27 set. COM ELIMINAR COMPORTAMENTS NO DESITJATS EN ELS NENS I NO TAN NENS?
Fa temps que intentes eliminar un comportament inadequat del teu fill i no te’n surts?
El teu fill es porta malament i no saps com corregir-lo?
Cansat/da de “castigar” al teu fill i que hagi deixat de tenir un efecte?
Comencem per allò més bàsic, la conducta dels nens és complexa però simple alhora.
Si un nen canta (conducta) i tu el felicites o l’aplaudeixes (resposta) és més probable que torni a repetir aquesta conducta. Això és el que entendrem com el reforçament positiu. El reforçament permet crear o mantenir conductes en els teus fills.
Ara bé, si el teu fill canta (conducta) i tu el renyes o el crides (resposta), és més probable que deixi de repetir aquesta conducta. Això és el que entendrem com el càstig. Aquesta tècnica permet reduir o eliminar conductes en els teus fills.
Fins aquí sembla fàcil, però, què passa quan el teu fill canta amb l’objectiu de cridar la teva atenció i així aconseguir que li facis cas mentre tu estàs parlant per telèfon? Doncs que si el renyes (resposta que suposadament seria un càstig) resulta que en realitat el que estaries fent és reforçar la seva conducta (en aquest cas busca atenció) i per tant, estaràs contribuint a que aquest comportament es mantingui en comptes de reduir-se. Així doncs, què fer davant cada conducta no és tan evident.
El propòsit d’aquest article és de proporcionar eines per reduir o eliminar un comportament no desitjat en els teus fills amb tècniques per ampliar el teu repertori a l’hora d’aplicar els càstigs clàssics que possiblement han deixat de tenir efecte.
Les conductes inadequades acostumen a produir-se per frustració, malestar físic, demanda d’atenció, per evitar fer quelcom o per que anteriorment han estat útils al nen per aconseguir alguna cosa que desitjava.
Abans de parlar de les tècniques cal tenir en compte 6 punts:
- Cal descobrir què ha causat l’aparició de la conducta no adaptativa.
- Escollir la tècnica més adequada i útil per a les característiques de la conducta. Procura fer ús de les tècniques de menys a més intensa.
- Aplicació immediata de la conseqüència, perquè el nen relacioni aquesta conseqüència amb la conducta inadequada realitzada.
- La tècnica escollida s’ha de realitzar sempre que el nen faci la conducta que volem eliminar.
- Quan podem preveure la conducta inadequada davant d’una situació el millor que podem fer és anticipar al nen la situació que succeirà, d’aquesta manera podem aconseguir que la reacció del nen no sigui la mateixa o es presenti en menor intensitat.
- Per utilitzar eines per eliminar o reduir un comportament no hem d’oblidar que el principi fonamental del treball de modificació de conducta és utilitzar el reforç positiu per promoure les conductes desitjades.
TÈCNIQUES PER ELIMINAR O REDUIR COMPORTAMENTS
És la retirada dels reforçadors que, prèviament sostenien un comportament, de forma que quan s’inicia la tècnica el comportament es va debilitant fins desaparèixer. Es tracta doncs d’ignorar la conducta inadequada, sense prestar atenció verbal o no verbal (per exemple una mirada). Quan el nen realitza la conducta inadequada el teu paper és fer com si no s’estigués produint i seguir amb la tasca que estàs fent. Només es reforcen les conductes positives. És a dir, si està fent una tasca i al mateix temps fa la conducta inapropiada, es reforçarà el fet de fer la tasca. El nen ha d’adonar-se que realitzar aquesta conducta inadequada no li serveix de res.
Per exemple, el nen està plorant perquè està enfadat mentre fa un trencaclosques. “Que bé fas el trencaclosques!” S’ignoraran els crits, plors … en cap cas se li dirà “deixa de plorar”.
Podem fer atenció quan s’observi que la intensitat de la conducta disminueix, reforça verbalment amb frases “que bé ja estàs més tranquil” …
Atenció, en aquest cas s’ha de tenir en compte que amb la tècnica d’extinció la conducta a eliminar augmentarà (pic d’extinció) molt abans que comenci a disminuir. És important mantenir-se ferm mentre es porta a terme aquest pic ja que si no l’aplicació de la tècnica no serà eficaç.
Quan utilitzar-la? Quan volem eliminar una conducta del nen que evidentment no suposi un dany per a si mateix o per tercers. Les conductes més susceptibles d’extingir-se amb aquest mètode seran aquelles que obtinguin un reforç social que és proporcionat per les persones del entorn del nen.
És una tècnica que pretén reforçar d’una altra forma o altres coses amb la finalitat que desapareguin de forma natural els comportaments no desitjats o que disminueixin en intensitat o freqüència.
REFORÇ DIFERENCIAL DE TAXES BAIXES (RDTB):
S’utilitza per conductes que es volen reduir en freqüència però no eliminar, perquè potser sí que es “bona” aquesta conducta però no en la seva freqüència.
Per exemple, un nen intervé molt a classe preguntant constantment i acaparant els debats que el professor proposa.
El que es farà doncs és reforçar el comportament sempre i quan es mantingui dins d’uns límits prèviament establerts i es deixarà de reforçar si supera aquests límits.
Per aplicar aquesta tècnica:
- Determinarem el nivell adaptat d’emissió d’aquest comportament. Per exemple, el nen que intervé excessivament a classe podrà intervenir màxim 5 vegades durant una hora de classe.
- Establir la línia base i el ritme de disminució del comportament. No podem fer desaparèixer el comportament de cop, així que primer hem de saber quantes vegades emet el nen el comportament per decidir el ritme de descens progressiu fins aconseguir el comportament objectiu. Per exemple, el nen que intervé molt a classe ho fa aproximadament 20 vegades en una hora. Així en cada debat ficarem com a objectiu disminuir aquest comportament de 4 en 4 intervencions. Per exemple, la propera vegada podrà intervenir un màxim de 16 cops. En el proper 12 i així fins al nº desitjat, en aquest cas 5.
- Concretar el reforçador per cada objectiu establert. Per exemple, se li dirà al nen que pot endur-se un còmic després de la propera classe si ha aconseguit intervenir 16 vegades.
- Quan la conducta comença a donar-se amb menys freqüència el reforç també es donarà amb menys freqüència.
REFORÇ DIFERENCIAL D’ALTRES CONDUCTES (RDA)
Aquesta eina no pretén una moderació del comportament no desitjat sinó la seva eliminació definitiva per tractar-se d’un comportament no adaptat.
Consisteix en reforçar al nen sempre que no faci el comportament que volem eliminar. D’aquesta forma es defineixen períodes de temps progressivament majors (per exemple 5 minuts, després 15, etc.) i espais o situacions en els quals no es pot fer el comportament (per exemple al menjador, al pati, al WC). Si el nen no emet el comportament durant el temps establert o en el lloc establert es proporcionarà el reforçador.
Per exemple un nen que es mossega les ungles. Al principi podem establir el reforç si no ho fa mentre està mirant la TV. Després podem pactar-ho mentre fa els deures. I així successivament fins eliminar el comportament.
És una tècnica útil per eliminar conductes disruptives a l’aula o comportaments auto-lesius.
REFORÇ DIFERENCIAL DE CONDUCTES INCOMPATIBLES (RDCI)
Es tracta de reforçar una conducta que és incompatible o que no pot fer-se al mateix temps que la que es vol eliminar.
Per exemple, una adolescent que cada vegada que s’apropa al mirall del WC es toca els granets, una conducta incompatible podria ser mirar-se al mirall amb una pilota anti-estrès a la mà. Cada vegada que aconsegueix haver-se mirat al mirall sense tocar els seus granets obté el reforç. Progressivament s’espaia en el temps l’obtenció del reforç.
Pot ser una bona tècnica per revertir hàbits, per tics o hàbits nerviosos.
REFORÇ DIFERENCIAL DE CONDUCTES ALTERNATIVES (RDCA)
Es la mateixa tècnica que l’anterior però s’utilitzarà quan no es puguin trobar conductes incompatibles.
Per exemple, si desitgem que el nostre fill no jugui a la consola podríem proposar-li fer altres coses, encara que aquestes no siguin incompatibles, però si alternatives al fet de jugar a la consola, com per exemple, llegir un còmic, jugar amb el lego, etc. I reforçar externament aquest fet.
És una tècnica que consisteix en dissenyar un entorn el més lliure possible d’estímuls disparadors de la conducta inadaptada. Així doncs es tracta de identificar els estímuls que faciliten l’aparició del comportament no desitjat i eliminar la seva presència. Es tracta de facilitar el control d’alguns comportaments que costa frenar davant l’aparició de l’estímul.
Per exemple, ficar un control parental per a no veure un determinat tipus de contingut online determinar un filtre a l’ordinador per no sobrepassar el temps dedicat al joc online, eliminar els estímuls distractors durant el temps d’estudi, no portar diners quan passem per aquella botiga de joguines que se li resisteixen tant….
Consisteix en retirar un reforç positiu que li agradi molt al nen quan realitza la conducta que desitgem eliminar. És molt important que sigui un privilegi que li agradi molt al nen i que se li retira quan hi ha la conducta no desitjada. També és important que l’aplicació sigui immediata argumentant-li el per què de la pèrdua del privilegi.
Per exemple no has acabat tot el que tens al teu plat, no pots menjar les postres. Un altre exemple podria ser, quan un nen es xucla el dit mentre mira una pel·lícula, parar-li la pel·lícula cada vegada que es fiqui el dit a la boca.
