06 nov. “NEGACIONISME I COVID19”
Ves a la NOTICIA al DIARI D’ANDORRA
1. En primer lloc, en que consisteix el procés de negació en psicologia?
La negació consisteix a invalidar una part d’informació desagradable o no desitjada i viure la pròpia vida com si allò no existís. És una manera errònia d’abordar un problema, ja que resideix a comportar-se com si aquest problema no existís, aplicant com a solució la negació del problema.
2. En quins moments o circumstàncies es poden activar mecanismes com el negacionisme?
Davant una situació de risc, un animal la resol instintivament mitjançant dues reaccions bàsiques: fugida o atac. Però els éssers humans comptem amb la capacitat de raonar i abordar-les mitjançant respostes conscients, que es denominen “estratègies d’afrontament”. Capacitat d’acció, raonament i seguretat són la seva base. Aquestes tècniques multifuncionals i adaptables ens permeten moderar les emocions, disminuir el malestar i deslliurar-nos del perill.
No obstant això, no totes les situacions es registren sempre de manera conscient i ens permeten donar una resposta adequada. En algunes ocasions, estem exposats a moments d’estrès, ansietat o angoixa que esdevenen d’amenaces externes o ens afrontem a records o emocions inacceptables. Quan es vivencien amb una intensitat extrema, apareixen els mecanismes de defensa, com ara el negacionisme.
Davant una pèrdua es produeix un procés de dol, una corba del canvi en tres fases: prendre consciència de la situació, tenir intenció per a adaptar-me i actuar per a aconseguir aquesta adaptació. La base del negacionisme està en la primera. No es pren consciència, es rebutja la realitat, es fa com que tot va igual. Apareixen resistències i desapareix la percepció del risc donant-nos una falsa sensació de control.
3. Hi ha persones que poden ser més propenses a negar o no acceptar una cosa evident com és, en aquest cas, la pandèmia? Podriem establir un patró psicològic?
La clau està en la resistència al canvi. L’ésser humà és conservador per naturalesa perquè controla el que passarà encara que això sigui negatiu. Tanmateix, davant una situació nova apareix la incertesa i això provoca una sensació de no control. I davant això es pot respondre adaptant-se a la realitat o negant-la.
No podem establir un perfil psicològic però podem tenir en compte quins són els símptomes més notables de la negació: no reconèixer una situació difícil, intentar evitar afrontar-te a la realitat d’un problema i minimitzar les possibles conseqüències del problema.
Segons Blanco Bailac hi ha dos tipus de negacionistes: el situacional i el posicional. “El situacional nega la situació actual de moment, no vol veure el que hi ha, està en xoc. Però si li dónes temps reflexiona. És més fàcil treballar amb ell. El posicional té altres trets de personalitat, manté creences alternatives o acientífiques, combina coses coherents amb coses que no ho són, no contrasta informació, la seva creença és ell mateix. I exacerba el biaix cognitiu, alguna cosa que tots tenim però que en ell és absolut: només recullo la informació que dóna suport a la meva hipòtesi, no la que la discuteix. Fa una total abstracció selectiva”.
4. Com cal actuar davant algú que es nega a acceptar una realitat, per dura que pugui ser?
Pot ser frustrant quan un ser estimat nega acceptar una realitat. Però abans d’exigir-li que toqui de peus a terra i que afronti la realitat, atura’t! és possible que necessiti més temps per resoldre el conflicte.
Al mateix temps, fes-li saber a aquesta persona que estàs obert a parlar sobre el tema, fins i tot quan tots dos ens sentim incòmodes. En última instància, això podria donar-li la seguretat que necessita per a avançar. Si aquuesta persona nega un problema de salut greu, com la depressió, el càncer o una addicció, o bé l’actual pandèmia, abordar el tema podria resultar especialment difícil. Escolta i ofereix suport. No tractis de forçar a algú a buscar un tractament o solució immediata, ja que això podria provocar confrontacions molestes.
No sempre és fàcil adonar-se de si la negació t’està impedint avançar. La intensitat de la negació pot canviar amb el temps, especialment per a algú amb una malaltia crònica; alguns períodes es caracteritzen per estar menys a la defensiva, mentre que, en altres moments, la negació pot ser molt més forta. No obstant això, davant d’un estat de negació pots provar aquestes estratègies:
- Analitza amb sinceritat els teus temors.
- Pensa sobre les possibles conseqüències negatives de no fer res.
- Permet-te expressar les teves pors i emocions.
- Tracta d’identificar les creences irracionals sobre la teva situació.
- Escriu un diari sobre la teva experiència.
- Explica-li el que et passa a un amic pròxim o a un ser estimat.
- Participa d’un grup de suport.
Si no aconsegueix avançar pel seu propi compte per a enfrontar una situació estressant, és a dir, si està bloquejat en la fase de negació, considera la opció d’acompantar-lo a consultar un psicòleg. El professional l’hi podrà ajudar a trobar maneres saludables d’afrontar la situació en lloc de tractar de fer de veure que no existeix.
5. Davant la Covid, es podria dir que d’alguna manera tots hem passat per una fase de negació? És a dir: creus que al principi tothom, en major o menor mesura, es resistia a creure en les implicacions reals que pot tenir la malaltia?
Només hi ha negació si no es prenen mesures de protecció. Això sí, els experts apunten que si es prenen mesures de protecció (com pot ser l’ús de màscara, la rentada freqüent de mans o mantenir la distància de seguretat), no podem parlar de negació: només es pot parlar de negació quan l’individu considera que no és necessari cuidar-se, ni cuidar als altres.
Ves a la NOTICIA al DIARI D’ANDORRA
Segueix-nos a:
