADES:

Sociedad Española de Medicina Interna. (2024). Hipocondriasis. Article

extret del lloc web següent: 

https://www.fesemi.org/informacion-pacientes/conozca-mejor-su-enfermedad/hipocondriasis#:~:text=La%20hipocondr%C3%ADa%20es%2C%20en%20esencia,fuente%20de%20segura%20enfermedad%20biol%C3%B3gica.

Pascual, M. (2020). Hipocondría, conviviendo con el miedo. Article

extret del lloc web següent:  https://itasaludmental.com/blog/link/242

Casado, R. (2022). Trastorno hipocondriaco: qué es y claves para superarlo. Article

extret del lloc web següent: https://amadag.com/trastorno-hipocondriaco/?gad_source=1&gclid=CjwKCAjwgdayBhBQEiwAXhMxtuB_GeHw7AAYbn5BJFJbMXQpAS37YreJv3qKF5tKaUg2qDbzbRzA9xoCiMMQAvD_BwE

Politi, A. (2023). Hipocondria: señales características de alguien que piensa que siempre está enfermo (aunque esté bien). Article extret del lloc web següent:  https://www.revistavanityfair.es/articulos/hipocondria-senales-caracteristicas-de-alguien-que-piensa-que-siempre-esta-enfermo-aunque-este-bien

@capsiandorra
@capsiandorra
@capsiandorra