És una tècnica que es pot utilitzar amb un ampli ventall de conductes no desitjades. Ara bé, és important no fer-ne sempre un ús exclusiu perquè aplicada en molta freqüència genera manca de motivació i frustració.
Consisteix en retirar al nen tot tipus de reforç i aïllar-lo temporalment a un altre lloc. Immediatament després que el nen realitzi la conducta inadequada el portem davant d’una paret o en un altre espai on no hi hagi cap tipus de distracció i el deixem allà dient-li una frase curta explicant-li el motiu pel qual se l’aïlla. L’objectiu és que el nen s’avorreixi.
Un cop estigui més tranquil el traurem del racó i podrà continuar amb la tasca que estava realitzant abans del temps fora. El temps no ha de ser excessiu, aproximadament 1 minut per cada any d’edat.
Per exemple, una nena de 6 anys que quan es posa a jugar amb la seva germana més petita li dona cops i la petita acaba plorant. Cada cop que la nena estigui “jugant” d’aquesta forma amb la germana petita se la traurà d’allà i la portarem on estiguin els pares sense deixar-la fer res i sense parlar amb ella. S’aplicarà durant 6 minuts aquesta tècnica.
És útil d’aplicar principalment quan hi ha agressió, conductes destructives o pertorbadores de l’ambient, rebequeries i baralles.
Contrària al cost de resposta, consisteix en la presentació d’un reforçador de forma massiva amb l’objectiu que debilitar el seu valor reforçador. S’administra de forma excessiva el reforçador en un breu espai de temps. Es pot aplicar l’afartament de l’estímul o de la resposta. Com sempre, és important ensenyar igualment la conducta alternativa.
Per exemple, el teu fill que només vol menjar pasta. Se l’alimentarà durant àpats seguits de macarrons (esmorzar, dinar i sopar) fins acabar avorrint el plat, resultant-li aquest desagradable. Se’l reforçarà quan vulgui provar un nou aliment. Aquest seria un exemple d’afartament de l’estímul. Un altre exemple seria obligar a la teva filla a quedar-se molta més estona a l’aigua d’una banyera si sempre es nega a sortir quan se li demana.
Un exemple d’afartament de la resposta seria un nen que li agrada encendre llumins perquè li agrada veure la flama. Evidentment no podríem presentar de forma més intensa aquesta flama però en canvi podríem fer-li encendre 100 llumins per a que deixi d’obtenir el seu valor reforçador.
Només aplicarem aquesta tècnica si no existeix un risc per la salut de la persona. Quan la conducta és mantinguda per reforçadors múltiples o socials, no es pot aplicar.
Consisteix en obligar a emetre massivament comportaments desitjats com a càstig per haver fet un comportament no desitjat. Bàsicament el teu fill ha d’aprendre que comportar-se de la forma inadequada “no li surt a compte” ja que en comptes de fer la conducta desitjable un cop, l’haurà de fer molts cops.
Pot ser una bona eina per eliminar hàbits mal establerts, comportaments agressius i sobretot quan veiem la possibilitat de reparar quelcom.
Existeixen dues modalitats d’aquesta tècnica.
- SOBRE-CORRECCIÓ RESTITUTIVA:
S’utilitzarà quan el nen hagi causat un dany o embrutat de forma permanent l’entorn. Es tracta de restaurar el dany que hagi causat amb la seva conducta no desitjada. Haurà de corregir els efectes negatius d’una conducta inadequada deixant la situació igual o inclús millor que abans. Se li dona al nen la possibilitat de realitzar la conducta alternativa i positiva a la que ha realitzat. Aquesta tècnica és de les més educatives per als nens.
El teu fill realitza uns gargots a la paret. Se li faria netejar el que ha embrutat i també altres espais de la paret també bruts encara que aquests no els hagi causat ell. Després, li donarem un paper i li explicarem que és aquí on pot pintar amb els colors.
- SOBRE-CORRECCIÓ AMB PRÀCTICA POSITIVA
S’utilitza aquesta variant quan no s’ha danyat l’entorn de forma permanent encara que la conducta sigui molesta o perillosa pels demès.
Per exemple, la teva filla deixa la tovallola del bany per terra després de la dutxa i la seva roba. Li demanarem de recollir-la i deixar-la al seu lloc 10 cops seguits.
ÉS IMPORTANT SABER QUE LES TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA SÓN MOLT EFICACES EN EL TEMPS, ELS SEUS RESULTATS NO SÓN VISIBLES DES DE LA PRIMERA APLICACIÓ, CAL CONSTÀNCIA I MOLTA FEINA PER PODER VEURE RESULTATS.
FONTS CONSULTADES
BARRACA MAIRAL, J. (2014). Técnicas de modificación de conducta. Una guía para su puesta en práctica. Madrid: Síntesis.
Material curs VII Formació de terapeutes TEA i TGD (2008-2009) – Fundació per l’Intervenció Primerenca de l’Autisme (FIPA)
Segueix-nos a:
