PER QUÈ MENJO SI NO TINC GANA ?

Sabeu que hi ha 9 tipus diferents de gana i normalment sempre ho associem a un mateix concepte? No sempre que tenim sensació de gana és gana real i és important saber identificar aquesta sensació que estem percebent i saber el motiu per el qual la tenim. No sempre que mengem és per una necessitat física. Llavors, perquè menjo si no tinc gana?

No sempre que mengem és per gana real, pot ser que tinguem gana emocional i que darrera d’aquesta acció de menjar hi hagi una emoció en comptes d’una necessitat física.

La gana real és un instint fisiològic i de supervivència, és una necessitat per a viure, estar nodrits i sans. La regulació d’aquesta gana és molt complexa i hi intervenen moltes reaccions químiques, hormonals, físiques… Però a grans trets, és aquella gana física.

És una sensació que apareix de manera lenta i progressiva i el cos ens va avisant de que comença a tenir aquesta gana, ja sigui amb sorolls estomacals, sensació de fatiga o fins i tot malestar.

Una característica d’aquesta gana és que una vegada apareix, podem aplaçar-la, és a dir, podem escollir esperar a menjar (per exemple si estem fent una tasca molt important, podem esperar a acabar-la). I una vegada mengem, aquesta sensació de gana desapareix, ens sentim tips, saciats i satisfets.

En canvi, la gana emocional és una necessitat emocional que apareix de sobte, sense previ avís i d’una manera imperiosa. Normalment, aquesta gana es decanta per un aliment en concret o un grup d’aliments en concret, és una força major que t’exigeix menjar algun aliment en concret.

Contràriament a la gana real, una vegada ingerim aquest o aquests aliments, no tenim sensació de sacietat, és difícil d’aconseguir aquesta satisfacció. De fet, moltes vegades el parar de menjar és deu a una sensació de pesadesa o malestar.

La gran pregunta que ens podem fer arribats en aquest punt és. Cóm puc saber si tinc gana real o és gana emocional? Doncs amb una simple pregunta podem fer-nos una idea de quin tipus de gana tinc. Et menjaries una poma? Si és gana real te la menjaries gustosament per calmar aquest “forat a la panxa”, si és gana emocional, segurament no serà l’aliment que més et pugui venir de gust.

La gana emocional és habitual i no ha de ser negatiu. El problema resideix quan el menjar cobra una funció principal en la gestió de les emocions i és important tenir en compte de que aquestes emocions tant poden ser positives com negatives.

Culturalment sempre hi ha hagut situacions en les que conscient o inconscientment associem el menjar a una emoció, per exemple, en el cas dels aniversaris o festivitats o fins i tot en el fet de regalar un aliment com una caixa de bombons com a símbol d’estima o agraïment.

Aquests dos són els tipus principals de gana, però n’hi ha més:

• GANA VISUAL: és el que comunament coneixem com a “menjar pels ulls”. En aquest cas és igual que estiguis saciat o no o que tinguis ganes de menjar o no, ja que aquest tipus de gana s’activa visualment. Aquest tipus de gana el podem detectar fàcilment en els anuncis de la TV o les foto de les revistes. En aquestes fotografies, les hamburgueses són perfectes, sucoses i vistoses.
  
  
• GANA AUDITIVA: és aquella que es produeix pel soroll dels aliments. A qui no li ha passat de sentir una barra de pa trencar-se, sentir aquell cruixit de la crosta del pa i començar a salivar? O no heu pensat mai que si us mengéssiu una patata fregida o una galeta sense aquell soroll cruixent característic, no seria el mateix?
  
  
• GANA DE TACTE: no és més que sentir major satisfacció al menjar amb les mans. Mares i pares del planeta, quantes vegades haureu repetit la frase: no mengis amb les mans! Segur que a vosaltres també us passa que la pizza o les patates fregides no son tant bones amb una forquilla.
  
  
• GANA OLFACTIVA: és aquella gana que es produeix per l’olor dels aliments. L’olfacte és capaç de crear una sensació de gana encara que no sigui real. Recordeu l’olor de crispetes abans d’entrar al cinema?
  
  
• GANA BUCAL: és aquella relacionada amb el plaer que ens suposen alguns aliments al nostre paladar. És una gana molt subjectiva ja que depèn molt dels gustos de cadascú. A mi per exemple m’agrada molt el picant però hi haurà gent a la que aquest sabor no li resulti agradable.
  
  
• GANA ESTOMACAL: és aquella que relacionem a un rugit estomacal, a un rampell a la panxa o fins i tot a un lleu dolor. Cal que siguem conscient de que aquest tipus de gana va molt relacionat a les costums i horaris. Per exemple, si estem acostumats a dinar a les 13h i se’ns fa tard, podem sentir aquest rugit estomacal tot i que potser no tenim sensació de gana. Els hàbits horaris en aquest cas poden induir a la confusió.
  
  
• GANA CEL·LULAR: aquesta és una gana que ens genera el cos per a sobreviure, és una necessitat per a mantenir-se viu i que les cèl·lules del nostre cos pugui funcionar correctament. Un exemple molt clar seria el cas de trobar-nos en ple agost a Sevilla a les 14h del migdia. El que ens demanaria el cos és aigua o alguna cosa fresqueta.  Els avisos del cos front aquest tipus de gana són fatiga, marejos, mal de cap…
  
  
• GANA MENTAL: aquesta gana està relacionada amb els pensaments i normes que tenim integrats al voltant del menjar (tot i que molts d’ells siguin mites). A tots ens sona la frase de “esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pidolaire” o “has de fer 5 menjades al dia obligatòriament” o “els hidrats de carboni per la nit no!”
  
  
• GANA DE COR: és aquella associada al amor, a la nostàlgia, al record… Aquelles galetes que preparava l’àvia, aquelles llenties de la mare… Són aliments o plats que no és que no ens agradin, però que ens els mengem més per record que per preferència.

Amb quin tipus de gana t’has sentit més identificat? Us convido a que quan mengeu ho feu amb consciència i us pareu un momentet a analitzar quines sensacions estàs tenint, quins sentiments i sobretot si realment tens gana física o és un dels altres tipus de gana d’incògnit.