21 nov. LA SÍNDROME DE L’IMPOSTOR: La maledicció de l’èxit
La síndrome de l’impostor és un fenomen psicològic pel qual la persona creu que no és intel·ligent, capaç o creativa, malgrat que les evidències indiquen que és hàbil, presenta un alt rendiment i té èxit. És sentir-te com un impostor quan realment no ho ets. Tot i que la síndrome de l’impostor no està tipificada com un trastorn psicològic clínic, sabem que moltes persones ho pateixen i venen a tractar-ho en consulta privada.
Aquestes persones no poden interioritzar el seu èxit i, en conseqüència, experimenten sentiments generalitzats de dubte, ansietat, depressió o temor de quedar exposats com un frau (en el) seu entorn, malgrat les proves verificables i objectives del seu èxit. Els termes “síndrome de l’impostor” i “fenomen de l’impostor” s’utilitzen indistintament a la literatura recent.
La síndrome de l’impostor va ser descrita per primera vegada l’any 1978 per Suzanne Imes i Pauline Rose Clance, doctores en Filosofia, com una observació que es donava per primera vegada entre dones d’èxit i altres grups marginats. Des de la publicació original, la síndrome de l’impostor s’ha estès significativament a la literatura científica i als mitjans de comunicació.
Hi ha diversos indicis que poden indicar que estem patint la síndrome i inclouen els símptomes següents:
- Una sensació repetida de manca de mereixement davant dels èxits aconseguits. La persona pensa que els seus èxits es deuen a la sort o l’ajuda rebuda pels companys.
- El temor constant que es descobreixi “la veritat”, és a dir, que la persona no es mereix estar on és a la seva vida laboral o que no és tan competent com els altres pensaven.
- Les expectatives de fracàs, fins i tot en situacions en què normalment obté l’objectiu marcat.
- Una marcada desconfiança envers les seves pròpies capacitats personals o baixa autoestima.
- Ser massa crític amb si mateix i perfeccionista.
Cal saber que un altre fenomen sobradament conegut com és la síndrome de burnout, és una de les conseqüències més habituals de la síndrome de l’impostor.
TIPUS DE SÍNDROME DE L’IMPOSTOR
L’especialista de la síndrome de l’impostor, doctora Valerie Young, va establir 5 tipologies o grups de persones més propenses a patir la síndrome.
- L’expert
Les persones que pateixen aquesta síndrome de l’impostor solen estar buscant cursos i certificacions contínuament. Aquestes persones solen sentir por de no comptar amb tots els coneixements necessaris per afrontar la seva feina.
- L’individualista
Les persones que pateixen aquesta mena de síndrome de l’impostor eviten demanar ajuda. Creuen que en demanar ajuda estan sent pitjors en l’exercici de la feina.
- El perfeccionista
Aquest tipus de síndrome es caracteritza per un sentiment d’insatisfacció constant amb la feina feta. Aquest sentiment sovint genera ansietat i nivells d’estrès alts.
- El geni
Si penses que has de saber de tot, i ser expert en tot, i la teva autoexigència s’expandeix a gairebé qualsevol disciplina, llavors potser aquest sigui el teu cas. Les persones que pateixen aquesta mena de síndrome de l’impostor senten que no són bones en res.
- El superheroi o superheroïna
Aquestes persones senten la necessitat constant de fer més que els altres i millor. Necessiten demostrar-se que poden amb tot i fins i tot amb part de la feina dels altres per sentir-se bé amb ells mateixos.
COM PODEM SUPERAR-HO?
Centra la teva atenció en els fets
La síndrome de l’impostor et fa sentir que no ets bo a la teva feina, però sovint aquesta sensació es basa en la por, no en la realitat. La millor manera de combatre la síndrome de l’impostor és separar els sentiments dels fets.
Reconeix, valida i passa pàgina
Combatre la síndrome de l’impostor no és pas ignorar les teves emocions. Més aviat, la millor manera de combatre aquesta sensació és reconèixer que et sents malament, validar que és normal sentir-se així i després oblidar aquests sentiments si no estan basats en la realitat.
Comparteix com et sents
La síndrome de l’impostor és un sentiment que pot aïllar molt. Però en realitat, aquests sentiments són molt comuns. Si t’estàs preguntant com combatre la síndrome de l’impostor, la pròxima vegada que et sentis així, intenta compartir aquests sentiments amb una altra persona. Has de saber que quan mantens en secret els teus sentiments, es fan més grans i més difícils de gestionar, i és molt possible que trobis algú que també hagi experimentat la síndrome de l’impostor.
Cerca evidència
Si reconèixer o compartir els teus sentiments no et resulta útil, intenta combatre els teus sentiments amb l’evidència. Sovint, la síndrome de l’impostor no es basa en fets, així que concentra’t en els fets reals per combatre aquests sentiments.
Si sovint sents que no estàs fent la teva feina a temps, repassa els teus projectes més recents. Revisa la feina que has fet per veure si els teus sentiments es basen en els fets. Si és així, hauràs identificat alguna cosa concreta en què pots treballar i millorar. Si no és així, fes servir aquests fets cada vegada que la teva veu interior et digui que no ets prou bo.
Reestructura els teus pensaments
Els nostres pensaments tenen molt poder. L’actitud amb què encarem el món té el poder de modelar la nostra realitat, tant de manera positiva com negativa.
Si sovint la teva veu interior és negativa, comença a indentificar-la i modifica-la tant com sigui possible.
Busca un mentor
Per combatre la síndrome de l’impostor intenta millorar les teves habilitats de manera activa. D’aquesta manera, cada vegada que la veueta interior xiuxiueja que no ets prou bo en alguna cosa, li podràs contestar que estàs en el procés de millora. Una excel·lent manera de fer-ho és trobar un mentor. Busca algú de la teva empresa o del teu camp d’especialització que et pugui oferir consells pràctics i suport.
Aprèn del teu entorn
Un símptoma comú de la síndrome de l’impostor és comparar-te amb els altres i pensar que la feina que fas no arriba a ser tan bona. La pròxima vegada que et sentis temptat a comparar-te amb els demès, atura’t un moment i, en canvi, fixa’t què en pots aprendre. El fet és que hi ha persones que són millors que tu en alguns aspectes. A part que no et fa menys valuós, et genera l’oportunitat que n’aprenguis.
Celebra els teus èxits
De vegades, la millor manera de combatre la síndrome de l’impostor és anar de cara. Quan sentis que has fet alguna cosa bé, celebra-ho! Si et sents còmode, comparteix el teu èxit amb el teu equip. Però si et sembla que aquest és un pas massa gran en aquest moment, comparteix-ho amb algú extern a la feina, com un amic o un membre de la teva família. També pots crear una llista de les qualitats i habilitats que tens. Poden estar associades al teu lloc de treball o referir-se a la teva persona.
Conserva aquesta llista, juntament amb una sèrie de comentaris addicionals que hagis rebut del teu cap i companys al llarg del temps, i consulta-la cada cop que necessitis una empenta.
FONTS CONSULTADES:
Clance, P.R. & Imes, S. (1978) The Imposter Phenomenon in High Achieving Women: Dynamics and Therapeutic Intervention. Georgia State University University Plaza. Psychotherapy Theory, Research and Practice Volume 15.https://www.paulineroseclance.com/pdf/ip_high_achieving_women.pdf
Huecker, M., Shreffler, J. McKeny, P. & Davis, D. (2023) Imposter Phenomenon. National Library of Medicine. PubMed. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36251839/
Martins, J. (2022). ¿Qué es el síndrome del impostor y cómo combatirlo? Extret del lloc web següent: https://asana.com/es/resources/impostor-syndrome
Young, V. (2011). The 5 Types of Impostor Syndrome. From chapter 6: The Competence Rulebook for Mere Mortals in The Secret Thoughts of Successful Women: Why Capable People Suffer from Impostor Syndrome and How to Thrive in Spite of It. Crown Business. Impostor Syndrome Institute. https://impostorsyndrome.com/articles/5-types-of-impostors/
Segueix-nos a:
