19 set. Patir depressió en l’adolescència
La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents. El desconeixement sobre la depressió en la infància i l’adolescència i la manca de comunicació oberta sobre aquest tema fa que la gent jove que necessita tractament o les seves famílies sovint no busquin ajuda.
Si penses que tu o algú que tu coneixes té depressió, pren-t’ho seriosament i busca ajuda.
Prevalença en els adolescents
En el primer any de la pandèmia de la COVID-19, la prevalença global d’ansietat i depressió va augmentar massivament, un 25%, segons una nota científica publicada al mes de març d’aquest any per l’Organització Mundial de la Salut.
Es calcula que actualment, l’1,1% dels adolescents de 10 a 14 anys i el 2,8% dels de 15 a 19 anys pateixen depressió.
A nivell mundial, la depressió és la quarta causa principal de malaltia entre els adolescents. Patir aquest trastorn pot provocar que els joves s’aïllin, afectar les relacions familiars i socials i perjudicar el rendiment acadèmic. En el pitjor dels casos, aquest aïllament i sentiment de soledat poden portar fins i tot al suïcidi: la tercera causa de mort per als joves d’entre 15 i 19 anys.
Què és la depressió?
Tot i que la majoria de nosaltres experimenta tristesa de tant en tant, en algunes persones aquests sentiments no desapareixen i s’acompanyen d’altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la seva vida quotidiana. La depressió interfereix en la capacitat de pensar, aprendre i desenvolupar-se socialment i acadèmicament.
Algunes persones tenen un episodi de depressió major només una vegada a la vida. No obstant, prop de la meitat de les persones que han tingut un episodi de depressió, en tenen almenys un altre.
La gravetat de la depressió varia enormement.
Algunes persones només tenen uns pocs símptomes que afecten la seva vida quotidiana de forma parcial o la limiten només en algun aspecte específic. Aquesta és la denominada depressió lleu. Altres persones poden tenir molts més símptomes que arriben a impedir-los fer una vida normal; en aquest cas, la depressió es qualifica com a moderada o greu.
Símptomes
A l’adolescent amb depressió és més freqüent trobar-lo irritable que trist o sense energia. És més probable que acudeixi a la consulta per molèsties físiques (com somatització o alteració de la gana) o disminució del rendiment escolar. La depressió pot coincidir amb canvis de caràcter i conducta recents, més rebel·lia, desobediència, inici de consum de drogues, alcohol i altres conductes de risc.
Els símptomes de la depressió poden variar molt entre un jove i l’altre, però els símptomes fonamentals són:
- Ànim baix, sentir-se trist la major part del temps o tenir sentiments de desesperança
- Irritabilitat i enfadar-se fàcilment
- Ganes de plorar sense motiu aparent
- Pensaments negatius, excessives crítiques cap a un mateix
- Augment o descens de pes, per augment o disminució de la gana
- Problemes per quedar-se adormit a la nit o no voler aixecar-se al matí
- Disminució del rendiment acadèmic
- Problemes d‘atenció, memòria i dificultats de concentració
- Pèrdua d‘energia i cansament
- Agitació motora o alentiment
- Absència de motivació i pèrdua d’interès en les activitats amb què es gaudia
- Evitació d’activitats lúdiques
- Interacció social i familiar disminuïdes
- Desitjos continus d’estar sol i no ser molestat
- Pensaments recurrents de mort. Voler morir-se o anar-se’n per sempre
- Activitats autodestructives
- Símptomes físics com mal de cap, palpitacions cardíaques o molèsties abdominals. De vegades, aquests símptomes són l’únic motiu de consulta al metge
Què pot causar la depressió?
Tenir depressió no és culpa de ningú.
El cervell utilitza missatgers anomenats neurotransmissors que envien senyals a diferents parts del nostre cos. També serveixen perquè diferents parts del cervell es comuniquin entre si. L’alteració en el funcionament dels neurotransmissors influeix a l’estat d’ànim i és en aquest nivell on actuen els medicaments.
En alguns casos, poden ser diferents esdeveniments vitals que actuen com a desencadenants de la depressió. Altres vegades, la depressió apareix sense cap causa externa aparent. Per aquesta raó s’han d’explorar els antecedents familiars que pateixen depressió (o altres trastorns) i es considera que en aquests casos els factors hereditaris poden ser importants.
Circumstàncies que augmenten el risc de patir depressió són:
- Problemes escolars
- Depressió dels pares
- Experiències de pèrdues o estrès, incloent-hi mort d’éssers estimats (pares), solitud, canvis a l’estil de vida (canvi de país) o problemes en les relacions interpersonals (amics)
- Situacions conflictives a l’entorn (per exemple, centre escolar, família, tracte diferent per raons ètniques
- Haver patit traumes físics o psicològics: assetjament, abusos, negligència en la cura
- Malaltia física greu o problemes de salut crònics
- Alguns tractaments farmacològics (podeu consultar-ho amb el vostre metge)
- Abusar de l’alcohol o consumir altres drogues no només no ajuda, sinó que empitjora la depressió
Hi ha una sèrie d’alteracions mèdiques que no són psiquiàtriques i que cursen amb simptomatologia depressiva comòrbida que cal tenir en compte. Entre altres:
- Trastorns endocrins (glàndules pituïtària, adrenal i tiroidal
- Dèficits i excessos de vitamines i minerals (pel·lagra, hipervitaminosi A, beri-beri, anèmia perniciosa)
- Infeccions (encefalitis, hepatitis, tuberculosi)
- Trastorns neurològics (esclerosi múltiple i malaltia de Wilson)
- Malalties del col·lagen (lupus sistèmic eritematós)
- Trastorns cardiovasculars (cardiomiopatia, isquèmia cerebral)
- Malalties autoimmunes (malaltia de Chron)
- Processos oncològics
- Hipotiroïdisme
Experiències positives com ara una relació propera amb amics, la família o companys solen ajudar a prevenir la depressió.
Què puc fer si penso que tinc depressió?
Si penses que pots estar deprimit, demana ajuda el més aviat possible. No et recomanem enfrontar-te amb la depressió tu sol.
Pots fer alguna d’aquestes coses:
- Parlar amb algú de la teva confiança sobre els teus sentiments. Per exemple, amb els pares, algú de la teva família, un bon amic o un professor.
- Parlar amb el teu metge, psicòleg o altre professional sanitari. És important rebre un diagnòstic adequat, conèixer les opcions de tractament i participar en la presa de decisions al respecte.
- Si tens pensaments relacionats amb fer-te mal, és bona idea parlar amb algú de la teva confiança que pugui estar amb tu fins que et sentis millor. També pots trucar al telèfon d’emergències (112 o 116) o cercar ajuda mèdica al punt més proper (centres de salut, infermeria escolar, hospital o metge de capçalera)
- Aprendre més coses sobre la depressió, de manera que puguis entendre millor els símptomes i el significat.
Si parles amb algú i sents que no t’entén, cerca alguna altra persona amb qui puguis parlar-ne.
També pot ser beneficiós que milloris la teva salut general amb activitat física diària i una dieta saludable. I tingues molt en compte que l’abús de tòxics pot fins i tot dificultar el diagnòstic i pot ser difícil separar quins problemes estan causats per l’alcohol o les drogues i quins per la depressió.
Com es tracta la depressió?
El tractament més adequat depèn de cada cas concret i de les teves preferències. El més important és utilitzar un tractament que funcioni, donant-li el temps necessari perquè això passi.
Hi ha diversos tractaments que us poden ajudar i que han provat la seva eficàcia en la depressió.
Entre ells, podem citar:
- Teràpies psicològiques
- Teràpia farmacològica
- Tècniques d’autoajuda (de recomanació professional)
La depressió lleu pot millorar per si mateixa sense tractament o amb assessorament sobre com afrontar els problemes. Resulten eficaços l’autoajuda i les teràpies psicològiques.
Per a la depressió moderada-greu, el més recomanable és combinar una medicació amb teràpia psicològica. És important que estigueu en contacte amb el vostre metge, especialment si el tractament utilitzat sembla que no us ajuda a millorar. No sempre el primer tractament proposat produeix els resultats esperats.
Com puc ajudar algú que pateix depressió?
Pot ser molt dur veure que una persona que estimem està deprimida.
Per això, et recomanem el següent:
- Aprèn sobre la depressió, el tractament i el que pots fer per ajudar a la seva recuperació.
- Considera’t a tu mateix com a part de l’equip de suport i tractament.
- No pensis que la persona amb depressió no vol millorar, encara que de vegades t’ho sembli. Tracta de veure els símptomes com allò que són: part d’una malaltia.
- Ajuda la persona a reconèixer les fonts d’estrès i a trobar la forma més adequada per fer-hi front. Potser cal la teva col·laboració en la solució d’alguns problemes que li preocupen especialment.
- Anima’l a ser més actiu, però sense forçar-lo excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que això pot fer que les coses empitjorin.
- Ajuda’l a portar una vida sana, a fer una mica d’exercici físic i a divertir-se.
- Dedica part del teu temps a estar amb ell o ella.
- Elogia cadascun dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin.
- Anima’l a mantenir el tractament prescrit i a evitar l’alcohol i altres substàncies tòxiques.
- D’entrada, cal agafar seriosament qualsevol pensament de suïcidi. No tinguis por de parlar sobre aquest tema obertament. Si se sent insegur/a respecte a fer-se mal, queda’t amb ell o ella. Podeu contactar amb personal sanitari o utilitzar el telèfon del servei d’emergències (116 o 112).
- Si tens a càrrec una persona que pateix depressió greu és fonamental trobar temps per a tu sense que et sentis malament o culpable. Conviure amb un familiar amb depressió pot desgastar, per la qual cosa és important tenir cura d’un mateix el màxim possible i mantenir-se bé psicològicament.
FONTS CONSULTADES
Garcia Alonso, A. (2009) La depresion en adolescentes. Articulo aparecido en la Revista de Estudios de Juventud número 84.
Grupo de Trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre la Depresión Mayor en la Infancia y en la Adolescencia. (2009) Guía de Práctica Clínica sobre la Depresión Mayor en la Infancia y en la Adolescencia. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Política Social. Axencia de Avaliación de Tecnoloxías Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2009. Guías de Práctica Clínica en el SNS: avalia-t No 2007/09.
Organització Mundial de la Salut (2022). Mental Health and COVID-19: Early evidence of the pandemic’s impact: Scientific brief, 2 March 2022. Extret del lloc web següent: https://www.who.int/publications/i/item/WHO-2019-nCoV-Sci_Brief-Mental_health-2022.1
Organització Mundial de la Salut (2021). Salud Mental del Adolescente. Extret del lloc web següent:https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/adolescent-mental-health
Segueix-nos a: