23 des. L’ESMORZAR ÉS L’ÀPAT MÉS IMPORTANT DEL DIA?
Tots hem sentit que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, però realment és així? I per què? Què té d’especial aquest àpat? Ens pot condicionar la resta del dia? Tu esmorzes només llevar-te o ets dels que no pots menjar res a primera hora? Què he d’esmorzar? Totes aquestes preguntes les anirem responent!
Que de tots els àpats, l’esmorzar és el més important ho hem sentit tota la vida. És una idea que tenim gravada a foc gràcies, en gran mesura, a una gran varietat de publicitat en molts medis.
Però us he de dir que nutricionalment no hi ha cap evidència de que hi hagi una ingesta més important que un altra. Tots els desganats matinals que llegeixin això, poden estar tranquils. No rendiran menys, no els faltarà energia, no tindran un mal dia per culpa de no esmorzar a les 8 o 9 del matí.
El que us vull transmetre és que no és tant important el nombre d’àpats o els horaris dels àpats sinó la qualitat d’aquests. És curiós com culturalment associem l’esmorzar a una sèrie d’aliments potser no tant interessants nutricionalment. Si pensem en un esmorzar ens venen al cap imatges de cereals ensucrats, galetes, brioixeria, melmelades…Fixeu-vos que ens és molt fàcil buscar “productes per esmorzar” però en canvi no hi ha “productes per sopar”. La indústria alimentària, una vegada més ha fet de les seves.
Us sona una frase que diu “En molts sentits, l’esmorzar es l’àpat més important perquè és l’àpat amb el que comença el dia”? Sabeu d’on ha sortit? És una frase que apareix en la revista Good Health, la qual el 1917 era l’òrgan de difusió d’un balneari anomenat Battle Creek. El propietari d’aquest balneari es deia John Harvey Kellogg. Casualitat?
Molts estudis han demostrat que precisament, l’esmorzar és l’àpat menys saludable que fem. Ja sigui per falta de temps, per haver de marxar corrents a la feina o portar els nens/es al col·legi, molta gent opta per opcions ràpides de preparar i ràpides de consumir. El problema? Que aquestes opcions son productes com les galetes, els sucs industrials, llet amb cereals…
Si vols esmorzar, esmorza. Però prioritza sempre aliments naturals i saludables. I tingues en compte que l’esmorzar és el des-dejuni (des-ayuno) del dia, això vol dir que és el fet de trencar, tallar, acabar amb el dejuni de tota la nit. I anem encara més enllà… això vol dir que un esmorzar, és una esmorzar igual a les 7 del matí que a les 11 del matí.
Llavors què puc esmorzar?
Realment el que et vingui de gust, sempre que sigui saludable i t’agradi. Et dono idees per a que vagis variant:
- Cafè amb llet + pa integral torrat amb hummus, ruca, poma tallada i formatge cottage.
- Té + entrepà integral de truita a la francesa + una peça de fruita
- Bol de iogurt o kèfir amb musli casolà o sense sucre i una peça de fruita tallada
- “Tortites” de civada i plàtan amb fruits vermells
- Cafè amb llet + torrada amb alvocat i un ou pochè + una peça de fruita
- Tè + entrepà de tonyina + una peça de fruita
Així, les conclusions són les següents:
- Si alguna cosa podem dir de l’esmorzar, no és que sigui l’àpat més important del dia, però si el primer.
- Els àpats, són com els fills, no n’hi ha un més important que l’altre.
- Si el teu esmorzar, és un esmorzar típic que podria sortir a la televisió, potser no estàs fent un esmorzar saludable.
- No hi hauria d’haver productes destinats només a esmorzar. Cadascú ha d’esmorzar el que li senti bé, el que digereixi bé, el que li vingui de gust (sent saludable clar).
- En cara que el dejuni intermitent pot ser una opció vàlida per a molta gent, no tothom és candidat per a realitzar-lo. Hi ha situacions o condicions en els que es desaconsellaria.
BIBLIOGRAFIA:
Rampersaud, Gail C., et al. “Breakfast habits, nutritional status, body weight, and academic performance in children and adolescents.” Journal of the american dietetic association 105.5 (2005): 743-760.
Gibson, S. A., and P. Gunn. “What’s for breakfast? Nutritional implications of breakfast habits: insights from the NDNS dietary records.” Nutrition Bulletin 36.1 (2011): 78-86.
Reeves, Sue, et al. “Breakfast habits, beliefs and measures of health and wellbeing in a nationally representative UK sample.” Appetite 60 (2013): 51-57.
JWennberg, Maria, et al. “Poor breakfast habits in adolescence predict the metabolic syndrome in adulthood.” Public health nutrition 18.1 (2015): 122-129.
Segueix-nos a:
