• Català

TÈCNICA: INTENCIÓ PARADÒGICA

06 abr. TÈCNICA: INTENCIÓ PARADÒGICA

Posted at 11:55h in Articles by

Quan els pacients arriben a consulta esperen de nosaltres, els psicòlegs, que apliquem tot tipus de tècniques per tal de reduir o bé eliminar la simptomatologia que els causa malestar. Per exemple, si pateixen d’insomni, esperen que els oferim tècniques de relaxació o els donem estratègies per eliminar o evitar les preocupacions que els impedeixen d’adormir-se. Però… què passa si fem tot el contrari? I si demanéssim al pacient que intenti i s’esforci a no dormir en tota la nit?

Recordo perfectament el dia que a la Universitat ens van explicar aquesta tècnica, em va fascinar! De la mateixa manera que també crida molt l’atenció als nostres pacients quan l’apliquem per la seva millora, ja que ells esperen que com a psicoterapeutes promovem la remissió del problema i no, en un primer moment, la seva continuïtat.

ATENCIÓ!!! És una tècnica que és eficaç per persones que presenten resistència al canvi! No acostuma ser la primera opció en un tractament psicològic i a més a més no és vàlida per a qualsevol problemàtica. Recomanem que abans d’emprar-la es consulti amb un professional.

QUÈ ÉS, exactament, LA INTENCIÓ PARADÒGICA?

És una tècnica emprada en psicoteràpia cognitivo-conductual que combina la teràpia breu de M.H Erickson i la logoteràpia de Víctor E. Frankl. Resulta eficaç en símptomes com l’insomni, el rubor, les fòbies i algunes obsessions. Es basa en el principi de que la solució és el problema. El problema no es troba en el símptoma sinó en l’ansietat anticipatòria. Per exemple: davant l’insomni consistiria en dir a la persona que el pateix que es mantingués despert tota la nit, que li queda prohibit adormir-se. Per tant, es demana al pacient que continuï fent o pensant el que li genera malestar, que magnifiqui els seus símptomes en lloc de lluitar-hi en contra o evitar-ho, amb l’objectiu de desmuntar el cercle viciós que el pacient sol haver-se creat i provocar canvis en les seves actituds i reaccions.

La tècnica en sí recorda a la idea de la “psicologia inversa”, ja que contraria el sentit comú i pot semblar fins i tot irresponsable per part del professional creant que el pacient incrementi el seu principal problema. Però realment, aquesta tècnica ha resultat ser un dels mètodes més ràpids i eficaços per revertir la problemàtica dels pacients.

EN QUINS CASOS ES POT APLICAR?

La tècnica conductual de la intenció paradògica s’aplica preferentment en els casos que les tècniques convencionals o habituals no han resultat eficaces. A través d’unes instruccions paradògiques (normalment de tipus humorístic) es pot aconseguir millores significatives a molts tipus de problemes psicològics. És per aquest motiu que a l’inici d’aquest article donem l’avís, és important no fer ús de la tècnica sense la supervisió d’un professional ja que l’objectiu és donar continuïtat al malestar i pot acabar agreujant la simptomatologia inicial.

A continuació us mostrem tres exemples pràctics que es poden aplicar sense supervisió (en el cas que hi hagués conseqüències, no serien greus).

  • Insomni: quan un entrenament en relaxació, deixar de prendre productes amb cafeïna, modificar hàbits de la son, etc ha resultat ineficaç es podria fer ús de la intenció paradògica. Se li demana al pacient que s’esforci a no dormir, fet que provoca un esgotament i té com a efecte justament a adormir-se. Cal remarcar que es desaconsella de fer ús de dispositius tecnològics per a aconseguir no adormir-se. Us animo a que ho proveu amb nens!! Si és necessari oferiu-li paper i colors però sobretot que sigui dins del llit.
  • Onicofàgia: en aquest cas, es demanaria al pacient que no deixés de mossegar-se les ungles en tota la sessió, un temps establert (però només a la consulta, per tal d’evitar que acabi provocant-se infeccions o problemes digestius).
  • Quan els nens molt petits proven de pegar o d’insultar als seus pares: realment, pel que fa a la modificació de conducta dels infants correspondria concretament a la tècnica de saciació. Consistiria en exigir al nen que repeteixi la conducta inadequada els cops que faci falta fins que pren consciència de que està mal fet.
  • Molts altres casos.

COM S’APLICA?

En primer lloc, cal explicar al pacient la decisió d’aplicar aquesta tècnica i de forma extensa i clara el funcionament d’aquesta ja que com ja s’ha dit sembla que contradigui el sentit comú i el pacient es pot mostrar confús. En segon lloc, s’exigeix al pacient que detingui la l’acció d’evitar o controlar el seus símptomes, ben al contrari cal que controli que aquests símptomes apareguin i es tornin més conscients. Per tant, com a psicòlegs ens hem d’assegurar que el nostre pacient està disposat, i que per ell/a és possible fer aparèixer i augmentar aquests símptomes.

Els passos a seguir per aplicar la tècnica de la intenció paradògica són els següents:

  1. Avaluar el problema: quin és i quines solucions ha intentat.
  2. Redefinir el símptoma: cal trobar un nou significat al símptoma, per exemple buscant-li avantatges que podria comportar el canvi en la seva vida.
  3. Aplicar els canvis paradògics: aplicar les instruccions donades a consulta. Per l’insomni caldria deixar de dormir, fer tot el possible per aguantar tota la nit despert/a, llegir, etc. En el cas de l’onicofàgia, establir un temps determinat en el que no pot parar de mossegar-se les ungles. En el cas de que el teu fill (ben petit) et pegui o t’insulti fer que ho repeteixi els cops que sigui necessaris, de seguida se n’adonarà i serà conscient de que no és correcte el que ha fet (en tècniques de modificació de conducta seria la tècnica de saciació).
  4. Identificar els canvis després de la teràpia. Per exemple, si ha estat diversos dies sense dormir o bé s’ha adormit de seguida sense ser-ne conscient. I en el cas de l’onicofàgia, registrar quants cops es mossega les ungles al dia o que ha deixat de mossegar-se-les i no n’ha estat conscient.
  5. Fi de la intervenció i seguiment: si hi ha una evolució positiva de la simptomatologia es finalitza la teràpia, tot i que cal fer un seguiment per assegurar-se d’aquestes millores.

En resum: En lloc d’evitar o voler calmar la simptomatologia, accepta-la i potencia-la per tal de prendre consciència i provocar canvis en les pròpies actituds i reaccions. Davant de qualsevol dubte consulta amb un professiona!

FONTS CONSULTADES

  • Azrin, N. H. y Gregory, N. R. (1987). Tratamiento de hábitos nerviosos. Barcelona, Martínez Roca.
  • Bellack, L. (2000). Guía de preguntas del manual de psicoterapia breve, intensiva y de urgencia; tr por Ma. Celia Ruiz de Chávez. (1ª Ed., 6ª. Reimp) México: Ed. El Manual Moderno.



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra