LA CÀRREGA MENTAL A LA FEINA

Sabem que és complicat fer front a les demandes exigents que ens presenta el dia a dia. A la feina, hem de gestionar i aprendre a fer malabarismes entre reunions, informes, trucades i correus, solucionar problemes, assolir objectius, vetllar per l’optimització, relacionar-se amb els companys i saber comunicar, etc. Tot això ens pot abocar fàcilment a un desbordament emocional i fer-nos sentir que no arribem mai a tenir-ho tot sota control amb els consegüents efectes sobre la nostra salut i humor. En els casos més greus, ens pot abocar a un burn-out.

A més a més, a aquesta càrrega mental de la feina cal afegir-hi que hem de mantenir un equilibri amb la vida personal… Així doncs és fàcil que pugui interferir a la vida de família, la vida social, la vida esportiva… Per exemple, quants cops t’has endut les preocupacions de la feina a casa, pensant en les problemes laborals mentre sopes amb la família, o responent correus abans d’anar a dormir. Creant així, lentament, un esgotament cada cop més accentuat.

La càrrega mental és el conjunt d’operacions mentals efectuades per un treballador durant la seva activitat professional.

Existeixen dos tipus de càrregues:

La càrrega mental psicològica: es desencadena per les dificultats percebudes durant l’execució d’una tasca. Està més lligada als objectius, al temps del que disposo per fer les tasques i a l’ambient. 

La càrrega mental emocional: Ve donada pels esforços emocionals que van associats a l’execució de la tasca. Més lligats a les relacions humanes o les professions mèdiques. 

La sobrecarrega pot aparèixer a causa de l’estrès generat per l’organització a la feina (massa càrrega de feina, fer múltiples tasques, manca de temps), la satisfacció de les exigències personals (no assolir la remuneració esperada, o manca de reconeixement), la relació amb els companys o els caps (manca de suport dels caps davant les dificultats, els conflictes o situacions tenses) o els canvis que es poden presentar (mancances de mitjans per desenvolupar la feina, haver-se d’adaptar constantment).

Així doncs, davant d’aquestes situacions, el nostre cos es prepara per fer-hi front amb un augment de l’estrès. L’estrès en si no és dolent, ans al contrari, ens manté alerta per fer front a les demandes de l’entorn; però quan aquest persisteix ens esgota i ens acaba desbordant. És quan diem que entrem en sobrecarrega.

Quins són els signes de càrrega mental a la feina?

Hi ha signes doncs que ens poden alertar de la sobrecàrrega mental. Hi ha, tanmateix, tècniques per sortir d’aquesta espiral i reconciliar-te amb l’entorn laboral:

1. Pren consciència de la sobrecàrrega: és el primer pas. Cal estar atents per saber detectar els símptomes que es manifesten en cadascun de nosaltres. És com tot, si no ho veig, no hi puc posar remei. I si a més, detectes concretament què és allò que et carrega, molt millor. 

2. Separa clarament la vida personal de la professional. Quan deixes els nens a l’escola per exemple o entres per la porta de la feina, és quan poses el MODE CONCENTRACIÓ, i d’igual manera, quan surts de treballar o has respost als correus o trucades de final de dia o tancat els darrers temes del dia, poses el MODE PERSONAL. Cal definir els límits clarament de cadascun d’ells com a senyals que estàs en un o en altre per no trepitjar-ne cap.

3. Deixa de fer varies coses alhora. Fes blindatges de temps, és a dir, bloqueja’t les franges de temps que necessites per fer una tasca concreta a la feina avaluant el temps que necessites. Així, evites multiplicar tasques o fer-les amb nervis i amb el risc de ser poc precís o caure en errors. Segurament mentre fas una trucada, estàs intentant alhora respondre o llegir correus? Per limitar la càrrega mental, la idea és reduir la quantitat d’informació que mantinc al cap i també la complexitat de la gestió d’aquesta informació.

4. Digues NO. Això vol dir que ens hem d’escoltar millor. En lloc de voler arribar a tot sense seleccionar, parem i reflexionem si cal realment. Per exemple, després d’un dia o una setmana ben carregada de feina, dir no a un àpat a casa que s’ha de preparar perquè volem quedar bé amb els convidats per a la mateixa nit. En lloc de carregar-nos innecessàriament, ens escoltem i ens diem NO o ARA NO. Aprèn a delegar o posposar.

5. Aprèn a prioritzar les tasques. Cal aprendre a diferenciar entre el que és important i urgent. Un exercici que podem fer és diferenciar clarament les nostres tasques amb les següents etiquetes: important/urgent (aquí hi ha d’haver ben poques coses), important/no urgent (totes les tasques que ajuden a prevenir la sobrecarrega), urgent/no important (correus, trucades i gestions vàries del dia) i finalment, no urgent/no important (el que ens roba temps realment sense ser productiu). Així doncs, contextualitza i sigues flexible sabent diferenciar aquestes etiquetes entre les tasques del teu dia per evitar entrar en sobrecarrega. 

6. Comparteix les teves emocions. Expressa el que sents i comparteix-ho amb les teves persones preferides i el cercle de confiança. A part d’alliberar la càrrega mental, també et poden donar idees de com ho fan ells. 

7. Centra’t en el present. No és un tòpic més, simplement quan decideixis fer una pausa, fes que ho sigui. No aprofitis per mirar correus, missatges, retornar trucades o parlar amb algun company per resoldre un problema. Centrem-nos en l’acció senzilla. Si t’aixeques per prendre un cafè, gaudeix-lo. En fer-ho, alleugeres la pressió.

8. Posa especial atenció a alimentar-se bé, dormir les hores necessàries i fer exercici. Portar una vida ordenada, amb hàbits i horaris estructurats i coherents, permeten al teu cos i la teva ment a estar preparats per les exigències del dia. La idea no és convertir aquests hàbits en una activitat que et generi més estrès. Han de ser hàbits acoblats naturalment a la teva rutina que no impliquin fer més malabarismes amb el temps que disposes. 

9. Comença a fer teràpia. Si veus que ja és tard i que no saps com ensortir-te’n, acudeix a un/a professional de la psicologia. T’ajudarà a aprofundir en les causes i els efectes de la teva càrrega mental, i t’ajudarà a trobar les estratègies per afrontar-la. Fins i tot, algunes empreses ja contemplen aquest suport dins del seu equip i potser te’n pots aprofitar.