04 maig ACCEPTA ELS TEUS PENSAMENTS
Hi ha persones que tenen por dels seus pensaments. Pensaments que parlen sobre fer-se mal o sobre la inutilitat d’un mateix. A les persones els terroritza pensar en això. Els seus pensaments els hi fan por, pensen que si es presenten amb tanta intensitat i repetició, llavors és que han de ser certs. Però just aquest és el problema, el pensament es presenta amb força perquè ens resisteixen a ells, donant-li més valor. Però els nostres pensaments no parlen sobre veritats ni anticipen el que pot passar. Parlen sobre pors, no sobre fets futurs.
La gent els té tanta por que no els comparteixen, pensen que els tindran per bojos. Com més vols deixar de pensar en això, més es repeteix. La ment té una estranya manera de funcionar, com si estiguessis en sorres movedisses. Que com més t’agites, més t’absorbeixen. Per això, lluitar contra els teus pensaments no és una eina útil per a poder vèncer els teus temors. A l’inrevés. Com més tractes d’expulsar els teus pensaments, de voler deixar de pensar en ells, de raonar-los, jutjar-los i buscar la pau amb contra arguments, més s’incrementen.
La serenitat mental passa per acceptar-los. Sí, no tinguis por d’acceptar que pots tenir un pensament relacionat amb la por de tornar-te boig, a sofrir una malaltia en el futur, al fet que la teva parella et deixi o que se’t vagi el cap. Acceptar els pensaments no significa que acceptis que les teves pors vagin a ocórrer, només acceptes que tens un pensament que diu que tens por. Acceptar no significa que vagi a ocórrer. Només significa que deixes de revelar-te contra aquesta idea que et turmenta, que et fa estar completament atent a les teves pors i que impedeix que puguis tenir una vida serena.
Diu el psicòleg Wegner, professor de psicologia de la Universitat d’Harvard, que va batejar aquest fenomen com el rebot irònic, i que porta anys investigant sobre el tema, que la manera de deixar de pensar és deixar de controlar el pensament. I llavors el pensament deixa de controlar-te a tu. No t’havien donat un consell més senzill en la teva vida, però de tant senzill, la gent no ho practica. Com serà que deixant de pensar, el pensament desaparegui! Desaparèixer, desaparèixer, així de primeres no, però sí que és cert que a poc a poc va perdent força. S’ha de tenir en compte:
- No funciona tractar de reprimir allò que et turmenta. Perquè, si funcionés, ja no tindries pensaments tempestuosos. Portes un munt de temps volent reprimir-los i controlar-los i fins ara no ho has aconseguit.
- Si que sabem que funciona el fet de no parlar amb ells, no parar-los esment, deixar-los estar, acceptar-los com a pensament no com a fets que vagin a passar. Només tracta d’observar-los, amb curiositat, fixa’t en el que et fan sentir, però sense jutjar el que està passant. Deixa’ls estar. No lluitis més. No acceptem el contingut, només acceptem que tenim pensaments.
- Els experiments del neurocientífic Goldin, del laboratori de Neurociència de la Universitat de Stanford, han demostrat a través de proves de ressonància magnètica, que quan acceptem els nostres pensaments, l’activitat del centre cerebral de l’estrès, disminueix.
La manera de deixar de pensar és deixar de controlar el pensament, llavors el pensament deixa de controlar-te a tu.
Segueix-nos a:
